Aquests dies es parla molt sobre si el nou projecte de Carretero no servirà només per dividir el ja fragmentat electorat independentista. Hi ha el risc que això passi. Especialment si es constitueix com un partit polític més. A la llarga pot donar els seus fruits, però a la curta seria dramàtic.
Quan al meu anterior article vaig plantejar la possibilitat de crear una plataforma civil independentista, que es podia concretar en una agrupació electoral, pensava en un projecte obert, inclusiu, veritablement transversal i amb data de caducitat. La seva vida finalitzarà una vegada assolida la independència. Un projecte d’aquesta mena requeriria també un lideratge compartit. No n’hi ha prou amb Carretero. Hi han de ser tots. Un lideratge format pels caps visibles de les principals entitats culturals i socials del país, on també hi tinguessin cabuda els líders de les diferents formacions polítiques sobiranistes.
Seria com una ‘pausa política’, com una treva en la batalla fratricida que ERC i CiU porten a terme des de fa 30 anys, mentre el nacionalisme espanyol els pispa la cartera i el timó del país. A CiU se l’ha de pressionar per aconseguir que faci la passa envers l’independentisme. Per si mateixa, no el farà mai. Històricament, mai l’ha donada. Una plataforma social independentista massiva pot aconseguir-ho. A ERC, per la seva banda, se l’ha de cridar a files. No pot fer la guerra pel seu compte, desquena a la militància i amb un suport tan minoritari. A més, formant governs absurds amb els unionistes no van enlloc. En comptes d’estar-se dignament a l’oposició recollint el descontent i augmentant el sac independentista, han optat per apoltronar-se en un govern regional. L’únic que estant aconseguint és alentir el procés i desacreditar l’independentisme.
Al secessionisme no li serveixen de res els partits minoritaris que es conformen amb una quota de poder per anar fent. El que es pretén és un canvi de paradigma. Per tant, hem d’assolir una majoria social i política. Si els dos partits catalanistes majoritaris no estan per la tasca, sel’s haurà de disciplinar. La societat civil pot fer-ho amb una fugida massiva dels vots envers la plataforma. Hauran d’entendre que el fanatisme de partit no duu enlloc. Primer és el país.
Com dèiem, ERC i CiU, per pressió social, hauran d’acabar entrant en aquesta plataforma civil independentista. Per la senzilla raó que aquesta acció no altera en cap sentit la seva lluita pel poder. Parlem d’un país que s’organitza per un objectiu, no pas d’una batalla fratricida entre dos partidets que es fan la guitza sense cap aspiració que vagi més enllà d’un parlament i un govern regionals. Volem o no volem ser europeus de primera? Volem o no volem ser sobirans del nostre destí? Comencem a bastir la nostra paradeta i deixem-nos de partidismes estèrils.
Etiquetes: català, Catalunya, civil, estat, independentisme, independentista, plataforma
Maig 25, 2009 a les 11:02 am |
Hola:
No te enojes Vale? Pero…
Eso de la cuestión Indepentista, es tela marinera, bueno no soy una neofita en este tema, pero la verdad es mejor un cambio a nivel general, da pena que todo un pais España este tan dividido, la raiz de tantos diversos pensamientos, es por causa de no querer una Universalidad de UNION, que sea una sola nacion, la paz y la unión es el valor que verdadermante tiene valor, perdone la redondancia, todo puede cambiar si se aplicaran los mismos derechos para todos, el tema de la politica es muy tremendo en todos los momentos de la historia, siempre ha sido asi, muy pocos son los que verderamente desean o mejor ponen en enpráctica los intereses del pueblo, o mejor de las personas, los gobernantes a demas estan manejados por diferentes fuerzas externas, que son las que los manipulan y poco o casi nada pueden hacer a nivel de la persona en si. Existe una gran problematica a nivel social, como bien lo conoce y es la degeneracion del ser humano, a todo nivel y es lo que menos se esta tratando, por que dadas las condiciones actuales de la cultura de la muerte, se esta manejando todo a nivel de esta cultura, mientras no se recuperen los valores esenciales de la Vida, como es la moral y todo aquello que consierne a los valores ultrasuperiores del ser humano, y como estamos de espalda a ese valor superior, pues por mas que se intente cualquier cosa fuera de ese orden natural establecido, pues por mas que hagamos cosas de nada serviria, no es la separación, ni el independentismo, lo que lograra el cambio verdadero, pues todo tiene su fin y todo acaba solo en un fin último y verdadero tiene su justa duarción verdadera transcendente y es la unica razon por la cual el ser humano encontrara su verdadera plenitud y felicidad. SOLO la Union y el comun acuerdo, sin egoismo ni separatismos sera el verdadero camino a la auntentica fuente de la verdad Politica!!! Bueno este relato es para largo… pero es mas o menos la idea pido diculpas pero no soy escritora y seguro que hay errores pero la idea es esta a grandes razgos espero que sirva!!!
muchas gracias!!!
Maig 26, 2009 a les 7:13 am |
Hola, amiga anònima. Espero que no et molestis amb la meva resposta. No voldria pas enutjar-te.
Primer de tot, et vull donar les gràcies per comentar el meu article. Estic d’acord amb tu que algún dia la humanitat haurà de caminar unida. El que passa és que jo ho contemplo com una super estructura de caire federal i ho veig com una hipótesi futura molt llunyana.
A més, no crec que un món unit hagi de ser UNI-cultural ni políticament CENTRAlista. Un món unit pot ser federal i divers culturalment.
Respectar totes les cultures, llengües i tradicions és millor que no pas aniquilar-les. Per tant, preveig un futur on hi haurà una llengua comuna, l’anglès, i tot un seguit de llengues menors, com ara el català o el castellà.
T’imagines anar a Itàlia i que només es parli anglès? Tristíssim. Que parlin anglès, però sobretot, que parlin italià. Per tant, m’agradaria diferenciar entre GLOBALITZACIÓ i HOMOGENEITZACIÓ. Son dues coses diferents. La primera és desitjable. La segona és una aberració.
Pel que fa a crear un sol estat mundial, deixam fer un incís… Tu parles de nació com si estat i nació fóssin el mateix. Però no és així: Un estat neix en un dia, fruit d’una batalla o un acord. Una nació necessita mil anys per desenvolupar-se a partir d’una comunitat i una llengua.
Espanya és un estat, no pas una nació, malgrat el que diguin els nacionalistes espanyols. Espanya, va nèixer en un sol dia, fruit d’una unió dinàstica (la unió dels reis catòlics) entre dues nacions. Es un estat de diverses nacions. Confondre aixó és no conèixer la història i jugar amb els termes.
D’altra banda, la idea d’un ESTAT MUNDIAL, per desgràcia, actualment no la defensa absolutament ni un sol partit polític al món. Tots els partits polítics es configuren a partir d’una pàtria que consideren la seva. Cap d’ells té als seus estatuts que ‘treballarà per destruir els petits estats i crear-ne un de mundial’. Per tant, hauràs de coincidir amb mi que la teva idea, lloable i benintencionada, a dia d’avui, no passa d’utopia futurista.
Finalment, demanar als catalans, que ni tan sols tenim un estat, que comencem a bastir aquesta utopia, ho trobo bastant injust. Totes les cultures del món han edificat el seu estat. I quan ho intentem els catalans, ens venen amb la cançoneta ‘mundialista’. Sincerament, els teus arguments s’asemblen als del nacionalisme espanyol. Un nacionalisme espanyol que nega la seva pròpia existència i ara es disfressa de fals ‘internacionalisme’.
Si realment vols un món unit en un sol estat, treballa per destruir els estats ja existents, com ara Espanya, França, Itàlia, Colombia, Mèxic, Finlàndia, etc… I vota en conseqüència, si és que trobes un sol partit que defensi això (ja et dic per endavant que et costarà trobar-lo).
Respecte als catalans, més val que ens deixis fer. Perquè exigir-nos que no fem alló que altres ja porten segles fent i volen seguir fent? No veus que injust que és això? Quan Espanya, França o Alemanya anul·lin els seus estats, llavors podràs exigir que Catalunya deixi de demanar el seu propi estat. Mentrestant, Catalunya vol, ni més ni menys, el que ja tenen la resta de països… un estat propi.
Una abraçada, amiga.
Juny 9, 2009 a les 12:43 pm |
Hola Daniel, doncs jo si que crec necessari un pas endavant de Reagrupament i la seva conversió amb un partit polític. Els desenganyats d’ERC, que som molts, estan fugint cap a un CIU, que com bé dius, mai ha apostat ni apostarà cap al sobiranisme, i menys tenint com a company de viatge qui té.
Així doncs, estem orfes, utilitzant l’argument d’un gran amic meu, CIU són com els barons de Braveheart, que parlant molt i després traicionen per dos durus els principis bàsics de la nostra nació, així Carretero representa una oportunitat, no només Carretero si no tot Reagrupament.
En quan a la plataforma civil, és molt encertat, tú i jo en compartim una, però serà molt complicat, complicat en el sentit que tothom, no només vol la seva parcel.la, si no que sembla que li molestin les aliances. Omnium és un exemple, exemple d’un immobilisme institucional, format per petits burgesos que li agrada mirar-se el melic mentres es parla d’en Verdaguer.
Sobirania, el Cercle, tots .. , fan la guerra pel seu compte. Poder, aquest és el gran problema, nosaltres a través de la Plataforma 6 d’octubre (6doctubre.blogspot.com), vam parlar de què el país ha de ser el primer, vam parlar de la transversalitat i de deixar-nos de dretes o d’esquerres.
Crec que Reagrupament, és en aquest moment qui millor ho representa.
En fi, no m’enrotllo més … salut !!!