Pobre memòria històrica

01/15/2007

Cal tenir ben poca memòria històrica per no saber que quan els espanyols volen que alguna cosa es quedi tal i com està, una de dues: o impedeixen que se’n parli i se’n sàpiga res o fan veure que ho canvien tot per deixar-ho igual.

En el primer cas, en tenen prou amb quatre tècnics a sou que assegurin que el tema tractat és un afer molt complex del qual és impossible treure’n l’entrellat i, poc a poc, amb parsimònia i meticulositat, van arraconant l’assumpte fins aconseguir el desinterès per esgotament dels ciutadans. Es una estratègia tan efectiva com qualsevol altra i cal dir que hi tenen la mà trencada. Han aplicat aquest mètode en moltes ocasions i ho seguiran fent perque els dona bons resultats. D’entre els exemples més recents trobem el de les balances fiscals, el dels aeroports o el tema de les seleccions nacionals.

En el segon cas, es treuen de la màniga una llei simbòlica i decorativa, sense substància ni contingut que acabarà concloent que la matèria és molt delicada i que el millor serà no remoure res. El darrer exemple, d’aquesta mena d’estafa a la democràcia i al sentit comú el tenim en la Llei de la Memòria Històrica, que tal i com ha estat plantejada és d’una insuficiència superba i amb una única funció: deixar-ho tot exactament tal i com està. No es revisaran els judicis ni quedaran derogades les injustes sentències franquistes. No hi haurà debat profund ni acte de contrició. No s’informarà el ciutadà del que realment va passar amb dades objectives ni s’investigaran els molts punts foscos des de l’administració. Els joves seguiran estudiant a les escoles una història que ignora el passat més recent dels seus avis. Els bascos, gallecs i catalans no rebrem cap disculpa per l’intent de genocidi cultural que vam patir durant 40 anys.

Seguim així en la línia habitual. Qui s’esperava un canvi profund amb el nou tarannà de Zapatero ja té un altre argument per estar decebut. Aquest home ho deixa tot a mitges. Zapatero tracta els diferents compromisos electorals que va adquirir amb mandra i desgana. Incompleix promeses, menteix, traeix membres del seu propi partit i dels partits aliats, per, finalment, no fer res de res, no prendre decisions i tractar de perpetuar-se al poder.

Amb unes negociacions inevitablement fracassades a Euskadi, on no ha cedit ni un pam i on ha deixat que les converses amb ETA les conduís l’etern i omnipresent Rubalcava, home de la fosca escola felipesca que encara ha d’entendre que la paraula “negociar” també implica “cedir” (aquest home no hauria d’estar retirat de la política fa anys? O l’haurem d’aguantar tota la vida?). Amb un Estatut aprovat a Catalunya que no satisfà ningú i que és del tot insuficient pels interessos del país (com ja s’ha vist amb els problemes de l’aeroport, els de RENFE, seleccions i banderes, i tots els que vindran al darrera derivats d’un a negociació pésima i un finançament injust). Amb una llei ‘light’ de la memòria històrica. De tot plegat només queda la llei sobre els matrimonis gay, que afortunadament no es va deixar a mitges. Es veu que tant de tarannà no dona per a més.

En Pujol tenia aquella expressió grollera de l’ara no toca, que congelava els assumptes que a CiU no li convenien, en detriment del país. Els espanyols, en canvi, s’estimen més passar ràpid damunt dels temes que no els interessen, fer veure que els canvien i deixar-ho tot tal i com estava. Dues estratègies amb idèntics objectius: no prendre decisions, no desgastar-se, deixar la feina per fer.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: