Escòcia ens marca el camí

05/05/2007

El meu germà, que és politòleg, treballa al parlament escocès per al partit independentista, l’SNP. En Xavier, a més, elabora un bloc on analitza l’actualitat política d’Escòcia, el trobareu clicant aquí . En aquests moments, a Catalunya, ell és l’expert més informat sobre el tema donat que ha estat implicat de ple a la campanya política. Per a l’SNP i per a Escòcia aquesta és una gran oportunitat. Segur que la sabran aprofitar. Des d’aqui, des de Catalunya, desitjo molta sort a tots els que treballen per la llibertat del país del nord, tant els que ho fan des de dins com des de fora de l’equip de l’Alex Salmond. Escòcia, igual que el Quebec, estan assenyalant el camí a les altres nacions sense estat. Felicitats a Escòcia i a l’SNP per haver guanyat les eleccions.

Un dels punts d’inflexió de la política d’aquesta nórdica nació va donar-se quan els separatistes escocesos ja no havien d’explicar perquè calia la independència, sinó que eren els unionistes britànics els que ara pregonaven les raons per les quals calia seguir dins el Regne Unit. Es a dir, va haver-hi un moment en què els especialistes i la població escocesa ja tenia plenament assumit que la independència d’Escòcia era favorable als interessos del país i que continuar dins la Gran Bretanya era una pèrdua de temps i de diners. Ara que l’SNP ha vençut, és la primera vegada que un partit independentista guanya democràticament en un estat de la Europa occidental.

 

L’SNP, si pot formar govern, ja s’ha compromès a convocar un referèndum per l’autodeterminació abans del 2010. I si no pot, és igual. Perquè tard o d’hora els arribarà el torn. L’SNP no té pressa. S’estima més estar a l’oposició que no pas desacreditar-se. Per la seva banda, nombroses personalitats polítiques de la Gran Bretanya ja han anunciat que acceptaran el referèndum i el seu resultat. En resum, que els escocesos van de cara a barraca, i els britànics ho accepten amb normalitat. I això que econòmicament Escòcia és una nació amb més dubtes i febleses que no pas nosaltres.

 

Jo, la veritat, encara no entenc de què tenim por els catalans. En tot cas, s’acosta el dia que els partits sobiranistes catalans ja no hauran de donar explicacions del perquè ens cal la independència i serà a l’inrevés. Seran els unionistes del PSOE i del PP qui hauran de fer esforços per explicar a la gent els avantatges de seguir dins Espanya. El problema és que llavors ja ningú no els creurà. Hauran sembrat la desconfiança després d’anys de mentides i deslleialtats. Hauran tancat totes les portes a un estat federal i ja tothom, a Catalunya, tindrà assumit que la independència és el camí natural per al nostre poble. Espanya també haurà d’acceptar la nostra decisió, perquè abans ja ho haurà fet la Gran Bretanya i tot el món ens estarà observant. Es el final anunciat d’un procés inevitable.


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: