Stallman i el saber nòmada

L’altre dia vaig tenir el gust i la sort de conèixer personalment en Richard Stallman, pare del Free Software, del sistema GNU (un dels pilars de Linux) i un dels grans filòsofs d’Internet. Stallman corria per Barcelona aquests dies amb motiu d’una conferència que tenia programada a Manresa quasi de manera clandestina. Aquest home defuig les masses i si el vaig poder tractar va ser gràcies a que me’l va presentar l’amic i músic Rafa Zaragoza.

El cas és que varem xerrar tots tres una estona breu, durant la qual, sorprenentment, el nord-americà es va interessar per una de les petites iniciatives en els quals he treballat els darrers anys mitjançant Olokuti i que es diu ‘Fair Music‘. Aquest és un projecte senzill i solidari que va una mica en la línia filosòfica que defensa Stallman per a Internet. ‘Fair Music’ intenta comercialitzar l’obra dels músics del nostre país de manera directa, sense discogràfiques, amb l’objectiu d’aconseguir que la major part de l’import del PVP d’un CD o d’una descàrrega vagi a parar a la butxaca del músic i no pas a la cartera de l’intermediari.

I en aquest sentit, Stallman és un gran defensor del ’sharing’, per això es devia interessar en el nostre projecte musical. Ell creu que al coneixement no se li pot posar preu i que ha de circular lliurement donat que és un valor universal. Aquesta filosofia la va aplicar en els seus anys de joventut al món de la creació de software, possibilitant l’inici del ‘Free Software’ del qual després se’n va derivar l’Open Source’ o l’Open Software’. Stallman és un novaiorquès senzill, afable, observador, curiós, viu, que parla un castellà fluid (el va aprendre ell solet amb un manual). Em vaig sentir feliç de donar-li les gràcies per haver contribuït, de manera decisiva, en l’existència i bon funcionament de meravelles com ara el sistema operatiu Linux Ubuntu, que em fa cada dia la vida més fàcil.

El que va fer Stallman amb el software i el món de la informàtica és molt gran. Recordem que ha estat nomenat doctor honoris causa a diverses universitats, entre elles la sueca. El que va aconseguir és que les empreses no fessin d’internet un món on els encants virtuals només fossin assequibles per als que disposen de diners. D’aquesta manera, molts usuaris en països del tercer món, ara poden gaudir de sistemes oberts de software tan competitius com els privats (de vegades molt millors) i que no costen ni un ral als seus usuaris. És curiós que em trobés amb l’Stallman just mentre estava treballant en la coordinació del ‘CDigital‘, que una vegada més es va celebrar a Granollers. Pels qui no coneixeu aquesta trobada, us diré que les ‘Jornades de la Catosfera’ són un espai de conversa prou interessant on, bàsicament, es parla de com fer diners a la xarxa.

Molts dels empresaris 2.0 que hi varen assistir es lamentaven de les dificultats de fer rendibles els seus projectes particulars pel fet que els usuaris ens hem acostumat a no pagar per la informació o pels serveis culturals que utilitzem. I la realitat és aquesta. Disposem lliurement dels continguts culturals perquè els compartim des de multitud de plataformes. Mentre escoltava els laments dels emprenedors del CDigital, pensava: ‘Stallman ha guanyat la batalla d’Internet i ha aconseguit que la xarxa, de moment, sigui un espai diferent a la resta del món. L’únic lloc on els diners encara no aixequen fronteres’. I el cert és que a partir d’ara, els empresaris hauran de pensar altres maneres més imaginatives de generar diners, segurament de manera indirecta mitjançant publicitat especialitzada, i això, sens dubte, beneficiarà el món de la cultura i la informació, deixant circular lliurement el coneixement per la xarxa. Mentre hi hagi gent com l’Stallman, els diners ’sponsoritzaran’ aquest ’saber nómada’, però difícilment el podran controlar.

Un estat català seria el 4art de la UE en renda per capita

D’aconseguir la independència, Catalunya seria el quart Estat de la Unió Europea en renda per capita, només superat per Luxemburg, Irlanda i Holanda. Aquestes dades, extretes d’estadístiques europees, les recull la presentació ‘Avantatges de tenir un Estat propi‘ (pdf), que ha presentat aquests dies el Cercle Català de Negocis (CCN). A l’estudi s’explica que, de ser independents, els catalans disposaríem d’una renda per capita de 32.600 euros, però pel fet de continuar dins l’Estat espanyol la renda actual per català disminueix fins els 29.700. La documentació del CCN també demostra que, si deixéssim de dependre de Madrid, la Generalitat tindria un 60% més de pressupost i tindríem una economia més competitiva, capaç d’aconseguir unes quotes de creixement més elevades. L’estudi cita els casos de Croàcia i Eslovènia, que després d’independitzar-se han multiplicat per tres i per set el seu PIB en només divuit anys.

Quant diners ens costen els errors unionistes?

Tots els catalans que van votar a favor de l’estatut de Catalunya en el darrer referèndum ens deuen una disculpa als que hi varem votar en contra. Ja varem adelantar que allò seria un fracàs. Que amb Espanya no hi ha entesa possible. I ara s’ha demostrat abastament. L’enorme endarreriment que ha suposat l’aprovació del pressupost català i les posteriors amenaces del TC tenen un cost econòmic i psicológic altíssim. I més enmig d’una crisi tan profunda. Deixar el govern català endeutat en aquesta situació no pot ser una casualitat. Es una maniobra castellana intencionada que, per culpa de la ingenuitat de molts catalans, va fructificar i ara ens costarà molt cara. A més, la frustració psicológica que es derivarà de la tercera retallada, la del TC, fins i tot una vegada l’estatut ha estat aprovat en referèndum pels ciutadans, ja és gegantina. Un tribunal manipulat per totes bandes passarà per damunt de la sobirania del poble català com un tractor.

El dèficit de la Seguretat Social catalana

La Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes ha fet públic l’estudi “El dèficit fiscal del sistema de Seguretat Social català amb l’Administració central” que quantifica el dèficit de la balança fiscal del sistema de Seguretat Social català per al període 2004-2007, i que per a l’any 2007 el situa en uns no gens menyspreables 3.644 milions d’euros.

L’estudi que ha estat encarregat a un equip d’experts coordinats per la Degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, ha estat presentat avui, dimecres 17 de juny, amb la participació del president de la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes i notari Alfons López Tena, la Degana i Doctora en Economia Elisenda Paluzie i el director de la Fundació i economista Roger Albinyana.

Plataforma civil independentista

Aquests dies es parla molt sobre si el nou projecte de Carretero no servirà només per dividir el ja fragmentat electorat independentista. Hi ha el risc que això passi. Especialment si es constitueix com un partit polític més. A la llarga pot donar els seus fruits, però a la curta seria dramàtic.

Quan al meu anterior article vaig plantejar la possibilitat de crear una plataforma civil independentista, que es podia concretar en una agrupació electoral, pensava en un projecte obert, inclusiu, veritablement transversal i amb data de caducitat. La seva vida finalitzarà una vegada assolida la independència. Un projecte d’aquesta mena requeriria també un lideratge compartit. No n’hi ha prou amb Carretero. Hi han de ser tots. Un lideratge format pels caps visibles de les principals entitats culturals i socials del país, on també hi tinguessin cabuda els líders de les diferents formacions  polítiques sobiranistes.

El nou projecte Carretero

L’anunci de Carretero de crear una entitat política transversal amb l’únic objectiu de la independència és una gran notícia. Tanmateix, per a que el projecte sigui realment transversal i pugui aglutinar electors provinents de totes les altres formacions polítiques, l’ideal seria que no fos un partit polític, sino una plataforma ciutadana electoral, amb l’únic propòssit d’assolir l’alliberament del país. Llavors, el projecte seria veritablement transversal.

Sarcozy inventa la sopa d’all

Als catalans, Sarcozy no ens descobreix res quan diu que Zapatero “no deu ser gaire intel·ligent”. Ja ho sabem. El president espanyol ha mossegat moltes vegades la mà de qui li dona de menjar, que no és altra que aquella ‘Espanya Plural’ que ara li gira l’esquena.

10 mil catalans i un professor

Poc a poc els ciutadans anem prenent consciència de la importància d’Internet en això de la política i, en general, en el món de la democràcia. Proporcionalment, són poques les persones que es mantenen actives i informades i que exerceixen alguna mena de ‘lideratge’ virtual. Però cada vegada són més els que llegeixen aquests líders d’opinió i en uns moments d’absolut descrèdit de la classe política catalana, els escullen com alternativa als polítics de partit, als líders fins avui tradicionals.

No tenir por a l’oposició

Si alguna cosa han demostrat les eleccions a les dues nacions del nord de la península és que als independentistes no el va gens be governar amb els unionistes com a soci minoritari. Perquè no ens enganyem, el PNB, igual que CiU, mentre no es demostri el contrari, és un partit unionista. En el cas gallec, el BNG no n’ha tret res d’estar-se al govern amb els socialistes. Ha aturat el creixement que estava experimentant a l’oposició i ha començat a decrèixer. Ha perdut votants. En el cas basc, EA gairebé ha desaparegut a l’ombra del PNB.

Collserola, bonica i laberíntica

Avui hem fet una excursió meravellosa per Collserola. I malgrat portar un mapa i una guia, ens hem perdut bastant. Al final hem pogut acabar la ruta, però cal dir que és una llàstima la deixadesa en que es troba la senyalització d’aquest parc tan bonic. Tanmateix, aquesta mateixa sensació de laberint inexcrutable que manté la muntanya actualment fa que hi vagi menys gent i que es mantingui una mica més neta i tranquila. De tal manera que, sense adonar-se, l’absoluta nul·litat del govern del sr. Heureu acabarà per afavorir el medi ambient, almenys a Collserola.