La influència dels petits estats

Un dels arguments que sempre han utilitzat els unionistes, no només a Catalunya, és el d’amenaçar als independentistes amb la pérdua de influència que patiria el país si optés pel sobiranisme. Ens diuen: Catalunya, sense l’estat espanyol, amb un estat propi tan petit, no tindria influència al món. Es el mateix que adverteixen els anglesos als escocesos. Tanmateix, la història s’entosudeix a desmentir, una i altra vegada, els arguments dels unionistes.

Tenim l’exemple d’Irlanda. Una petita nació insular, de poc mes de tres milions i mig d’habitants, que des que va recuperar la seva independència ha aconseguit un creixement económic espectacular, a base d’oferir atractius económics i fiscals a empreses de tot el món per tal que s’establissin al seu territori. Aquests incentius no els hauria pogut aplicar si haguera seguit essent membre del Regne Unit. Ara, décades després, tothom parla del miracle irlandés, però Gran Bretanya, mentre tenia la sobirania d’Irlanda, sempre va amenaçar els irlandesos amb el fantasma de la manca d’influència.

No ens deixem enganyar, tenir un estat propi és un gran negoci i una font d’influència esencial. I no només influència económica, sinó també política. Fixem-nos com la céltica illa nórdica, amb els seus tres milions d’habitants, ha pogut paral·litzar, mitjançant un referèndum, el procés de construcció de la Unió Europea. El ‘no’ dels ciutadans d’Irlanda al tractat europeu va sacsejar europa. Mai a la vida, els irlandesos havien estat tan influients.

I ara, evidentment, la UE, es desviu per acontentar-los. Europa vol que Irlanda rectifiqui i està intentant persuadir els seus ciutadans amb un ‘tracte especial’ per al seu país que, se’ns dubte, suposarà avantatges per als irlandesos. No és aixó tenir influència?