Futur optimista o apocaliptic?

05/24/2007

Ens agradi o no, la realitat és que en aquests moments tenim la classe política més nefasta de tota la història del nostre país. I entenc per classe política als dirigents dels principals partits. Tanmateix, el sobiranisme social és més viu que mai i cada dia que passa dóna més mostres evidents del seu dinamisme. D’una banda, ens hem retrobat amb el centralisme espanyol de sempre, inflexible i estàtic com una pedra. En canvi, de l’altra, el fet que el federalisme hagi quedat definitivament descartat pels mateixos nacionalistes espanyols, ens lliura del llastre del “catalanisme possibilista i moderat”, que tant de temps i tanta energia ens ha fet perdre en els darrers 30 anys.

A més, ens trobem amb una Europa dels Estats, fracassada com a concepte integrador i dissolutiu dels nacionalismes imperialistes. Europa ha deixat en mans dels estats a les nacions sense estat i les petites cultures. Però, en sentit invers, Catalunya ho té més fàcil que mai per esdevenir un estat dins la UE mitjançant un referèndum d’autodeterminació. Montenegro i Escòcia ens marquen el camí. I finalment, l’ús de la llengua catalana recula lentament al carrer a causa del sentiment d’inferioritat dels catalano-parlants, que exerceixen un bilingüisme efectiu que no és compartit ni aplicat pels monolingües castellano-parlants. En canvi, el català és més viu que mai a l’administració, als mitjans de comunicació, al món de la cultura i l’edició, a les administracions i a la docència.

Són els pros i els contres d’un moment històric decisiu. Cal ser optimista o apocaliptic? El que passi en els pròxims cinc anys marcarà el futur del nostre país de manera definitiva. Més val que anem prenent nota i ens hi involucrem tots de manera seriosa perquè deixar que les coses segueixin com estan és abocar-se a l’abisme. Catalunya pot desaparèixer com a país i com a cultura si els catalans ens acomodem al “status quo” imperant. Això també és extensiu als valencians i als balears. Ja no val el mantenir-se neutral, indiferent o simplement “passar de tot”. Si ens estimem aquest país ens hem de involucrar activament. Utilitzant la llengua, fent pedagogia entre els nostres conciutadans, obrint debats, pressionant democràticament els partits, les empreses, els mitjans.

Optar per la via independentista és millorar la nostra qualitat de vida. Catalunya ha de ser un estat d’Europa amb un nivell de vida del primer món. I tenim tots els ingredients necessaris per aconseguir-ho. Tots menys un, la sobirania política. Catalunya té un acceptable nivell de vida malgrat patir un espoli inaudit fruit d’un càstig per haver perdut una batalla fa 300 anys. La nostra qualitat de vida, els nostres sous, els nostres serveis, el nostre patrimoni, la nostra competitivitat es triplicarà amb la independència. Només cal que ho tinguem ben present i que actuem amb fermesa per aconseguir-ho. La independència del nostre país és una cosa massa seriosa per deixar-la només en mans dels nostres polítics.

Advertisements

4 Respostes to “Futur optimista o apocaliptic?”

  1. Lucas Says:

    Qué manía con repetir falsedades una y otra vez. No hay naciones sin estado. Cataluña no es una nación sin estado. Cataluña tiene estado, el Estado español.

  2. Lucas Says:

    “Catalunya pot desaparèixer com a país i com a cultura”.

    No, Dani, no. Lo que puede es evolucionar, en todos los aspectos. Hoy la lengua no es igual que hace 500 años (ni el castellano, ni el catalán), puesto que evoluciona. Igual que las costumbres y la cultura en general.

    Hace 40 años decían los nacionalistas españoles: “España puede desaparecer como país y como cultura”. No señor. No desparece: evoluciona. Por suerte ya no te miran mal por no ir a misa, o vivir en pareja sin casarse, o por decir lo que te plaza por la calle.

    Sin embargo, algunos queréis seguir siendo como el profesor de Carlitos Alcántara en Cuéntame. La patria está en peligro frente a rojos y masones, decían antes. Y ahora, decís que se extingue el idioma y que los lerrouxistan han vuelto.

    Sois patéticos y cada vez os cree menos gente, por suerte.

  3. Lucas Says:

    “La nostra qualitat de vida, els nostres sous, els nostres serveis, el nostre patrimoni, la nostra competitivitat es triplicarà amb la independència.”

    Entiendo que te refieres a la de Cataluña.

    Supongo que sabrás que si Barcelona se independizase, los barceloneses multiplicaríamos mucho más que por 3 nuestros servicios, patrimonio y competitividad. Según tu argumento, ¿por qué no independizarnos?


  4. Estimat Lucas:
    Primer de tot vull agrair-te els teus comentaris encara que, com veuras, no estic gens d’acord amb el que dius. Passo a enumerar-te les meves objeccions:

    1.Barcelona no és una nació, Catalunya sí, i tan antiga o més que Castella. No vulguis confondre els termes.

    2. Catalunya pertany a un estat, però no és el seu propi, que el va perdre només fa 300 anys, et recordo, en una guerra. En aquella batalla, valencians, balears i catalans van defensar amb la vida el seu estat… per tant el canvi no va ser ni voluntari ni democràtic. Acceptar l’estat de les coses no és fàcil, i menys quan l’estat espanyol no hi posa res de la seva part. Personalment dono per perdut l’estat espanyol. En 300 anys no s’ha entès que Espanya no pot seguir sent només Castella.

    3. Actualment, la major part dels catalans son sobiranistes o nacionalistes catalans, si consideres sumats els vots de CiU, ERC i IC-V. Per tant, els que cada vegada sou menys a Catalunya sou els nacionalistes espanyols.

    4. Lamentablement, els catalans no ens podem estimar l’estat espanyol perque a la pràctica no és un estat plurinacional tal i com sosté la seva constitució. Es una llástima. Catalunya, com dic, encara pateix un càstig des que el 1714, arran d’una batalla, l’estat espanyol li va segrestar els seus drets històrics, la seva sobirania i intenta, encara avui, aniquilar la seva cultura i identitat. La Corona d’Aragó era un estat federal i l’Espanya fundacional també era un estat federal. Castella i la dinastia dels borbons s’ho van carregar perqué van adoptar el nefast model centralista francés.

    5. Amic Lucas, suposo que tu deus ser dels que es pensen que són no-nacionalistes, quan el que fan, de vegades sense adonar-se, és perpetuar l’status quo dels nacionalismes d’estat ja existents. Els no-nacionalistes no existeixen. No hi ha cap partit al món que defensi la desaparició dels estats i de les nacions. Potser l’únic que podríem trobar són els “anarquistes”. Ets anarquista, Lucas?

    6. Si a la desaparició d’una llengua tu li’n dius “evolució”, llavors no acabo d’entendre l’ús que tu fas dels termes. Quan el castellà desaparegui substituït per l’anglès, també diràs que “ha evolucionat”? Defensem la diversitat animal i vegetal i, en canvi, no respectem la diversitat cultural? Com s’entèn? Per aquesta mateixa regla de tres, l’estat espanyol, amb la independència de Catalunya, no desapareixerà, sino que “evolucionarà”… per tant, no cal que et preocupis.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: