Un Estat Català pel 2007

01/15/2007

Un Estat Català és el que demano als Reis Mags. I més després de sentir les declaracions del comissari europeu Joaquín Almunia, assegurant que l’adopció de dues noves llengües, el romanès i el búlgar, no suposava cap entrebanc per al funcionament de les institucions de la UE. Aquestes paraules evidencien que sense un estat propi Catalunya i la nostra cultura no sobreviuran gaire temps. Si Catalunya demana que s’incorpori el català com a llengua oficial a la UE, tot son problemes. “La UE es podria col·lapsar”, ens deien. Si ho demana Bulgària o Romania, en canvi, tot son facilitats. Està clar que sense un estat no anem enlloc. Europa ens hi empeny. S’han acabat doncs les quimeres federalistes i els sopars de duro. Catalunya necessita un estat ja, de forma imminent. Si vol sobreviure a Europa, no tenim altra opció. Si volem tenir veu a la UE, necessitem un estat propi.

Podem fer una valoració del 2006 i considerar com s’inicia el panorama del 2007. I les expectatives, cal dir-ho, no son gaire encoratjadores. Per començar, m’espanta la tebiesa de l’únic partit sobiranista català. ERC està mostrant la seva cara més moderada des que toca poltrona i això m’inquieta. No sé si respon a una estratègia per pispar vots als socialistes o bé significa que el destrempament general també ha afectat als republicans. De vegades, sembla que ERC hagi oblidat que l’objectiu no és perpetuar-se al poder o intentar transformar Espanya, sinó assolir la independència de Catalunya. Que no facin com CiU, que ja ha abandonat tot ideal nacionalista i s’embolica en aliances, ministeris i estatuts descafeïnats. Assolir un estat propi és, ara per ara, la prioritat.

I en aquest sentit… Com volem fer polítiques socials i d’esquerra si no tenim els nostres diners, que els hem de demanar a Madrid cada vegada? Solbes ja ha dit que del finançament aprovat a l’Estatut no se’n parlarà fins el 2009 i que no hi haurà més diners a repartir entre les autonomies “atès que no hi ha cap problema de finançament autonòmic”. Pobre conseller Castells. Ja li han tornat a prendre el pèl. Ja tenim aquí l’engany de sempre. Al mateix temps, i com recorda Ramon Tremosa al seu darrer article a l’AVUI, “la Cambra de Comerç informava que el govern del PSC ha licitat només un terç de l’obra pública pressupostada per a Catalunya el 2006.” Quin panorama més galdós ens espera.

D’altra banda, diu Tremosa, “Duran Lleida, tornava a insistir en la seva idea dels ministres a Madrid (per a fer què? com pot CiU plantejar-s’ho quan el PSOE l’acaba de deixar fora del govern català, quan li acaba de tancar la porta al nas?) i ERC insisteix a reclamar la condició de soci preferent del PSOE a Madrid, com si aquí no passés res. No hi ha cap partit català que ni tan sols gosi demanar la dimissió de la ministra de Foment? El PSOE no és el PP, diu la doctrina oficial: quan el PP només liquidava el 60% de la inversió pressupostada l’esquerra sucursal catalana clamava al cel. Ara calla i no diu res.” En definitiva, que si seguim amb aquesta dinàmica, no anem enlloc i l’objectiu d’un estat propi que ens augmenti el nivell de vida i ens doni veu a Europa, cada vegada s’esvaeix més.

A Euskadi, les coses pinten millor. Malgrat el fracàs de les negociacions per la pau. Un fracàs imputable en igual proporció a ETA que al govern espanyol…no fotem (dos no es barallen si un no vol). Tant costa al govern espanyol acceptar els dos requisits democràtics que exigia ETA (acostament dels presos i dret a l’autodeterminació)? Prefereixen que segueixin morint ciutadans abans que assumir aquests dos preceptes democràtics? Rubalcaba i Zapatero, que fa poc es ventaven en un vídeo d’haver cedit menys que el PP en les negociacions amb els terroristes, ja es poden considerar dos cadàvers polítics. Els voltors del PP faran la resta. Trist final per a un president que ho tenia tot per transforma Espanya i fer història i que al final ha estat tan ineficient i incompetent com els seus predecessors. Si tanta por li fa acceptar els dos requisits de la banda, que plantegi un referèndum i que siguin els ciutadans espanyols els que decideixin. Potser s’enduria una sorpresa. A la gent se li’n refot si Euskadi o Catalunya volen ser independents. El que els preocupa és que una colla d’assassins anomenats ETA segueixi matant.

Com dèiem, malgrat la desfeta de la treva, a Euskadi les coses pinten bé. Avui es publica un estudi que assegura que només el 28 % dels bascos estan en contra de la independència. Un 26 % hi estan decididament a favor i un 35 % ho aprovarien depenent de les circumstàncies. Segurament per això el govern espanyol no vol ni sentir a parlar d’autodeterminació. S’estima més seguir amenaçant amb la seva constitució militarista, somiant utòpiques i impossibles unitats d’Espanya.

A més, com assenyala Ramon Tremosa, els bascos estan a punt de protegir la seva sobirania econòmica: “El suport del PNB als pressupostos del PSOE a Madrid ha estat supeditat, entre d’altres coses, a una reforma legislativa per blindar judicialment el sistema de concert econòmic. Atès que són les tres diputacions forals basques, i no el govern d’Euskadi, les titulars de les agències tributàries i les que recapten tots els impostos, la legislació espanyola conferia fins ara a la legislació de les diputacions el caràcter de reglaments, no de lleis com és el cas de les autonomies. Atesa la facilitat amb què algunes autonomies interposaven recursos en contra dels pressupostos de les diputacions forals basques, ara l’Estat reformarà les normes bàsiques necessàries per a conferir un superior rang jeràrquic a les disposicions de les diputacions forals. I això que els que ara manen al PNB són el sector light del partit! Ells sí que són una nació, com nacionals són els pactes de govern a totes les institucions basques en considerar “no completat” el seu procés de construcció nacional”. Aquí, en canvi, com ja dèiem, ens endarrereixen el retorn dels nostres diners perquè segons Solbes… nos els necessitem. Quin contrast.

En definitiva, esperem que els reis mags ens portin un Estat Català ben aviat. O sinó encara farem tard. Només depén de nosaltres.

Advertisements

4 Respostes to “Un Estat Català pel 2007”

  1. localcatala Says:

    Nosaltres també demanem un estat propi pel 2007!
    Salut!

  2. Desfilosofant Says:

    Entre tots ho aconseguirem

  3. javimonorra Says:

    de mica en mica ho anem aconseguint: independència a internet, les seleccions catalanes, el suport de companyies com nokia o microsoft envers la llengua…
    el poble català vol la independència, els polítics, i els empresaris no. Això és el que cal canviar.

  4. carles Says:

    Digueme a on emb puc afilia per lluitar per el Estat Catala solsament a traves de Europa pudriam cunseguiru tenim que lluitar.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: