Segon cop de timó

06/12/2007

Reagrupament.cat i Esquerra Independentista donen esperances a un relleu necessari i urgent a la cúpula republicana. L’independentisme no es pot permetre perdre més temps. La proposta sobiranista no pot aturar el seu creixement per culpa d’una estratègia errònia que ja varem denunciar mesos enrere i que ara, les eleccions municipals, han evidenciat.

Carod ha impulsat molts encerts però també ha comés molts errors, especialment en els darrers anys. La seva contribució al partit ha acabat definitivament, i Puigcercós no garanteix un canvi d’estratègia. Per tant, els militants fan be d’organitzar-se en corrents crítics que apostin per reorientar la formació independentista i reprendre el creixement. Això passa, necessàriament, per un canvi de dirigents, per una neteja d’imatge que retorni la credibilitat als milers de votants que s’han abstingut a les darreres eleccions o que han optat per altres formacions. També implica abandonar el govern, trencant voluntàriament, tal i com ha fet en Portabella a l’Ajuntament, un segon tripartit trist, impersonal i desnacionalitzat. Montilla no ha sabut compensar les seves mancances amb la generositat. No ha volgut confiar els temes identitaris a ERC.

 

Els actuals dirigents republicans, per la seva banda, no han sabut defensar el seu terreny amb orgull. El resultat és clar: el PSC perdrà el poder, que passarà a CiU. I ERC es mantindrà a l’oposició, d’on no hauria de sortir fins que no guanyi les eleccions. A l’oposició ERC sempre ha crescut. Es millor això que no pas anar adulterant els ideals i formar governs sense solta ni volta amb els unionistes de CiU o del PSOE. L’experiència ens ho ha demostrat. Si es forma govern amb els unionistes que sigui perquè s’han guanyat les eleccions.

 

Queda descartada així l’estratègia republicana d’ocultar els principis independentistes per mirar de créixer. Es absurd que una formació hagi d’amagar els seus principis per sumar votants, i més quan la seva proposta és un canvi de paradigma complert. Una esquerra forta a l’oposició anirà recollint els desenganyats i els descontents. Els ciutadans aniran veient com la sociovergència es trenca infructuosament les banyes contra el rígid mur espanyol i optaran pel sobiranisme perquè és la única sortida que tenim per millorar el nostre nivell de vida. Intentar arribar a acords amb els espanyols s’ha demostrat inútil en els trenta anys de democràcia. L’estatut mutilat i desactivat que ens han encolomat, al cap i a la fi, ha estat un invent de la sociovergència. El més natural és que el defensin ells, que l’apliquin si poden i els deixen, a veure que en treuen de tot plegat. No gaire cosa. En els millors dels casos només aconseguiran un finançament insuficient, que no permet les polítiques socials idònies, i uns trets identitaris desnaturalitzats, que fan créixer el sentiment de frustració nacional.

 

D’altra banda, s’ha d’acabar aquesta obsesió inútil d’ERC de prioritzar la transformació d’Espanya mentre es deixa Catalunya completament abandonada a nivell identitari. Reestructurar Espanya des de Catalunya, transformant-la en un estat federal, és perdre el temps i ja no ha de ser una prioritat dels catalans, ni molt menys. Tots els intents han estat un fracàs, perquè a Espanya ningú no hi te cap interès. Per tant no pot ser que iniciatives com ara impulsar el català al Congrés o per reformar la Constitució i el senat espanyol siguin “reclamacions bandera”. Espanya no té remei, i ERC ara ha de centrar-se en Catalunya. En garantir que els catalans puguem viure amb plenitud en el nostre país i en desenvolupar polítiques d’avenç sobiranista sense tenir massa en compte altres paràmetres externs. En recuperar els nostres simbols, la nostra llengua, les nostres seleccions, els nostres impostos, els nostres drets històrics. En exercir el dret a l’autodeterminació, que no es demana… s’exerceix. I això només s’aconsegueix establint ponts de diàleg amb altres forces catalanistes des de l’equidistància més absoluta.

 

A més, cal tenir en compte que el PP ja torna a ensenyar les orelles. De ben segur guanyarà les properes eleccions espanyoles. I més quan s’ha escenificat el darrer i últim fracàs de Zapatero: la impossibilitat d’arribar a un acord d’alto el foc definitiu amb ETA. Els problemes de Zapatero van començar a Catalunya. Les seves deslleialtats, les seves mentides amb l’Estatut català, orquestrades pel fosc Rubalcaba, van restar-li tota la credibilitat a Euskadi. ETA va prendre’n bona nota i l’acord no ha estat possible. Fracàs rere fracàs. Ni Espanya federal ni pau a Euskadi. Tot plegat obre la porta de bat en bat al PP. Poc li ha durat el poder a Zapatero, i ja es veia a venir. Voler estar be amb tothom, però sense complir allò pactat, mai dona rèdits. Per tant, amb un PP revifat, caldrà una nova direcció ideològicament ferma al capdavant d’ERC, per aguantar, contrarestar i treure profit dels atacs del nacionalisme espanyol més radical.

Finalment, lamentar que IC-V no hagi iniciat cap procés d’autocrítica i segueixi aplicant sense immutar-se un seguidisme exasperant del PSC. Ja s’ho trobaran a les properes eleccions. El mateix es pot dir respecte a CiU. Els bons resultats municipals els poden fer creure que les coses van a millor i que no cal renovar els seus caps visibles. Van errats. CiU no ha sabut recollir el vot protesta dels independentistes descontents i no ho podrà fer mentre mantingui l’actual cúpula. Mas va trair el país venent-se l’Estatut i això, molta gent, li farà pagar tota la vida. Com a candidat de consens, és un polític cremat.

19 comentaris i 254 lectures.

Comentaris

I dale, amb la oposició. Poden passar decades amb ERC a la oposició fins que no tingui majoria i de mentres els partits que manin seran no independentistes. Quin gran negoci.

comentari #1 per Pol el dia 06/06/2007 23:31

Però de què serveix un partit independentista en un govern unionista? Aquesta seria la qüestió Pol. Ja s’ha vist que per a ben poc. Per no dir res. Fer el que esta fent ara ERC ja ho feia CiU, i bastant millor, per cert.

ERC ha d’aspirar a guanyar les eleccions. I això només ho aconseguirà sabent esperar a l’oposició. Refusant entrar en governs unionistes que nomes acaben cremats davant Madrid. Només hem de copiar el que ha fet l’SNP escocès. Estar a l’oposició recollint el vot dels enfadats, que cada dia son mes, per donar el cop definitiu quan guanyem unes eleccions convocant un referèndum per l’autodeterminació, com farà l’Alex Salmond. Mentre ERC era a l’oposició creixia lentament i constantment. En el moment en que ha entrat, ha començat a baixar en nombre de vots… lenta però constantment. La idea d’un partit independentista dins el govern mirant de fer funcionar un estat de les autonomies completament insuficient és senzillament ridícul. El primer tripartit tenia raó de ser només des del punt de vista d’intentar transformar Espanya en un estat federal. Una vegada s’ha vist que és impossible, ja no cal seguir fent el passarell. L’únic que aconseguirà ERC és acabar desprestigiada pels unionistes.

comentari #2 per Daniel Solano el dia 07/06/2007 01:07

Per ben poc? Doncs mira: ja no hi ha 3a hora de castellà, per exemple!!!!

Llàstima que a causa del ritme propi (lent) dels ordres del dia del govern no hagi permès que això se sàpiga abans de les municipals. Quanta merda que ens han tirat dient que ens empassàvem més castellà a les aules…

La veritat s’ha acabat sabent, llàstima que massa tard…

Esquerra és la única força que ens portarà a la independència: doneu-nos més regidors i més diputats, entreu a militar-hi, treballeu: i ho aconseguirem!

comentari #3 per Roger el dia 07/06/2007 13:10

El comentari del Pol resumeix el problema actual d´ERC: que el que sembla important és que els que formen part de partits independentistes manin, no que es realitzin polítiques independentistes. Quan la millor opció seria al´inrevés. Jo personalment preferiria veure que des de l´oposició es pressionés a un govern debilitat i en minoria per realitzar polítiques coherents amb l´ideal sobiranista a canvi d´ajuts puntuals, que no pas que a polítics d´un partit pretesament independentista ocupant poltrones a canvi de renunciar a aplicar els seus principis.
Si comences a sentir tontèries de l´estil: polítiques soberanistes són les que fa el nostre partit perque nosaltres som els sobiranistes….aleshores és que saps que realment ha arribat l´hora d´un canvi.

comentari #4 per Jordi el dia 07/06/2007 22:38

Realment creus, Pol, que amb CiU s’haguès aplicat la tercera hora de castellà? Doncs no.

De fet, amb ERC al govern ja hauríem de tenir els aeroports, i el català hauria de ser oficial a tot l’estat, l’etiquetatge en català obligat, a tot l’estat. Les seleccions catalanes en camí… les balances fiscals publicades… etc. Si tot això no va ser possible quan va tenir ERC el poder per decidir governs a Catalunya i a Madrid, ja em direu… La Espanya Plural va ser un engany…A canvi de què els independentistes han venut la seva anima aquesta segona vegada?

ERC no tindrà més regidors i més diputats perquè anirà minvant en vots si es manté dins el govern pactant amb els unionistes de CiU i PSC. Que arribi la sociovergència i es cremin ells fent el ridícul batallant contra els espanyols. Que carai hi fa ERC intentant millorar l’Espanya de les autonomies?

comentari #5 per Daniel Solano el dia 08/06/2007 00:28

Amb ERC tampoc s´aplicarà la tercera hora de castellà.

A veure, en el fons entenc el que voleu dir (jordi i daniel) i segur que tots voldriem que ERC fos més ferma i aconseguís moltes més coses però la realitat és una altre i és que ERC no és el partit majoritarii per tant no pot imposar gran part del seu programa.

I segur que estar a la oposició té aventatges com que no cal que nenunciis a res, pots dir el que la teva parroquia vol escoltar, pots ser molt ferm… però mentres tu fas tot això són uns altres els que manen i els que porten al País cap a on ells volen que no és pas l´independéncia.

Si realment estar a la oposició fos sinònim de tenir majoria en un periode raonable de temps jo penso que tots signariem però això és fer volar coloms pq no està escrit enlloc que estar a la oposició vulgui dir creixer molt en poc temps. I sinó mireu el PP a Catalunya que porta tota la vida a la oposició i està completament estancat.

comentari #6 per Pol el dia 08/06/2007 02:20

No em pots comparar ERC amb el PP, Pol. El PP no té cap implantació ni cap connexió amb l’electorat català. El PP central fa anys que va sacrificar la seva sucursal catalana per poder fer anticatalanisme a Espanya, que els dona molts rèdits en vots.

En canvi, sí que tenim l’exemple de CiU, que des que és a l’oposició (molt a pesar seu) torna a créixer. De fet, ha estat l’únic partit que ha crescut a les darreres eleccions. També es l’únic partit català a l’oposició. Casualitat?

Ningú demana a ERC que imposi el 100% del seu programa. Això seria la independència (vull pensar). Però si les engrunetes: (els aeroports, el català oficial a tot l’estat, l’etiquetatge en català a tot l’estat. Les seleccions catalanes en camí… les balances fiscals publicades…)

Tot això, no ens enganyem, son les engrunes, si ho comparem amb l’objectiu real, que es la independència. Per aquest motiu, si ni tan sols es possible aconseguir això, tenint el poder per decidir governs… més val que pleguin… que tornin a l’oposició i que continuin creixent a mida que la gent es vagi frustrant, a mida que el PP ensenyi les urpes una altra vegada… a mida que la crisi avanci amb especial crueltat als territoris amb espoli fiscal (Catalunya, País Valencià i Illes Balears).

comentari #7 per Daniel Solano el dia 08/06/2007 11:14

Està bé aquesta denominació que va trobant poc a poc fortuna, entre unionistes i separatistes. Ara bé, perque CiU és unionista?. Jo soc separatista i soc de CiU, com ho són el 90% dels militants de CiU.

Jo soc unionista? perque tu ho decideixes?.

comentari #8 per Carles el dia 08/06/2007 12:55

Si Esquerra fos a l’oposició el PSC aplicaria polítiques netament espanyolistes, qua ara no pot fer.

I Esquerra no té perquè estar condemnada a pactar amb els estafadors de CiU.

Com més força tingui Esquerra al parlament més podrem imposar la nostra política. Però amb 21 diputats no se’ns poden demanar miracles, i menys els que no ens voteu.

comentari #9 per Roger el dia 08/06/2007 16:07

Carles, el teu partit té molts independentistes entre els seus electors i militants però, de moment, CDC no s’ha declarat mai partidari de la independència. Com a molt del dret a l’autodeterminació… però no passa d’aquí. I Unió sempre s’ha declarat unionista. Per tant, ningú dubta que tu ets independentista, però, de moment, és agosarat dir que CiU és independentista o separatista… no creus? En fi, ja ens agradaria a molts poder considerar CiU separatista. Seria fantàstic. Però de moment, CiU encara te massa por de perdre els seus votants unionistes.

comentari #10 per Daniel Solano el dia 08/06/2007 17:45

Crec que en Dani té raó. El segon apcte d’Esquerra amb el PSC s’ha traduit en un estancament lleugerament a la baixa del seu suport electoral. Si Esquerra, en comptes d’acceptar entrar en qualsevol govern controlat per d’altres partits, estigués a l’oposició, recolliria molt descontentament que en els propers mesos pot anar creixent més i més. La sentència del Constitucional sobre l’Estatut (segurament desfavorable) i la demostració que els petits avenços que recull són fum anirant alimentant una frustració que podria recollir en forma de vot un partit que reconegués que el camí autonomista està esgotat i el camí federalista és una utopia irrealitzable. A més, si ERC incrementés el seu suport electoral, CDC es deixaria d’hòsties i segurament faria una aposta clara pel sobiranisme. I cal recordar que ara, amb la situació tant suposadament dolenta que està patint el catalanisme polític, els partits netament catalans segueixen tenint una majoria àmplia, que encara seria molt més àmplia si ICV es deixés de camames. ERC ha de canviar la seva direcció, per prendre un nou camí estratègic. Això podria ser un efecte desencadenant d’altres coses: reposicionament de CiU i ICV, pèrdua de suport del PSC, etcètera

comentari #11 per Josep Lluís el dia 08/06/2007 17:46

Amic Roger… Si ERC fos a l’oposició, una de dues:

1. El PSC estaria al govern de la generalitat en absoluta minoria i es cuidaria molt de fer segons què…
2. El PSC seria al govern de la generalitat, però subordinat a CiU, que va treure més vots.

Per tant, no valoris tant la feina d’ERC que no va gaire més enllà de fer de comparsa al PSC. El segon tripartit és un error. El primer era justificat. El segon ha estat una errada que pot costar molt cara als republicans i, el que és pitjor, a l’independentisme. I la cosa no fa pinta de canviar. En Carod i en Puigcercós no marxen ni amb aigua calenta.

comentari #12 per Daniel Solano el dia 08/06/2007 17:49

A més, vull parlar d’un altre argument que aniria a favor d’un eventual pas d’ERC a l’oposició. Durant els últims anys, l’estratègia dels republicans es resumia en un únic objectiu: triturar CiU jugant el seu paper, i atreure vot socialista fent-se “amics” del PSC. Ni una cosa ni l’altra s’han aconseguit en aquests tres anys, ans al contrari: CiU manté un suport electoral molt important i les pèrdues del PSC no van a parar a ERC (més aviat, ERC pateix també el desgast del govern, encara que sigui un partit acceptablement eficient en la gestió). La millor manera d’aconseguir avançar gràcies a la caiguda dels dos grans partits seria passar a l’oposició. “Triturar CiU” s’ha demostrar possible només pel flanc sobiranista. I si ERC estigués a l’oposició, CiU ja miraria de reposicionar-se per no “morir”. El PSC, de la seva banda, ja ha demostrat que ni amb el candidat més català ni amb el més proper al Baix Llobregat ha aconseguit guanyar unes eleccions catalanes. Crec que és el moment de moure’s, per part de tots.

comentari #13 per Josep Lluís el dia 08/06/2007 17:59

Cal destacar, però, que ERC no es mourà gaire si continua amb la direcció actual. Aleshores, Dani, qui hauria d’encapçalar Esquerra? I pel que fa a CiU, què hauria de fer? Hauria d’escindir-se? Hauria de buscar un recanvi per al Mas? I, si és així, qui hauria de ser aquest recanvi? Això se m’escapa una mica, la veritat…

comentari #14 per Josep Lluís el dia 08/06/2007 18:27

El que hauria de fer CiU és ben clar: simplement ha de fer el que diu. Si diu que és nacionalista ha de potenciar aquesta faceta. Es bl’unic partit nacionalista del món que encara no ha expressat quin és el seu model de país. No sabem si són nacionalistes, federalistes, o el què… La raó és clara. Tenen massa por de perdre el seu percentatge de votants unionistes, que és molt més elevat del que molts es pensen. Però, això els congela com a partit sobiranista. D’altra banda, han de canviar el líder. Això és clar. Si amb tot el que ha passat, Mas encara no ha guanyat les eleccions és perquè hi ha un sector de població que no el pot ni veure pel que va fer a l’Estatut. Mai recollirà el vot dels republicans descontents. A més, un relleu de Mas facilitaria l’entesa amb ERC. Qui hauria de ser els seu substitut ja és un altre tema. Jo no soc militant de cap partit, no conec els assumptes interns de CiU. Però hauria de ser una cara fresca i sobiranista. Res dels xupopters de l’entorn Mas.

Respecte a ERC: També cal un canvi de lideratge. Carod també va sortir cremat i escaldat de l’afer de l’Estatut. La seva actuació va ser lamentable. Puigcercós, tres quarts del mateix. Massa tactisme i mà esquerra per no perdre la posició. Li cal valentia a aquest home, sempre amagat al darrera d’en Carod. Ara ja és massa tard per a en Puigcercós, per més jugades internes que estigui intentant. Segurament, el millor recanvi a ERC és Carretero. Almenys, fins ara, ha estat un home coherent. I que duri! Perquè els republicans no poden badar gaire que les CUP pugen amb força i amb un missatge més clar i contundent.

comentari #15 per Daniel Solano el dia 09/06/2007 15:06

Respecte a el que deia de CiU, he comés un error tipogràfic: Volia dir “No sabem si són independentistes, federalistes, o el què…”

comentari #16 per Daniel Solano el dia 09/06/2007 15:07

Probablement al finals els Solano de torn aconsegueixin tornar a ERC a la marginalitat política. Confonen els militants amb els votants. Als votants els interessa el benestar,la vivenda,la seguretat. Ja m´explicareu quin serà el discurs per sumar a gent. Estic segur que al final ho aconseguireu. I quan deixeu a ERC en la marginalitat i no creixi ni un sol vot perquè tot quedarà com va ser en els darrers vint anys (CiU fent veure que es planta a Madrid i donant la culpa de tot a Madrid), després no hi valdran laments. L´independentisme ja no serà útil per a res i per a ningú. Baixeu del núvol on viviu !!! Aneu en metro vosaltres? Esteu obsessionats igual que amb l´Estatut on els votants d´ERC no van seguir les consignes dels militants que acostumen a ser radicals i viuen en una bombolla que no es correspon a la realitat. A Escòcia ha guanyat el discurs d´un millor benestar amb la independència. Aquí encara estem patint infantilisme nacionalista excloent de la majoria de ciutadans. Foteu el que volgueu. Jo em dóno de baixa de l´independentisme.

comentari #17 per alucinat el dia 11/06/2007 20:58

D´altra banda, l´independentisme es podrirà sense les aportacions de Carod que és el polític amb més cultura i ideologia i visió de futur. A Carretero l´heu mitificat sense saber que no pot aportar intelectualment absolutament RES. Carod impulsa les redifinicions d´Estat i de Nació pel segle XXI. De Carretero només sabem que no li agrada que el President es digui José i que s´hauria de dir Josep (vergonyós nacionalisme,que obliga a la gent a deixar de ser el que són. Es diria Juan el Sr Carretero si anés a viure a Sevilla?). El PSC està de capa caiguda, perd votants a cabassos, té els pitjors resultats de la seva història…i ara ens diuen que ERC ha de deixar orfes a tots aquests catalans,i que enlloc de demostrar que ERC pot aportar coses per millorar la qualitat de vida de les persones, ERC s´ha de tirar a les muntanyes i fer una revolució per quatre caps calents mentre la gent viuen i els im porta un bledo tot plegat.

comentari #18 per alucinat el dia 11/06/2007 21:06

Segons tu, alucinat, només Carod pot conduir be ERC. Mira, jo crec que Esquerra és molt més que Carod i ha tingut presidents molt millors, que van portar la formació a liderar el país al llarg de la història. L’estratègia de Carod porta dues eleccions en caiguda lliure. Què vols que hi fem? Son coses de l’electorat, que no pensa com tu. Jo, evidentment, tampoc.

Carod no és indispensable. Ho va fer be fins a l’inici del procés estatutari. A Partir d’aquí, i del seu viatget inoportú a Perpinyà, l’home va perdre els papers i encara no els ha trobat. Ni els trobarà, perquè el seu projecte ha tocat sostre. Ara ha de deixar pas als altres. Es trist que la seva pròpia militància li hagi de demanar a crits en el proper Congrés. L’objectiu és la independència, no la seva santificació.

A Carod el van fer plegar del govern per una entrevista amb ETA que ell mateix va reconèixer (precipitadament) que era un error i, en canvi, no va dimitir del seu partit. Si era un error, si la va cagar en el moment clau, que accepti les conseqüències i també dimiteixi del càrreg a ERC i passi a segona fila, com han fet altres. Allí la seva aportació haguera estat més valuosa. Però no. En molt poca consideració té aquest home a Esquerra… Li agrada massa la poltrona i es creu indispensable. I s’estan equqivocant…Ho segueixo pensant d’ell i del seu dofí, en Puigcercós.

comentari #19 per Daniel Solano el dia 12/06/2007 01:44

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: