La societat tradicional japonesa és fascinant. Igual que la xinesa. En els nostres dies, aquests dos estats viuen una realitat ben diferent. El japó es una societat avançada. La Xina viu un el final d’un dels periodes més foscos de la seva història. Amb el maoisme (podem anomenar comunisme als totalitarismes de l’URSS i de Xina?) l’imperi de la Gran Muralla va tocar fons i la seva civilització de més de vui mil anys, la més antiga del planeta que encara sobreviu, es va veure sotmesa a la decadència cultural i social més empobridora i erma.
Ara, la Xina oficial es rebota contra occident. Però tots sabem que hi ha una xina alternativa, que es mou entre la marginalitat i la censura. Es la Xina dels estudiants que van sortir a exigir canvis quan la revolta de Tiananmeng. Aquesta Xina, aleshores amputada pels tancs i avui silenciada pels funcionaris, sobreviu i espera el moment d’enderrocar el gegant amb els peus de fang. El virus capitalista ja ha entrat a la Xina i el procés de canvi és imparable. La democràcia aviat s’obrirà pas.
Arxivat a Apunt del dia
