Els socialistes catalans aviat se n’adonaran que amb l’estat espanyol no es pot negociar perquè després, a Madrid, no compleixen cap pacte. Pel govern d’Espanya, els catalans no som espanyols. Ni tan sols els que voten PSC o PP. Per això ens tracten com a ciutadans de segona i es permeten el luxe de ni tan sols complir allò acordat en l’estatut. El senyor Castells ja comença a experimentar la desvergonya del seu homòleg Solbes. En qualsevol altra banda del món això seria motiu suficient per a una ruptura de les relacions. Estem parlant del nostre pà. A Catalunya, res de res perquè Espanya ens ha dividit.
Els espanyols han estat hàbils fragmentant la nostra societat. Han dividit els catalans entre castellanoparlants i catalanoparlants. I els catalans hem picat. També han dividit els diversos països de la Corona d’Aragó, que ara van per lliure en les seves reclamacions malgrat patir el mateix espoli fiscal. Espanya manté el País Valencià i Catalunya permanentment enfrontats i completament incomunicats en matèria d’infraestructures. Es un éxit de Franco i dels nacionalistes espanyols de la democràcia (Felipe González , Aznar i Zapatero).
Els catalans hem de començar a trencar els tòpics irreals que ens mantenen separats. Separar política i economia de la cultura i la llengua. El tema de la llengua ens separa a l’hora de defensar els nostres interessos económics i les nostres competències polítiques. I això és absurd. L’independentisme ha d’incorporar d’una vegada les altres comunitats lingüístiques. Es urgent. Castellà inclós, evidentment. Espero que d’aquí a no gaire temps trobem pintades al carrer on hi digui, en castellà: “Cataluña es una nación oprimida y expoliada, queremos la independencia”. Quan això succeeixi, Catalunya s’haurà unit enfront el lladre: l’estat espanyol.
Per donar exemple, a partir del mes vinent, començaré a publicar els meus articles també en castellà i en anglès. Per anar be, també ho hauria de fer en àrab. ERC i CiU n’haurien de prendre nota. Avançar envers l’independentisme pragmàtic que defensa el meu germà a “El Mirall Escocès” i que tants rèdits a donat a aquesta nació del nord d’Europa. De la mateixa manera que el PSC hauria de marcar perfil davant el PSOE si no vol perdre, amb el temps, tota credibilitat entre l’electorat català. Que no es dormin perquè l’éxit de les darreres eleccions els pot passar factura si no es converteix en beneficis econòmics i polítics per a la nostra nació. També es pot morir d’éxit, senyor Montilla.
Arxivat a Articles
