Així doncs, estem orfes, utilitzant l’argument d’un gran amic meu, CIU són com els barons de Braveheart, que parlant molt i després traicionen per dos durus els principis bàsics de la nostra nació, així Carretero representa una oportunitat, no només Carretero si no tot Reagrupament.

En quan a la plataforma civil, és molt encertat, tú i jo en compartim una, però serà molt complicat, complicat en el sentit que tothom, no només vol la seva parcel.la, si no que sembla que li molestin les aliances. Omnium és un exemple, exemple d’un immobilisme institucional, format per petits burgesos que li agrada mirar-se el melic mentres es parla d’en Verdaguer.

Sobirania, el Cercle, tots .. , fan la guerra pel seu compte. Poder, aquest és el gran problema, nosaltres a través de la Plataforma 6 d’octubre (6doctubre.blogspot.com), vam parlar de què el país ha de ser el primer, vam parlar de la transversalitat i de deixar-nos de dretes o d’esquerres.

Crec que Reagrupament, és en aquest moment qui millor ho representa.

En fi, no m’enrotllo més … salut !!!

Primer de tot, et vull donar les gràcies per comentar el meu article. Estic d’acord amb tu que algún dia la humanitat haurà de caminar unida. El que passa és que jo ho contemplo com una super estructura de caire federal i ho veig com una hipótesi futura molt llunyana.

A més, no crec que un món unit hagi de ser UNI-cultural ni políticament CENTRAlista. Un món unit pot ser federal i divers culturalment.

Respectar totes les cultures, llengües i tradicions és millor que no pas aniquilar-les. Per tant, preveig un futur on hi haurà una llengua comuna, l’anglès, i tot un seguit de llengues menors, com ara el català o el castellà.

T’imagines anar a Itàlia i que només es parli anglès? Tristíssim. Que parlin anglès, però sobretot, que parlin italià. Per tant, m’agradaria diferenciar entre GLOBALITZACIÓ i HOMOGENEITZACIÓ. Son dues coses diferents. La primera és desitjable. La segona és una aberració.

Pel que fa a crear un sol estat mundial, deixam fer un incís… Tu parles de nació com si estat i nació fóssin el mateix. Però no és així: Un estat neix en un dia, fruit d’una batalla o un acord. Una nació necessita mil anys per desenvolupar-se a partir d’una comunitat i una llengua.

Espanya és un estat, no pas una nació, malgrat el que diguin els nacionalistes espanyols. Espanya, va nèixer en un sol dia, fruit d’una unió dinàstica (la unió dels reis catòlics) entre dues nacions. Es un estat de diverses nacions. Confondre aixó és no conèixer la història i jugar amb els termes.

D’altra banda, la idea d’un ESTAT MUNDIAL, per desgràcia, actualment no la defensa absolutament ni un sol partit polític al món. Tots els partits polítics es configuren a partir d’una pàtria que consideren la seva. Cap d’ells té als seus estatuts que ‘treballarà per destruir els petits estats i crear-ne un de mundial’. Per tant, hauràs de coincidir amb mi que la teva idea, lloable i benintencionada, a dia d’avui, no passa d’utopia futurista.

Finalment, demanar als catalans, que ni tan sols tenim un estat, que comencem a bastir aquesta utopia, ho trobo bastant injust. Totes les cultures del món han edificat el seu estat. I quan ho intentem els catalans, ens venen amb la cançoneta ‘mundialista’. Sincerament, els teus arguments s’asemblen als del nacionalisme espanyol. Un nacionalisme espanyol que nega la seva pròpia existència i ara es disfressa de fals ‘internacionalisme’.

Si realment vols un món unit en un sol estat, treballa per destruir els estats ja existents, com ara Espanya, França, Itàlia, Colombia, Mèxic, Finlàndia, etc… I vota en conseqüència, si és que trobes un sol partit que defensi això (ja et dic per endavant que et costarà trobar-lo).

Respecte als catalans, més val que ens deixis fer. Perquè exigir-nos que no fem alló que altres ja porten segles fent i volen seguir fent? No veus que injust que és això? Quan Espanya, França o Alemanya anul·lin els seus estats, llavors podràs exigir que Catalunya deixi de demanar el seu propi estat. Mentrestant, Catalunya vol, ni més ni menys, el que ja tenen la resta de països… un estat propi.

Una abraçada, amiga.