Llengua i fatxenderia

04/16/2007

Uns pocs castellano-parlants ja fa temps que exigeixen, amb tota mena de recursos i en connivència amb el nacionalisme espanyol més ranci, un tracte igualitari a Catalunya de la seva llengua. Per començar, el fet d’exigir drets després d’haver-nos estat prohibint la nostra petita cultura durant prop de tres-cents anys és, com a mínim, vergonyós. Encara és l’hora que algun govern espanyol tingui la dignitat de demanar perdó pel genocidi cultural que van intentar Felip V o Franco, entre d’altres. Ben al contrari, el borbó ja es va expressar en unes famoses declaracions en sentit oposat. Per tant, la fatxenderia dels governants espanyols, en aquest aspecte és tan inacceptable com la dels pares del reportatge de Telemadrid.

 

A més, els que vivim a Catalunya sabem, per experiència, que els castellano-parlants, a casa nostra, tenen un tracte prioritari i no pas igualitari. Es pot fer vida, perfectament i sense esforç, a Catalunya, utilitzant solament el castellà. De fet, hi ha molts compatriotes, fills d’immigrants, que porten tota la vida així. Mai han parlat en català. Tots en coneixem uns quants. Son els que defensen el bilingüisme, mentre ells practiquen un monolingüisme inalterable.

 

En canvi, és més probable que no coneguem cap catalano-parlant que no parli el castellà o que mai l’hagi utilitzat, quan és la llengua pròpia de Castella i no pas de Catalunya. Paradoxalment, a casa nostra, lamentablement, és impossible fer una vida completa en català. I cada dia ho és més. Amb la democràcia, hem donat prioritat al català a l’escola, per tal de recuperar els 40 anys de prohibicions. Però això no vol dir que ens en sortim en la recuperació i la salvaguarda del català. Per postres, la petita minoria de castellano-parlans descontents, ara, exigeix exigeix la igualtat de drets per a la seva cultura a Catalunya, però ho fan sense exigir, en canvi, que a Castella, Andalusia, Múrcia o Extremadura es respecti ni un sol dret de la comunitat catalano-parlant que hi viu. L’excusa que fan servir és que el castellà és llengua oficial a tot el territori, mentre que el català només ho és a Catalunya. Es evident que això no pot continuar així. Si el català és llengua oficial de l’estat espanyol, ho ha de ser a tot el territori, com passa en d’altres estats pluriculturals.

 

Com dèiem, a casa nostra, en aquests moments, el català és lleugerament afavorit. Però només en un sol àmbit, el de l’educació. I dic “lleugerament”, perquè una cosa són les lleis i una altra la pràctica. I a moltes escoles catalanes, la immersió lingüística és purament teòrica. Però deixant de banda aquest detall, s’han parat a pensar aquests castellano-parlants insatisfets en tots els àmbits on té prioritat la seva llengua a Catalunya? Cinema, jutjats, ràdio, televisió, revistes, premsa, empresa privada, etiquetatge, i un llarg etcètera. En podríem omplir planes. Podríem fer milers de reportatges com els de Telemadrid. I ja no parlem del País Valencià o les Illes Balears. On el català és menystingut, marginat, silenciat i desprestigiat per les institucions que comanda el PP. En fi, que s’ha de tenir barra per fer el que estan fent els “Ciudadanos de Catalunya”.

Advertisements

Una resposta to “Llengua i fatxenderia”

  1. iacobus Says:

    Ostres si senyor es pot dir mes alt, però no mes clar, es la pura realitat ni mes menys.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: