Avui hem fet una excursió meravellosa per Collserola. I malgrat portar un mapa i una guia, ens hem perdut bastant. Al final hem pogut acabar la ruta, però cal dir que és una llàstima la deixadesa en que es troba la senyalització d’aquest parc tan bonic. Tanmateix, aquesta mateixa sensació de laberint inexcrutable que manté la muntanya actualment fa que hi vagi menys gent i que es mantingui una mica més neta i tranquila. De tal manera que, sense adonar-se, l’absoluta nul·litat del govern del sr. Heureu acabarà per afavorir el medi ambient, almenys a Collserola.
De totes formes, no és aquesta la situació idònia i, per tant, com a barceloní i com a català, només puc estar trist pel fet que la ciutat visqui d’esquena a la seva muntanya. Per desgràcia, aquesta és una característica constatable a molts municipis de la costa catalana. A la comarca del Maresme, per posar un exemple que conec bé, passa el mateix. Els pobles viuen deslligats del seu patrimoni forestal i les serralades del Corredor i del Montnegre són completament desconegudes i inaccessibles per a la majoria dels vilatans de la zona.
La despreocupació dels catalans envers el seu patrimoni natural és pasmosa. No hi ha senyalitzacions adients ni accesos clars que comuniquin els parcs naturals amb els mitjans de transport públics. A la majoria de reserves del país només s’hi pot accedir amb vehicles privats. Les ciclovies o vies per a peatons que condueixen als parcs són inexistents o insuficients en la majoria de casos. I una vegada hi accedim, la feina és nostre per seguir un camí o ruta convenientment senyalitzada. En definitiva, que vivim al país del motor i els amants de la natura no tenim res a fer. Almenys de moment. Espero que les noves generacions canviin les coses. Demà hi ha una mani a Barcelona que denuncia la péssima política mediambiental del govern català. Hi haurem d’anar.
Finalment, m’agradaria oferir-vos dos articles interessants. Un, publicat a Jornal, parla de les avantatges de la dietat vegetariana contra el càncer. L’altre, dels esforços del govern Zapatero per impedir que la selecció catalana pugui jugar el torneig de les nacions. Aquest senyor, en plena crisi, sembla que no tingui altre feina que fer-nos la vida impossible.
