Laia Altarriba, periodista del mitjà La Fàbrica, critica la desídia dels mitjans en el tractament de la informació el dia de la Diada. Ja és un costum no informar de la manifestació independentista que anualment té lloc al centre de Barcelona i que enguany ha comptat amb més participació que mai, arribant als 5.000 manifestants. De vegades s’informa de manifestacions de 200 veïns i, en canvi, quan són 5.000 independentistes, es prefereix fer la vista grossa. Lamentable i sospitós. Us reprodueixo l’article de la Laia:
Laia Altarriba / La Fàbrica
Jo hi era i us puc assegurar que van passar per davant meu. Les vaig veure passar totes 5.000. Potser eren una mica més o una mica menys, el número no fa la cosa. I també vaig veure una munió de fotògrafs retratant l’encapçalament de la manifestació. Però avui he baixat a esmorzar al bar, i repassant la premsa barcelonina m’he adonat que, o bé havia estat una il·lusió òptica fruit de la meva imaginació, o bé que hi ha molt mala fe, per dir-ho finament.
I és que cap dels rotatius recollia informació sobre la manifestació de l’esquerra independentista que ahir Onze de Setembre va aglutinar al voltant de 5.000 persones al centre de Barcelona.
Menteixo si dic ‘cap’. Us detallo tota la informació que he trobat sobre la manifestació que convocaven juntament Endavant, Maulets i la CAJEI:
EL PUNT
“La protesta, que va recórrer la ronda de Sant Pere amb força menys afluència que altres
anys, va congregar 8.000 persones, segons la Guàrdia Urbana: 4.500 rere la pancarta d’ERC
–els republicans en van comptar 12.000– i 3.500 més d’altres col·lectius i partits.”
LA VANGUARDIA
“Según la Guardia Urbana, el bloque formado por ERC y sus juventudes ha reunido a unas
4.500 personas, mientras que Maulets, Endavant, la Coordinadora de Asambleas de Jóvenes
de la Izquierda Independentista (CAJEI), el PSAN, el MDT, EUiA y otros colectivos han
sumado unas 3.500.”
EL PAÍS
“A un lado de la Via Laietana, los simpatizantes de Esquerra Republicana. Al otro, una
amalgama de partidos y entidades de signo independentista: Maulets, PSAN, Endavant,
Revolta Global y Cajei.”
I res més, absolutament res més. I a l’Avui i El Periódico, ni mitja paraula. I em diuen que TV3 ahir al Telenotícies Vespre tampoc hi va fer cap referència.
El més sorprenent de tot plegat és que els diaris sí que recollien amb detall el bloc que clausurava la manifestació, el d’ERC, i les declaracions dels seus líders al començament i final de la marxa. Si dic sorprenent és perquè era el que tancava la manifestació, i això vol dir que els periodistes que cobrien la mobilització primer van haver de veure el bloc més gran de la jornada (no ho dic com un desig, ho dic perquè és una realitat que vaig contrastar amb altres persones, tot i que és cert que el d’ERC també era molt nombrós, gairebé tan gran com el primer), que han volgut mostrar com una barreja de sigles i de grups inconnexos. La interpretació que jo en faig és una voluntat comuna de silenciar i crear confusió.
És cert que l’esquerra independentista ha estat molts anys disgregada i fins i tot enfrontada, i que aquest fet, sumat a la manca d’una estratègia comunicativa de relació amb la premsa, dificulta la feina als periodistes. Però si qualsevol d’ells s’apropava a la capçalera i feia algunes preguntes, de ben segur que li podien explicar què tenien en comú aquells milers de manifestants que marxaven de manera unitària. I si s’hi fixava, es podia adonar de la diferència entre el primer bloc i els blocs petits que el seguien formats per grups d’entre 20 i 50 persones. És mala fe presentar-ho tot plegat com una barreja sense estratègia política concreta.
A més, tenint en compte que cada Onze de Setembre hi ha una pila de situacions que es repeteixen, la novetat dels regidors de les CUP enguany hauria d’haver creat major expectació en la manifestació de l’esquerra independentista, que tenia precisament el suport de la CUP, i en l’acte final on va participar un representant del secretariat nacional de les candidatures municipalistes. L’excusa per fer-ne notícia ja la tenien: no havien de parlar de quatre arreplegats marginals, sinó d’un moviment que ha aconseguit 22 regidors a les darreres eleccions municipals.
A l’esquerra independentista li queda molta feina per endavant, i entre aquesta feina hi ha la urgència d’establir una estratègia comunicativa adequada i seriosa per relacionar-se amb la premsa. Però als grans mitjans també els queda molta feina per fer, i entre aquesta hi ha reconèixer que per davant seu passen 5.000 persones que no només són una amalgama de sigles sinó que responen a la crida d’un moviment polític concret cada cop més estructurat i en ascens. Perquè quan volen, s’informen tan com cal de qualsevol fet i l’expliquen amb claredat i rigor.
