Diferents maneres d’anar pel món

05/28/2007

Que Catalunya hagi quedat sotscampiona d’Amèrica de hoquei patins femení és una alegria. Però que la nostra selecció hagi de jugar en un altre continent per culpa de la intransigència inflexible dels espanyols és una pena molt gran. Estic segur que Catalunya guanyarà aviat aquesta competició. I suposo que llavors s’enfrontarà al campió d’Europa, donant-se la incongruència que tots dos equips seran europeus. En fi, és increïble el que hem de fer els catalans per treure el nas al món. M’agradaria que els ciutadans catalans afins als partits unionistes, és a dir al PSC-PSOE i al PP, tinguessin ben present detalls com aquest el proper diumenge quan vagin a votar. Escollir formacions nacionalistes espanyoles és estar d’acord en seguir ocultant al món la seva nació, que és Catalunya i no pas Espanya, i afavorir una concepció de l’estat espanyol encotillada i artificial.

A Escòcia, en canvi, els independentistes, que ara son al govern però manant, no com Esquerra, que ha entrat al govern per fer el papallona i recollir uns calerons per a les campanyes, han demanat al COI que accepti el seu país com a membre de ple dret. Quina diferència amb Catalunya, oi? Es clar que Gran Bretanya és molt més democràtica que no pas Espanya, però d’aquí a que els independentistes catalans es dediquin a inventar-se jocs olimpics paral.lels amb nacions sense estat indeterminades hi ha un bon tros. El de Carod és un altre intent d’aquests tan nostrats de mirar de fer vida normal sense ser un país normal. Això és com allò d’en Pujol, quan ens deia que l’Europa de les Nacions era el futur, perquè els estats es dissoldrien. Al final qui s’ha dissolt és ell, el seu mandat i el seu partit, que ja no governa enlloc. I qui en parla avui de la seva Europa de les Nacions? O era de les Regions? Tan se val, ni l’una ni l’altra. Quin enganya-babaus estava fet aquest home. El més fotut és que era tan ingenu que de ben segur que s’enganyava a ell mateix i tot. Tanmateix, en aquest sentit estic ben tranquil: dels Jocs de les Nacions Sense Estat no en parlarà ningú en dos dies.

Es incontestable que Escòcia i Catalunya tenen diferents maneres d’anar pel món. Una de les dues nacions te ben clar el que és i on vol arribar, i l’altra arrossega un complex de doble nacionalitat que no s’aguanta i que li provoca una miopia creixen que l’obliga a donar voltes sobre sí mateixa. I no es enganyem, el problema no són ni els immigrants andalusos, ni els murcians, ni els magrebins, ni els sud-americans. El problema de doble nacionalitat i de baixa autoestima el tenim els catalans, que no parlem la nostra llengua i no ens decidim a ser un poble adult i optar per la independència d’una vegada per totes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: