L’ampolla, més mig buida que mig plena

04/27/2007

La segona reunió de la comissió bilateral entre Estat i Generalitat no va avançar gaire ahir sobre la qüestió més important que havia d’abordar. Les dues parts no van arribar a cap acord concret que permeti accelerar el traspàs del servei de Rodalies de Renfe al govern de Catalunya, tal com determina l’Estatut. La ponència que haurà de concretar-ne les condicions ha quedat ajornada perquè el ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, va demanar “més temps”.

L’ampolla mig plena indica que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha entès que cal buscar la fórmula que faci possible la transferència i que, a més, el pacte final ha d’incloure una quantitat per part de l’Estat per resoldre les mancances que Rodalies Renfe ha anat acumulant després de més d’una dècada de falta d’inversions. L’ampolla mig buida alerta que la negociació no serà gens fàcil i que el govern de l’Estat pot tenir la temptació d’allargar-la fins que passin les pròximes eleccions generals.

És cert que no és fàcil posar-se d’acord en la valoració financera que permeti el traspàs, però també ho és que Renfe continua sent un dels símbols de “poder” que els successius governs centrals han mantingut per demostrar que l’Estat “existeix”. Aquesta consigna ha definit precisament l’actuació tant del ministre Sevilla com la del vicepresident Pedro Solbes durant la tramitació parlamentària de l’Estatut català a Madrid. La companyia, a més, és deficitària i els ingressos de les línies que funcionen bé -com ara Rodalies de Barcelona i el denominat corredor mediterrani- permeten eixugar l’alt cost de trams amb un trànsit ínfim.

El problema, però, és un altre. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero pot voler allargar tant com pugui el debat perquè vol mantenir el “poder” de l’Estat o perquè no troba el sistema adient per continuar finançant Renfe quan es desprengui dels seus serveis més rendibles, però, mentrestant, s’allarga també la indolència i la mala fe que han permès una doble mesura. La de línies rendibles com les de Madrid, on sí que s’ha invertit, i la de línies rendibles com les de Barcelona, deixades de la mà de l’Estat. En un punt tan sensible l’ampolla mig buida s’imposa a la mig plena. / Avui

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: