Més tard o més aviat, Carretero

Més tard o més d’hora, Carretero acabarà al capdavant d’ERC. Els militants republicans s’equivocaran si endarrereixen aquest pas inevitable. ERC necessita un canvi d’orientació urgent i una renovació complerta de la seva direcció. I és evident que Carod i Puigcercós estan políticament cremats de cara a l’elector. Els ho dic jo, que estic fora d’ERC i m’ho miro com un elector més. Ja vaig avisar fa messos del càstig electoral que rebria ERC aquestes eleccions. I ara faig el següent advertiment als republicans: La gent identifica completament els projectes de Carod i de Puigcercós, per tant, a efectes pràctics, consideraran el relleu, si és que n’hi ha, com una continuitat. Amb aquestes certesa, és probable que el vot de càstig continui a les properes eleccions. I això ERC i l’independentisme no s’ho pot permetre. Els militants republicans tenen una responsabilitat molt gran. De la seva decissió al proper congrés en depén el projecte sobiranista del país. Una decisió errònia endarrerirà excessivament la dinàmica.

En altres articles ja he fet esment de les raons que han fet que Carod hagi malbaratat el rèdit electoral que li va regalar el PP de l’Aznar. El seu viatge incongruent a Perpinyà li va permetre recollir més vots que mai gràcies als insults del PP. En aquest article m’agradaria apostar per la figura d’en Carretero, donat que considero que és el candidat més idóni. Per aquest motiu, em permeto la llibertat de demanar a l’Esquerra Independentista de l’Uriel i companyia, corrent importantíssim dintre d’ERC, que jutgi els dos candidats alternatius a Carod amb equanimitat i opti per donar suport al més capacitat per dur endavant el projecte independentista. Personalment, crec que els temps de Carod i Puigcercós ja han passat i que ara la seva tasca serà més valuosa en un segon plà. En la meva opinió, dels tres candidats, és moment d’optar per Carretero.

Un dels grans problemes d’ERC és que, inconscientment, els seus candidats mai s’han imaginat guanyar unes eleccions a la Generalitat. I el projecte d’ERC, un canvi de paradigm absolut, passa inexorablement per guanyar-les. Un partit minoritari no pot impulsar el procés independentista… i CiU, de moment, no és independentista. Per tant, cal un liderat ferm a la formació republicana. Un líder carismàtic, amb el prestigi intacte, amb coherència ideológica i amb dots de comandament. Pel Regne Unit corre la brama que l’Alex Salmond, l’actual president escocès, líder de l’SNP, el partit independentista, és un home afable de portes enfora però de caracter estricte i duríssim de portes endins. El resultat d’aquest lideratge és palpable. L’SNP ha guanyat les eleccions perquè el partit funciona com un rellotge, amb una eficiència i una serietat impecable. Casualment, el senyor Carretero té fama d’estricte, seriós, malgenïut. Precísament, el que necessita ERC. Un comandament ferm que posi ordre en un partit que va a la deriva i doni solidesa i seriositat al projecte independentista.A més planteja manté cohrència ideológica. Planteja un canvi d’estratègia, una equidistància en funció dels interessos del projecte independentista, una obertura del partit a la ciutadania i no descarta abandonar el tripartit o passar a l’oposició si fos necessari. Només amb aquest rigor ideológic i disciplinar, ERC podrà guanyar, un dia no gaire llunyà, les eleccions al nostre país.
Vídeo de la compareixença de Joan Carretero.

.