El dèficit de la Seguretat Social catalana

La Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes ha fet públic l’estudi “El dèficit fiscal del sistema de Seguretat Social català amb l’Administració central” que quantifica el dèficit de la balança fiscal del sistema de Seguretat Social català per al període 2004-2007, i que per a l’any 2007 el situa en uns no gens menyspreables 3.644 milions d’euros.

L’estudi que ha estat encarregat a un equip d’experts coordinats per la Degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, ha estat presentat avui, dimecres 17 de juny, amb la participació del president de la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes i notari Alfons López Tena, la Degana i Doctora en Economia Elisenda Paluzie i el director de la Fundació i economista Roger Albinyana.

Podem trobar una còpia de l’estudi a la secció d’estudis del Cercle d’Estudis Sobiranistes:

Abstract de l’estudi

Dèficit de la balança fiscal del sistema de Seguretat Social català

L’objectiu de l’estudi de la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes és quantificar la balança fiscal del sistema de Seguretat Social català amb l’Administració central per al període 2004-2007 per tal de posar de manifest que en aquest àmbit Catalunya també pateix un considerable dèficit fiscal amb l’Estat que acaba limitant el nivell de les prestacions que perceben els i les nostres pensionistes. Tot i que de menor magnitud que el dèficit fiscal global no és menyspreable, es dóna al llarg de tot el període analitzat (2004-2007) i es situa l’any 2007 en 3.644 milions d’euros, el que suposa l’1,85% del PIB de Catalunya, i el 14,7% dels ingressos aportats. En el quadre 6 de l’estudi (pàg. 16) es poden apreciar els saldos per als diferents anys segons els dos mètodes de càlcul.

El superàvit de la Seguretat Social de l’Estat espanyol és conseqüència de l’espoli fiscal a Catalunya

En segon lloc, l’estudi de la Fundació demostra que el superàvit de la Seguretat Social de l’Estat espanyol que s’ha donat en els darrers anys és a costa principalment de les contribucions dels treballadors i empresaris catalans, quan els pensionistes catalans perceben unes pensions que són més baixes en relació al cost de la vida a Catalunya. Tal i com es deriva del quadre 7 de l’estudi (pàg. 17) la resta de l’Estat presenta ja un dèficit en el sistema de prestacions contributives en els anys 2005 a 2007, si es neutralitza el superàvit públic total a nivell estatal per eliminar l’efecte del cicle econòmic.

Sense les aportacions de Catalunya al compte de la Seguretat Social de l’Estat espanyol el seu Fons de Reserva no hagués estat superior als 4.500 milions d’euros per al període 2004-2007, mentre que la dotació d’un Fons de Reserva a Catalunya hagués pogut ascendir fins als 13.097,20 milions d’euros per aquest mateix període.

Augment de la pensió mitjana a Catalunya amb un sistema propi de Seguretat Social

Per últim, l’estudi també aprofundeix en les causes d’aquest dèficit mitjançant uns càlculs que mostren que Catalunya genera més ingressos a la Seguretat Social que la resta de l’Estat per la seva més alta taxa d’ocupació i per la seva major cotització mitjana. En canvi, pel que fa a les despeses, el fet que la pensió mitjana no reflecteixi la major productivitat de l’economia catalana, provoca que aquestes pensions que es paguen a Catalunya siguin inferiors a les que s’obtindrien amb un sistema propi de seguretat social, i per tant, que les pensions siguin més baixes.

És important posar de manifest que així com un sistema de Seguretat Social català podria garantir-se des del primer moment per la seva naturalesa de repartiment, el valor mitjà de la pensió a Catalunya podria ésser significativament superior a l’actual si es té en compte les dades aportades per aquest estudi. En aquest sentit, per exemple, per a l’any 2007, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals. D’una pensió mitjana anual de 9.856,84 euros es passaria a una pensió mitjana de 12.303,2 euros.

.

Acte de Sobirania

Notificació/Convocatòria:

S’ha fet evident que la via autonòmica és una via morta, que no duu enlloc ni ens permet avançar i que ens aboca, en definitiva, a desaparèixer com a país i com a poble. Estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la recerca d’una sortida que garanteixi la continuïtat de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera d’interpretar el món.

Des del Grup Acte de Sobirania proposem que sigui el nostre poble qui emplaci els nostres representants polítics a acabar amb aquesta situació d’asfíxia i mort lenta. Per això, fent un pas endavant, us proposem que us afegiu a aquesta crida i materialitzeu el vostre compromís amb el país.

El Grup Acte de Sobirania no és ni una plataforma ni una associació. Som un grup de persones, amb capacitat i experiència en el món associatiu que, sentint-nos hereus de l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, de la Marxa de la Llibertat, de les manifestacions del 2006, el 2007 i de Brussel·les, convoquem el poble de Catalunya a:

Concentrar-nos, el dia de Corpus (11 de juny) a 2/4 de 8 del vespre, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant la Generalitat, per escenificar la defunció de la via estatutària i emplaçar els nostres polítics a donar resposta a les nostres demandes, resposta que recollirem el dia 27 de juny al Parlament. A Girona a la Plaça del Vi, davant l’Ajuntament

Plantar-nos, el dia 27 de juny a partir de les 5 de la tarda, davant del Parlament, sortint de l’Arc de Triomf, per exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats o no a fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre un projecte de construcció nacional.

Ha arribat l’hora de creure’ns, com a col·lectiu i com a poble, capaços d’urgir els nostres representants perquè tirin endavant un veritable projecte nacional, projecte que volem saber si comparteixen o no amb nosaltres.

Grup Acte de sobirania
grup@actedesobirania.cat
http://www.actedesobirania.cat

Plataforma civil independentista

Aquests dies es parla molt sobre si el nou projecte de Carretero no servirà només per dividir el ja fragmentat electorat independentista. Hi ha el risc que això passi. Especialment si es constitueix com un partit polític més. A la llarga pot donar els seus fruits, però a la curta seria dramàtic.

Quan al meu anterior article vaig plantejar la possibilitat de crear una plataforma civil independentista, que es podia concretar en una agrupació electoral, pensava en un projecte obert, inclusiu, veritablement transversal i amb data de caducitat. La seva vida finalitzarà una vegada assolida la independència. Un projecte d’aquesta mena requeriria també un lideratge compartit. No n’hi ha prou amb Carretero. Hi han de ser tots. Un lideratge format pels caps visibles de les principals entitats culturals i socials del país, on també hi tinguessin cabuda els líders de les diferents formacions  polítiques sobiranistes.

Seria com una ‘pausa política’, com una treva en la batalla fratricida que ERC i CiU porten a terme des de fa 30 anys, mentre el nacionalisme espanyol els pispa la cartera i el timó del país. A CiU se l’ha de pressionar per aconseguir que faci la passa envers l’independentisme. Per si mateixa, no el farà mai. Històricament, mai l’ha donada. Una plataforma social independentista massiva pot aconseguir-ho. A ERC, per la seva banda, se l’ha de cridar a files. No pot fer la guerra pel seu compte, desquena a la militància i amb un suport tan minoritari. A més, formant governs absurds amb els unionistes no van enlloc. En comptes d’estar-se dignament a l’oposició recollint el descontent i augmentant el sac independentista, han optat per apoltronar-se en un govern regional. L’únic que estant aconseguint és alentir el procés i desacreditar l’independentisme.

Al secessionisme no li serveixen de res els partits minoritaris que es conformen amb una quota de poder per anar fent. El que es pretén és un canvi de paradigma. Per tant, hem d’assolir una majoria social i política. Si els dos partits catalanistes majoritaris no estan per la tasca, sel’s haurà de disciplinar. La societat civil pot fer-ho amb una fugida massiva dels vots envers la plataforma. Hauran d’entendre que el fanatisme de partit no duu enlloc. Primer és el país.

Com dèiem, ERC i CiU, per pressió social, hauran d’acabar entrant en aquesta plataforma civil independentista. Per la senzilla raó que aquesta acció no altera en cap sentit la seva lluita pel poder. Parlem d’un país que s’organitza per un objectiu, no pas d’una batalla fratricida entre dos partidets que es fan la guitza sense cap aspiració que vagi més enllà d’un parlament i un govern regionals. Volem o no volem ser europeus de primera? Volem o no volem ser sobirans del nostre destí? Comencem a bastir la nostra paradeta i deixem-nos de partidismes estèrils.

El nou projecte Carretero

L’anunci de Carretero de crear una entitat política transversal amb l’únic objectiu de la independència és una gran notícia. Tanmateix, per a que el projecte sigui realment transversal i pugui aglutinar electors provinents de totes les altres formacions polítiques, l’ideal seria que no fos un partit polític, sino una plataforma ciutadana electoral, amb l’únic propòssit d’assolir l’alliberament del país. Llavors, el projecte seria veritablement transversal.

Sarcozy inventa la sopa d’all

Als catalans, Sarcozy no ens descobreix res quan diu que Zapatero “no deu ser gaire intel·ligent”. Ja ho sabem. El president espanyol ha mossegat moltes vegades la mà de qui li dona de menjar, que no és altra que aquella ‘Espanya Plural’ que ara li gira l’esquena.

10 mil catalans i un professor

Poc a poc els ciutadans anem prenent consciència de la importància d’Internet en això de la política i, en general, en el món de la democràcia. Proporcionalment, són poques les persones que es mantenen actives i informades i que exerceixen alguna mena de ‘lideratge’ virtual. Però cada vegada són més els que llegeixen aquests líders d’opinió i en uns moments d’absolut descrèdit de la classe política catalana, els escullen com alternativa als polítics de partit, als líders fins avui tradicionals.

No tenir por a l’oposició

Si alguna cosa han demostrat les eleccions a les dues nacions del nord de la península és que als independentistes no el va gens be governar amb els unionistes com a soci minoritari. Perquè no ens enganyem, el PNB, igual que CiU, mentre no es demostri el contrari, és un partit unionista. En el cas gallec, el BNG no n’ha tret res d’estar-se al govern amb els socialistes. Ha aturat el creixement que estava experimentant a l’oposició i ha començat a decrèixer. Ha perdut votants. En el cas basc, EA gairebé ha desaparegut a l’ombra del PNB.

Collserola, bonica i laberíntica

Avui hem fet una excursió meravellosa per Collserola. I malgrat portar un mapa i una guia, ens hem perdut bastant. Al final hem pogut acabar la ruta, però cal dir que és una llàstima la deixadesa en que es troba la senyalització d’aquest parc tan bonic. Tanmateix, aquesta mateixa sensació de laberint inexcrutable que manté la muntanya actualment fa que hi vagi menys gent i que es mantingui una mica més neta i tranquila. De tal manera que, sense adonar-se, l’absoluta nul·litat del govern del sr. Heureu acabarà per afavorir el medi ambient, almenys a Collserola.

Sis mesos després…

Article publicat a Poliblocs.cat

El sector crític d’ERC demana que els militants, en referèndum intern, puguin escollir si accepten el pacte de finançament per Catalunya que, imagino, un dia o altre s’acabarà concretant en la seva forma i contingut. Finalment, doncs, s’ha produït un moviment enmig de l’atonia general. De fet, el que proposen els discrepants és el mínim que es pot exigir. Es el mínim que es mereixen els soferts i pacients militants i seguidors d’ERC.

L’efecte Tremosa

Article publicat a Poliblocs.cat

La candidatura europea del professor Tremosa podria accelerar la patacada d’ERC. Molts independentistes optaran per fer confiança a l’economista, per dues raons: d’una banda, per la vàlua de Tremosa, el nostre millor economista i un sobiranista sincer. Els que hem tingut la fortuna de tractar-lo personalment sabem que es tracta d’una persona honesta i gentil, sobradament preparada i amb un sentiment nacional sòlid. El seu treball al Parlament Europeu serà espectacular, de ben segur. Per això li desitgem la millor de les sorts. Tanmateix, a més, votar Tremosa també és castigar l’actual cúpula d’ERC que, per a desgràcia de l’independentisme, segueix impassible la seva ruta a la deriva.