Maleït cotxe

04/13/2007

El que ara diré no està de moda. Aquesta setmana santa s’ha evidenciat que el carnet per punts tampoc serveix de gaire quan del que es tracta és d’evitar accidents mortals. La solució passa, més aviat, per augmentar els horaris i les prestacions del transport públic i reduir de fàbrica la velocitat dels cotxes. Això ja ho sap tothom i només la influència i els interessos econòmics de les grans multinacionals de l’automòbil expliquen que no s’hagin aplicat mesures en aquest sentit des de fa temps. Mentrestant, les administracions van fent recapta de multes que després es gasten en milionàries i inútils campanyes publicitàries als mitjans.

 

 


Cap administració del nostre país, cap ni una, està fent els deures. El transport públic està més abandonat que mai, la RENFE n’és un exemple evident, i les noves alternatives, com ara la bicicleta, només són fomentades de manera simbòlica quan s’acosten les eleccions municipals.El cotxe, tal i com està concebut, és un perill colossal. Una amenaça constant que les generacions futures contemplaran com una de les grans aberracions de la humanitat. Provoca milions de morts a tot el món de manera directa (accidents) i milions de morts de manera indirecta (contaminació). Amb la despesa social i sanitària que això representa. Igualment, és causa de milions de traumatismes i minusvalideses i el seu fum ocasiona una infinitat de malalties respiratòries. Qualsevol altre producte amb un historial així, ja hauria estat retirat del mercat des de feia anys. Però el cotxe, no, perquè resulta que l’omnipresent publicitat de les grans companyies l’ha associat al gaudi, al glamour, al benestar i a l’èxit professional i vital. Aquestes mateixes campanyes oculten que el cotxe és la primera causa de mort entre els joves del nostre país i de tota Europa.

 

Es un mitjà ecológicament insostenible. Es fabricat amb materials costosos i difícils de reciclar i, de moment, consumeix combustibles fóssils, que emeten CO2 en quantitats industrials a l’atmosfera. El cotxe, a més, és d’una eficiència molt qüestionable, especialment en els nuclis urbans. Ha demostrat ser el més lent i incòmode per circular-hi. Tanmateix, segueix tenint un tracte privilegiat a les nostres poblacions, en part perquè és un negoci a l’alça per a les arques dels ajuntaments. Ocupa molt espai públic quan està estacionat i s’apropia de les vies quan circula. Impedeix que els nens puguin jugar al carrer i que els adults puguin passejar tranquils. Impedeix l’ús d’altres mitjans més eficients, sans, silenciosos i saludables, com ara la bicicleta. Provoca un estres demostrat tant al conductor com al vianant. Fa massa soroll i per aquesta raó impossibilita considerar habitables bona part de les dues primeres plantes de molts edificis de les nostres poblacions, que antigament eren les més ben valorades.

 

El cotxe ha transformat la geografia del país, omplint-lo de carreteres, autopistes, autovies i desenvolupant excessivament l’urbanització dels nostres pobles i vil·les. L’ús massiu de les segones residències ha estat un invent del cotxe. I per tant, l’especulació immobiliària està molt relacionada amb aquest vehicle. Massa milions del pressupost públic van a parar al manteniment d’aquestes vies. I en aquest sentit, els diners que s’hi inverteixen no poden ser utilitzats per promocionar un transport públic molt més eficient, cómode i complert. El cotxe, a dia d’avui, representa una despesa extraordinària per a la majoria de famílies i es menja bona part del seu sou. Molts ciutadans reconeixen que si no fos perquè no tenen altra opció, de ben grat deixarien d’utilitzar aquest mitjà. Però les pressions de les grans multinacionals atreuen envers aquest sector les inversions públiques que haurien d’anar dirigides a ampliar i millorar les xarxes de ferrocarrils, metro, tramvia, autobús o bicicleta.

 

 

Sé que tot això que dic no està de moda. Sé que la passió pel motor que senten molts ciutadans els impedeix considerar ni tan sols la possibilitat d’estudiar els exemples de països més avançats del nord d’Europa, molts dels quan ja tenen prohibida la circulació del cotxe privat dintre de les seves ciutats. Però sóc dels que pensa que replantejar-se urgentment l’ús d’aquest mitjà i anar reduint la seva presència en tots els àmbits on no sigui indispensable. El temps donarà la raó a tots els que estem per la progressiva limitació d’aquest vehicle tan polèmic.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: