El sobiranisme a la deriva

04/04/2007

El fet que els mitjans espanyols ni tan sols hagin considerat debatre a les seves tertúlies l’assumpte plantejat al Parlament sobre l’autodeterminació ja és il·lustratiu del descrèdit que Carod i Mas han aportat al nacionalisme català. Ningú, ni tan sols els seus adversaris, se’ls creu. Ningú pensa que aquests dos senyors puguin fer avançar ni un mil·límetre l’autogovern de Catalunya. La impotència i la resignació comencen a fer forat entre l’electorat sobiranista. Un seguit de despropòsits tan grans no se’ls imaginava ningú. Després de vint-i-tres anys de congelació pujoliana, no semblava possible fer-ho pitjor. Però Mas i Carod ho han aconseguit. I el més greu de tot és que cap dels dos pensa dimitir de la direcció dels seus respectius partits. Crec seriosament que ha arribat l’hora dels militants. Cal renovar una generació de polítics completament fracassada. Cal un gest de les bases que destitueixi aquests dos generals sense tropa.

 

Del senyor Mas i dels seus desgreuges envers Catalunya ja n’hem parlat prou. Analitzem ara la trajectòria erràtica del Sr. Carod Rovira. Un bon dia, agafa el cotxe oficial i se’n va a Perpinyà. L’error monumental no fou només que parlés personalment amb ETA, sinó que després es fes enrere i dimitís. Però per desgràcia no va dimitir també d’ERC, com hauria estat desitjable. Es veu que va pensar que els militants del seu partit no es mereixien una disculpa. Poc temps després, gestiona pèssimament l’aportació republicana al procés de l’Estatut i demana l’aprovació del limitat text. Les mateixes bases d’ERC l’acaben corregint. Però ell no plega, segueix menystenint el seu partit. Ara, es planteja, de manera inesperada i atzarosa un canvi de govern amb el dret a l’autodeterminació de fons, i, en comptes de desmentir-ho, treu pit i ho porta al Parlament per, després, tornar a negar-ho tot i espolsar-se les culpes i assenyalar un únic culpable, en Xavier Vendrell. Carod no dimiteix malgrat que l’escàndol és vergonyós. Carod mai plega perquè no li importa un rave el seu partit ni el fet que dues formacions sobiranistes que sumen majoria al Parlament no sàpiguen posar-se d’acord sobre un dret que totes dues defensen. Increïble i cert al mateix temps.

 

Jo pregunto a les bases d’ERC i a les de CiU. Què més han de fer aquests homes per a que els militant dels seus partits demanin la seva dimissió? Es evident que l’etapa Mas i l’etapa Carod Rovira han finalitzat. Políticament són líders cremats. En el cas de Carod, a més, la seva desorientació estratègica és evident. La manca de fermesa que demostra només és comparable a la poca capacitat de lideratge que manté i a la pèssima imatge que transmet. En aquests moments, el sobiranisme independentista té un tap, un col·lapse… i es diu Carod Rovira. Faig extensiva la crítica a en Puigcercòs, qui tampoc ha sabut liderar un canvi de rumb en la formació i ha preferit seguir a l’ombra de l’home de les mil renúncies.

 

O Esquerra es planteja seriosament un gir de cent-vuitanta graus en la seva direcció o acabarà perdent el poc prestigi que li queda en els propers mesos. Els seus propis electors li faran pagar. En comptes de ser la locomotora del sobiranisme ha esdevingut el bufó de la cort. Cal un canvi de gestió i això només és possible substituint la cúpula directiva, que ha demostrat una i cent vegades que no està capacitada per dirigir la formació i que no te la decència de cedir el seu lloc a d’altres companys més preparats per encarar els nous temps. Els votants d’Esquerra esperen d’aquest partit que els condueixi sense complexes ni vergonyes envers la independència. Tanmateix, Rovira i Puigcercós han decidit aferrar-se a la poltrona sense cap altre horitzó per al seu país que un regionalisme “social” sense pressupost.

 

Advertisements

2 Respostes to “El sobiranisme a la deriva”

  1. francesc Says:

    totalment d’acord no els han fet ni cas, quan en altres circumstàncies des de madrid haurien tret el Sant Crist Gros, iaixó eselpitjor que ens pot passar en política.

  2. desfilo Says:

    No els fan cas per dos motius:

    1. A Madrid no els interessem gens ni mica, si no és per a pagar.

    2. Ja no es creuen les nostres amenaces. Ens han perdut el respecte com a país.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: