‘Hub’ Intercontinental

04/27/2007

En saber que les principals agrupacions empresarials i professionals de Catalunya havien convocat unacte per al proper 22 de març en favor d’un hub intercontinental a l’aeroport del Prat (un aeroport ambvols directes cap a altres continents), dijous passat el president ZP va dir que el Prat seria l’any2010 un gran aeroport internacional.ZPva dir internacional,no intercontinental. El Prat avui ja és un excel·lent aeroport internacional, el vuitè en tràfic aEuropa l’any 2006, però ésmediocre en vols intercontinentals: entre les trenta primeres ciutats de laUE, Barcelona presenta el percentatgemés baix de vols fora de laUE(només un8%del total).

TOT I LES BONES PARAULES, ZP ÉS UN GOVERNANT DE PAS i potser plegarà l’any vinent. AENA, en canvi, és un ens públic d’un centralisme provat i manifest des queva ser creat:depènal100% del ministeri de Foment, i, per tant, del govern central, però els seus alts funcionaris gaudeixen d’una estabilitat i d’una autonomia de moviments que els permeten practicar el joc tanben retratat a la sèrie anglesa Sí,ministre. Igual que l’agència tributària,AENA va ser creada des d’unministeri, però ha crescut i concentrat unpoder tan gran que ara sovint és difícil de controlar desdelmateixgovern. I siundels seus alts funcionaris esdevé ministre, com Magdalena Álvarez, llavors l’immobilisme i el corporativisme centralista es reforça encara més, malgrat la bona voluntat aparent del govern de torn.

AENA PARLA DE XARXA D’AEROPORTS, NO DE SISTEMA d’aeroports, i així en justifica la gestió centralitzada. Aquest concepte de xarxa, que ZP també fa servir en la seva idea d’Espanya plural i radial,també justifica un únic aeroport intercontinental. Així es va dissenyar la T4: mai no serà rendible ni amortitzable, però perquèminimitzi pèrdues cal que no hi hagi cap altre hub a l’Estat espanyol exercint pressió competitiva. Fets consumats del centralisme d’Estat abansd’iniciar el debat,que esperem que arribi ben aviat, sobre la descentralització de la gestió dels aeroports, avui generalitzada a tot el món desenvolupat.

UNA GESTIÓ EN XARXA DELS AEROPORTS D’UN PAÍS prima en excés l’aeroport de referència i és ineficient per al seu conjunt. Germà Bel fa servir el futbol com a exemple clarificador: quan Espanya opera en xarxa (selección nacional) fracassa en tots els Mundials i Eurocopes. Però quan els diferents equips competeixen de manera independent (els clubs a la Champions), Espanya és la primera en finals guanyades i en equips finalistes: fins i tot el València ha arribat a dues finals i, com Düsseldorf, també València podria oferir vols intercontinentals. Els millors aeroports delmón són gestionats des del propi territori i demanera individualitzada, no integrada en una xarxa.Per això, és vital que l’assignació de la nova terminal Sud del Prat es faci de maneraque anticipi els resultats del futur canvi de modelde gestió aeroportuària a Espanya.Suposant que algun dia es vulgui canviar, cosaqueja es veurà, això passaria per uns consorcis de gestió en què AENA estigués enminoria enfront dels poders regionals i locals i del sector privat.

UN ‘HUB’ ES BASA EN LA NO IGUALTAT D’OPORTUNITATS: un aeroport prioritza l’aliança de companyies que volen prioritzar aquell aeroport. Això passa en tots els grans aeroports delmón, també a Barajas. Aquí se’ns dirà, però, que “cal garantir la igualtat d’oportunitats i la competència a la nova terminal del Prat”, per justificar una adjudicació salomònica i equitativa a favor de totes les companyies aspirants a ocupar-la. Això fa riure: no es practica en cap aeroport del món! Barcelona ha d’apostar per qui aposti per Barcelona.

ELS DRETS HISTÒRICS NO PODEN SER APEL·LATS en l’adjudicació d’espais físics en una terminal. La T4 inicialment va ser adjudicada pel govern del PP a Spanair, però Iberia ho va recórrer i el govern de ZP va revocar-la en favor d’Iberia. Hi ha procediments regulats en l’adjudicació de slots (drets de vol), però no en l’adjudicació de terminals, totalment discrecionals per part del gestor aeroportuari. La recent decisió d’AENA d’ajornar l’adjudicació fins al juny, després de les eleccions municipals, es fa per no perjudicar el PSCi anticipa una decisió ferma d’AENA en favor d’Iberia i de la seva filial de baix cost Clickair.

L’ACTE DEL 22 DE MARÇ DEMANA QUE OPERIN A L’ESTAT espanyol dos grans hubs, fet que a Itàlia ha beneficiat tant Milà com Roma i que ha estat un joc de suma positiva (beneficis per als dos jugadors) i no de suma zero (el que guanya un ho perd l’altre). La societat civil no es mobilitzaria si preveiés una decisió eficient i si se sentís representada pel govern català. La nova terminal del Prat no és una qüestió identitària sinó de gestió, però el presidentMontilla no exigeix transparència al govern central sobre els criteris de la seva adjudicació. El silenci és presagi de claudicació als designis dels alts funcionaris de l’Estatcomva passar, per exemple, amb la negativa del conseller Castells a quantificar percentatges de participació d’impostos o a detallar mecanismes reguladors de la solidaritat en el finançament del nou Estatut.Per què es mobilitza la societat civil? Per no ser còmplice del president Montilla en la seva dòcil acceptació del centralisme i per elevar els costos a aquest govern català d’acceptar una decisió ineficient.

Ramon Tremosa / Avui

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: