Ningú és imprescindible

06/16/2007

Hi ha qui pensa que només Carod pot conduir be ERC. Jo crec que Esquerra és molt més que Carod i que ha tingut presidents molt millors al llarg de la seva història, que van portar la formació a liderar el país. L’estratègia de Carod porta dues eleccions en caiguda lliure. Què hi farem? Son coses de l’electorat, que te capricis. Jo, com ja és sabut, aposto pel seu relleu definitiu.

Carod no és indispensable. I cal recordar que tampoc ha estat un mal líder. Ho va fer be fins a l’inici del procés estatutari. Tanmateix, a partir d’aquí, i del seu viatget inoportú a Perpinyà, l’home va perdre els papers i encara no els ha trobat. Ni els trobarà, perquè el seu projecte ha tocat sostre. La desorientació absoluta en el trist afer de l’estatut i la reedició d’un tripartit sense solta ni volta han conduit ERC a una pèrdua progressiva d’electors. Carod ha de deixar pas als altres. Es trist que la seva pròpia militància li ho hagi de demanar a crits en el proper Congrés. Però una cosa és clara: L’objectiu d’ERC és la independència de Catalunya, i no pas la santificació d’en Carod.

A Carod el van fer plegar del govern per una entrevista amb ETA que ell mateix va reconèixer que era un error. Però, en canvi, no va dimitir del seu partit. Si era un error, si la va cagar en el moment clau, que accepti les conseqüències i també dimiteixi del seu càrrec dins ERC i passi a segona fila, com han fet altres. Allí la seva aportació haguera estat més valuosa. Però no. En molt poca consideració té aquest home a Esquerra… Li agrada massa la poltrona i es creu indispensable. I es va seguir equivocant. Perquè va quedar tocat. Si Carod hagués plegat en el seu dia, ens hauríem estalviat aquest segon tripartit que no ha aportat res i està desacreditant ERC.

He vist l’entrevista de Carretero a Vilaweb i m’ha agradat força. Aquest home, de moment és coherent. El prefereixo a en Puigcercós, el dofí de Carod, que m’ha decepcionat per la seva manca de coratge i el seu excessiu tactisme. Una mica d’orgull i sinceritat! Que treballem pel país i no per a la nostra glòria eterna! En fi, preveig que el culebrot s’allargarà fins el proper Congrés, on hi hauran estomacades ideològiques perquè ERC tindrà diversos candidats. En Carretero n’és un, en Puigcercós un altre. Espero que en Carod plegui d’una vegada i passi a segona fila. I ja veurem si no surten més candidats.

De totes maneres, Puigcercós ha començat a tallar caps. I això no m’agrada. No és tallant caps que s’arreglen les coses. Uriel Bertran i Pere Aragonès volen el millor pel partit i constaten l’existència d’un problema de lideratge i de confiança dintre la formació. Puigcercós també és responsable de la deriva ideològica d’ERC i, per tant, no és ningú per fer plegar els qui li ho fan saber. De fet, si fos un dirigent realment responsable presentaria la seva dimissió, que seria el més adient pel partit. Però en política s’ha instal·lat aquesta patètica pràctica de successions pactades que, a no ser que es doni una revolució per part dels militants, es difícil d’erradicar.

Puigcercós vol prendre el relleu, això està clar. Ja ho ha anunciat als mitjans. I els militants potser s’empassen el gripau. Puigcercós té molta experiència com a clàssic conspirador de partit, igual que en Carod. Però en canvi no en té gaire com a dirigent i creu que ara és el seu moment. Des de l’època de l’Hortalà que ho està esperant. Si ens atenim als seus darrers actes, cal constatar que no pensa massa en el país ni en els objectius del partit i sí, en canvi, en la seva persona i en el seu sistema d’aliances dintre ERC. No hi confio massa en aquest home, la veritat. Des del moment que va anar a Madrid li he vist un canvi d’actitud en els seus plantejaments que no m’ha agradat gens. A més, com dèiem, el fet de ser la parella de ball de Carod durant tan temps l’ha cremat molt a nivell electoral. Carod tampoc ha estat generós i no li va facilitar el relleu quan era necessari. Però ell ha pecat de covardia en els moments de màxima desorientació de Carod. I qui sap en quin grau no ha contribuit a aquesta deriva ideològica.

Cal veure com reaccionen els militants. El canvi és necessari dintre ERC. I encara que jo em decantaria obertament per en Carretero, a qui veig molt més enraonat i amb les idees molt més clares, és possible que Puigcercós tingui més suport dintre la formació. L’important és el canvi de rumb. Esperem que, sigui quin sigui el nou conductor, ERC arribi a reorientar el vaixell i canvii definitivament l’estratègia.

 

21 comentaris i 232 lectures.

Comentaris

No creus que en Puigcercós també hauria de plegar? Ell és corresponsable de l’estratègia actual d’ERC. Així doncs, el fracàs també és responsabilitat seva. A més vull recordar que quan es va pactar el segon tripartit, molta gent va assegurar que en Carod es moria per pactar amb CiU i no el van deixar. De fet, després de parlar amb en Mas, va sortir a explicar que les converses havien anat molt bé…. Si en Carod és responsable, en Puigcercós també. No?

comentari #1 per Josep Lluís el dia 12/06/2007 12:41

 

 

Puigcercós ha començat ha tallar caps. I això no m’agrada. No és tallant caps que s’arreglen les coses. Uriel Bertran i Pere Aragonès volen el millor pel partit. Com tu dius. Josep Lluís, Puigcercós també és responsable de la deriva ideològica d’ERC i, per tant, la seva dimissió seria el més adient pel partit. Però als partits s’ha instal·lat aquesta patètica pràctica de successions pactades que, a no ser que es doni una revolució per part dels militants, es difícil d’erradicar.

Puigcercós vol prendre el relleu, això està clar. I els militants potser s’empassen el gripau. Puigcercós té molta experiència com a clàssic conspirador de partit, igual que en Carod. Però en canvi no en té gaire com a dirigent i creu que ara és el seu moment. Des de l’època de l’Hortalà que ho està esperant. Si ens atenim als seus darrers actes, cal constatar que no pensa massa en el país ni en els objectius del partit i sí, en canvi, en la seva persona i en el seu sistema d’aliances dintre ERC. No hi confio massa en aquest home, la veritat. Des del moment que va anar a Madrid que he vist un canvi d’actitud en els seus plantejaments que no m’ha agradat massa. A més, com dèiem, el fet de ser la parella de ball de Carod durant tan temps l’ha cremat molt a nivell electoral. Carod tampoc ha estat generós i no li ha facilitat el relleu. Però ell ha pecat de covardia en els moments de màxima desorientació de Carod.

De totes maneres, Josep Lluís, cal veure com reaccionen els militants. El canvi és necessari dintre ERC. I encara que jo em decantaria obertament per en Carretero, és possible que Puigcercós tingui més suport dintre la formació. L’important és el canvi de rumb. Esperem que, sigui quin sigui el nou conductor, ERC arribi a reorientar el vaixell entre tots.

Afegeixo aquest escrit a l’article.

comentari #2 per Daniel Solano el dia 12/06/2007 13:25

 

 

Jo penso que ai el carod ha de plegar més encara el puigcercós ja que molts dels errors que shna fet a erc son per culpa del sector puigcercòs, el que ha donat la cara ha estat en carod.
Crec que a erc hi ha altres candidats a la direcció que no fan tan de soroll i són molt més rígids amb el seu treball. espero que surgeixi una nova possibilitat de triar i que hi hagi un canvi de veritat.
Vull afegir que carretero , bertran, aragonés son més del mateix del puigcersòs, ell els ha fet així.Sempre li han donat suport, els va utilitzar en altres lluites contra el Carod i els va col·locar a govern, igual que l’huguet que li han donat una conselleria que li va gran.I ara van per ell, això es una lluita sense futur, no,podem seguir amb aquestes

comentari #3 per tere el dia 12/06/2007 14:00

 

 

Potser tens raó, Tere. Però ara per ara, només hi ha dos candidats visibles al relleu: en Puigcercós i en Carretero. Potser en els propers dies s’hi afegeixen altres.

comentari #4 per Daniel Solano el dia 12/06/2007 14:19

 

 

Els militants no coneixen ni als seus propis votants. En el referèndum de l´Estatut es va demostrar de llarg. La caiguda d´Esquerra serà bestial. No pas per causa del tripartit,sinó perque la militància independentista és del tot infantil. Al final,l´objectiu de que torni a manar CiU,serà un fet.I igual que als anys 80,deixaran a ERC com a partit marginal,verge,pur,sense contaminacions,amb la pancarta i anar fent. D´aquí 10 anys,els que s´han carregat el projecte d´obrir líndependentisme a la societat real del país, se n´adonaran que Carod ha estat el millor president del partit,el polític més culte i ben preparat,i la persona amb visió de país i de futur més noble i pragmàtic que ha tingut mai ERC. Els votants que s´han quedat a casa,a l´espera d´una bona gestió al Govern,i que no han votat a CiU ni a PSC,toraran el seu vot a CiU o PSC. Es normal: ningú vota a un partit en que la seva militància viu en una bombolla,no entén que política és pacte,i que a la primera de canvi no serveix per mantenir la paraula ni la estabilitat política del país. Maragall ja ho va predir,que ERC aglutinava a gent radical i diferent. Es confirma que Maragall ha estat i és un polític savi.

comentari #5 per alucinat el dia 12/06/2007 15:29

 

 

Crec que l’estratègia d’ERC a Catalunya s’ha demostrat negativa. Ha servit per fer un nou Estatut millor? No; l’Estatut aprovat és justet i serà laminat encara més pel Tribunal Constitucional. Ha servit per engrossar la bossa de votants republicana? No; ERC va pujar al 2003 i al 2004 -en el segon cas, perquè el votant va voler fer costat a una persona linxada-, però després ha iniciat un declivi. Sostingut, però declivi. Ha servit per ocupar l’espai sobiranista de CiU i, de pas, destruir la federació? No; CiU aguanta.

Això són arguments que crec que demostren que l’estratègia ha estat errònia. Si l’objectiu era obrir l’independentisme a la societat real del país, la direcció d’ERC ha fracassat. I que consti que no és una crítica irracional. Simplement, Carod i companyia s’han equivocat. Volien el millor pel país, segur. Però la jugada no ha sortit bé. Dir això no és fer un cant en contra els pactes i a favor de l’enrocament en posicions maximalistes. Simplement és constatar que una opció d’entesa no ha donat els fruits esperats.

Per últim, no crec que els que s’han quedat a casa en les últimes eleccions siguin majoritàriament persones preocupades per la bona gestió del país. Crec que hi havia molta gent decepcionada perquè Catalunya ha sortit molt tocada del procés estatutari, i potser creuen que hagués calgut una defensa més contundent dels nostres interessos com a país.

comentari #6 per Josep Lluís el dia 12/06/2007 15:49

 

 

Als votants d´ERC els preocupa per damunt de tot la vivenda,educació,sanitat,carreteres,seguretat. Negar que els votants no ténen el nivell de politització de la militància,és negar la realitat. La política,agradi o no,és l´art de manipular.

comentari #7 per alucinat el dia 12/06/2007 16:02

 

 

I la proposta alternativa per carregar-se a la direcció que ha portat a ERC a uns resultats importants, és contrària a qualsevol pacte. Llegeix bé el que diuen els crítics: a la oposició,sense responsabilitats,i anar fent amb la pancarta fins que ERC torni a ser un partit testimonial com a l`època de Barrera o Colom.No hi ha res a fer: el camí cap a la marginalitat està garantit de nou.

comentari #8 per alucinat el dia 12/06/2007 16:05

 

 

Aquest és un altre argument que s’ha tornat recurrent: “El que interessa a la gent són els seus problemes quotidians, no les banderes i tot això”. És a dir, tot el que els afecta. És veritat. Però també cal dir que és fer una mica de trampa separar aquesta esfera de l’esfera nacional. Un país té millors carreteres, més vivenda social, millor serveis públics,… quan disposa de recursos per assegurar-ho. I això té a veure directament amb la sobirania. Per tant, el debat sobre la defensa del país no penso que sigui accessori. Una altra cosa és que no s’hagi tingut la traça per fer entendre que independència molt probablement sigui igual a més benestar.

Ah… i una altra cosa. La política és l’art de manipular, sí. Però tal i com estan les coses, em penso que hi ha gent que manipula molt millor que els actuals dirigents d’ERC. En Montilla, per exemple, que ha arribat a ser President de la Generalitat malgrat tenir un suport ciutadà irrissori. Això sí que és manipulació, i de la bona. S’ha de reconéixer.

comentari #9 per Josep Lluís el dia 12/06/2007 16:12

 

 

La majoria absoluta d´independentistes viuen en bombolles virtuals. Els votants socialistes (la majoria del país fins fa quatre dies),detesten i abominen de que pactin amb els independentistes que consideren radicals. Per això els socialistes han tret els resultats més penosos de la seva història.I probablement s´aniran enfonsant més. El dia que es presenti directament el PSOE,arrassarà a Catalunya i molts despertareu del vostre somni i de la vostra puresa opositora.

comentari #10 per alucinat el dia 12/06/2007 19:28

 

 

L´enorme abstenció que hi ha,i que afecta també a ERC,són persones que tornaran a votar quan hi hagi la percepció generalitzada d´un gran canvi important. Un exemple van ser les eleccions a Euskadi on Mayor Oreja i Nicolas Redondo pretenien un canvi colossal a Euskadi,i la participació va arribar al 80%. Si ERC ha de ser un partit d´oposició,com preteneu,i sense complicitats amb votants socialistes de l´abstenció,i amb un discurs de puresa nacional,és molt probable que aquesta gran massa de votants optin abans per C´s que no pas per un projecte independentista integrador i inclusiu de tots,al marge dels sentiments. Es això,i no pas cap altre cosa,el que esteu fent donant per acabada l´etapa en que ERC s´obria a les zones metropolitanes.Que no hagin recollit vots no té la més mínima importància.L´important era la complicitat social. Els militants d´ERC han de ser conscients de la realitat del país i,sobretot,han de ser conscients de que l´independentisme és encara minoritari en tots els estaments socials.Tots.

comentari #11 per alucinat el dia 12/06/2007 19:43

 

 

Completament d’acord amb tot el que diu en Josep Lluís.

Amic alucinat, aviam, parles del projecte de Carod com d'”un projecte independentista integrador i inclusiu de tots,al marge dels sentiments”. I qui et diu que no es pot ser integrador i inclusiu sense perdre de vista l’objectiu independentista? El que critiquem a en Carod és que per estar al govern hagi renunciat als seus principis identitaris. I això li passa perquè és un pèssim negociador. Es va veure amb el procés de l’estatut, amb les excursionetes a Perpinyà,, amb els xous que va muntar amb en Maragall i ara amb el segon tripartit. Es un negociador nefast, siguem sincers. No treu profit de res. Ha fet president Montilla, un perdedor sense suport entre la ciutadania, i no n’ha sabut treure res a canvi… quan ho tenia tot per imposar la seva voluntat, almenys en els temes identitaris, que son els mes sensibles al seu propi electorat.

La seva obsesió per retornar al govern peti qui peti després de la seva sortida per la porta del darrera l’ha portat a desenvolupar la política de pactes més nefasta que es pot imaginar. La demostració, a més, és evident si es mira el decreixent suport que pateixen els republicans des de fa dues eleccions. Siguem realistes i pragmàtics, alucinat. Amb aquestes credencials encara vols que et creiem quan dius que l’estratègia de Carod és l’idònia?. Perdona que et digui però estic fermament convençut que t’equivoques. La seva estratègia és errònia i ell no és indispensable.

comentari #12 per Daniel Solano el dia 12/06/2007 20:52

 

 

Jo coincideixo amb l´anàlisi de l´article: cal un canvi a ERC, incloent un relleu de la direcció. I penso que en Puigcercós hauria de dimitir.
Pot ser que tingui molts partidaris entre la militància i la gent amb càrrec però la imatge que dona al votant és de persona amb poca credibilitat, com en Carod i en Mas. Els tres s´han cremat amb l´Estatut i cal donar pas a gent nova per regenerar la vida política. Si guanya en Puigcercós ERC tornarà a ser un partit residual.
Per altra banda també crec que en Carretero, o algú del seu perfil, podria fer un paper molt bo. Hi ha una oportunitat única: els catalans n´estan fins els nassos de tantes agressions al pais. En aquests moments no és sols ERC qui està en crisi, sino també CiU (encara que ho amaguen tant com poden). Els nacionalistes catalans estan desorientats, frustrats, i es senten traïts pels seus partits. Per això ultimament molts s´han tirat a l´abstènció. Però, atenció, encara estan allà. Són majoria (com han demostrat durant els últims 20 anys votant CiU, per això els del PSC encara tenen malsons) i estan delitosos de tornar a votar si algú els lidera amb un programa d´identitat nacional i sense marcar eixos dreta-esquerra (la majoria de la gent és de centre, és una bogeria voler ser partit gran i marcar perfil de partit d´esquerres que per això ja hi ha ICV). Si Carretero o algú altre renegués de l´experiment del Carod i s´oferís com a “pal de paller” dels catalans (literalment) amb participació d´elements fugitius (i nacionalment creïbles, com per exemple en Trias o com l´alcalde de Sant Cugat) de CiU podria recollir tot el vot potencial dels dos partits i ser un nou Pujol.
El nacionalisme català no està mort, és una bèstia grossa adormida amb molts de greuges pendents, i espera que algú el desperti per tornar a treure les urpes i plantar cara als partits espanyols. Sols falta algú que ho pugui veure, i que l´aparell d´ERC no faci nosa.
O sino més tard o més aviat a CiU trobaran un substitut del Mas.

comentari #13 per Jordi el dia 13/06/2007 01:51

 

 

Sí, sí… Quan el PSC es presenti clarament com a PSOE, arrassarà… Perquè és evident que en Montilla és fill polític directe d’en Pallach i l’hereu dels Obiols i els Maragalls… En fi, l’anticrist del votant que se sent català i espanyol, és cosmopolita i votava Felipe. Per això va treure els pitjors resultats en anys del PSC en unes autonòmiques. Pitjors resultats que els d’en Quim Nadal.
Siguem seriosos, si us plau. Montilla representa el PSOE de Catalunya, i el PSOE de Catalunya en teoria amb més suport ciutadà: el del Baix Llobregat. Si fins i tot és membre de l’executiva de Ferraz!!!… El fet que amb aquest candidat hagin tret uns resultats pèssims demostra la poca solidesa del teu argument, alucinat. Potser Catalunya ha canviat. Potser la gent està ben tipa. Potser cada vegada hi ha més persones que no descarten la independència com una opció de futur… Potser m’equivoco. Però el nacionalisme sempre ha estat majoritari al Parlament, i es manté aquesta tendència a l’alça. Això és una veritat incontrovertible.

comentari #14 per Josep Lluís el dia 13/06/2007 11:35

 

 

Ara, a ERC cal una nova estratègia. Una estratègia que crec que ha de tenir dos pilars: un discurs nítid de pedagogia respecte a la independència i una actuació real com a partit frontissa. El primer és bàsic per reduir la càrrega simbòlica del sobiranisme en favor de la càrrega pràctica; és a dir: “Senyor, que per tenir un aeroport potent, o una xarxa de transport públic eficient, la independència pot ser una bona solució. I amb actuació real com a partit frontissa em refereixo a això: a vendre car el suport, a fer valer el pes en allò que és substancial. Perquè pactar no vol dir necessariament governar. Pot voler dir modular les lleis que es puguin proposar des de l’oposició. I això no és marginal. Més aviat és central, perquè el nostre és un sistema parlamentari.

comentari #15 per Josep Lluís el dia 13/06/2007 11:46

 

 

Completament d’acord amb en Jordi i en Josep Lluís. Jo també estic convençut que el nacionalisme català és un gegant adormit que algú haurà de despertar. Però no serà ni en Mas ni en Carod. I dubto molt que sigui en Puigcercós. Caldrà esperar que els militants d’ERC triïn el candidat adient per iniciar el procés definitiu envers la independència. Ja no ens podem permetre més aturades ni desorientacions. Les coses s’han de fer de manera planificada, ordenada i decidida. No a base d’improvisacions.

comentari #16 per Daniel Solano el dia 14/06/2007 14:30

 

 

Estic totalment d’acord amb el Daniel, En Carod i En Puigcercós han perdut tota la credibilitat que tenien i han de plegar. L’any 2003 teníem dos partits profundament desacreditats, CiU , que donava suport al PHN i el PSC del senyor Maragall, que aspirava a guanyar clarament les eleccions i va perdre 10 diputats, però i havia l’esperança d’un partit com ERC que va pujar espectacularment i que tenia un líder que era el polític català més ben valorat, avui en dia tenim tres partits sense credibilitat, CiU, PSC i ERC i el senyor Carod està pèssimament valorat aquí Catalunya, és evident que qui ha perdut més és ERC. Actualment després de 27 anys d’autonomia és una evidència que la via autonomista ha fracassat i que l’única via que tenim és la independència, això cada cop hi ha més catalans que ho veuen i ERC hauria de tenir uns dirigents que apostessin sense embuts per la independència del país i que no s’embrutessin entrant en el joc brut de les picabaralles estúpides que tenen cada dia CiU i PSC .

comentari #17 per josep perera el dia 14/06/2007 15:42

 

 

Mentre existeixi el nacionalisme a Catalunya,l´independentisme serà sempre minoritari.Mentre ERC no sigui un partit normal i seriós (i que compleixi els pactes com el del Govern de Catalunya que tot just s´ha fet fa 7 mesos!!),l´independentisme serà minoritari. Esteu emborratxats! ERC va tenir una pujada bestial el 2003 i NO HI HA CAP JUSTIFICACIÓ perquè la pèrdua de vots faci trontollar de dalt a baix tot el que s´ha aconseguit. A les espanyoles,ERC no podia somiar en repetir els resultats del linxament a Carod del 2004, i ara pot patir un daltabaix més gran encara gràcies a les capelletes que viviu en bombolles virtuals i que ja heu destrosat el projecte´independentista per a una generació. NO RECORDEU´EL REFERENDUM DE L´ESTATUT??? On són els independentistes al país?? Com que el mal ja està fet,jo us dóno la oportunitat de veure com el 2010 us presenteu amb la puresa per davant i us quedeu amb el testimonialisme. Som burros de veritat. Vam trigar anys a tenir unitat independentista,i ara la malbaratem perquè hem perdut vots…com si l´abstenció afectés només a ERC i com si ERC hagués estat la gran derrotada. Sisplau! INFANTILISME polític multiplicat per mil és el que hi ha ERC. No hi ha res més…

comentari #18 per alucinat el dia 15/06/2007 20:40

 

 

En el fons el meu missatge és simple: mentre no es pugui ser català i defensar la unitat d´Espanya sense que els independentistes cridin i excloguin com a catalans als que defensen la opció contrària,no hi ha res a fer. A Escòcia,ningú pot imaginar-se que es digui que els laboristes són uns renegats i que defensen interessos aliens. Per això,el pacte dÉRC amb el PSC està sobradament justificat. Normalitzar l´independentisme i normalitzar l´unionisme és l´únic camí possible

comentari #19 per alucinat el dia 15/06/2007 20:59

 

 

Estic d’acord amb lo que dius en darrera instància: “En el fons el meu missatge és simple: mentre no es pugui ser català i defensar la unitat d´Espanya sense que els independentistes cridin i excloguin com a catalans als que defensen la opció contrària,no hi ha res a fer”. Jo mai he considerat que els catalans unionistes deixessin de ser catalans. Qui no considera Maragall o Montilla catalans? No fer-ho seria un error. Però, amic Alucinat, posats a copiar Escòcia, perquè no els copiem en tot? L’SNP ha sabut estar-se a l’oposició fins guanyar les eleccions. Potser és el que hauria de fer ERC, no creus?

comentari #20 per Daniel Solano el dia 16/06/2007 14:21

 

 

Molt simple: per tal de treure la llosa del nacionalisme carrincló,ERC ha de demostrar que considera que Catalunya ho som els seus ciutadans,parlin habitualment espanyol o no.L’independentisme ha de demostrar que és una opció que aglutina ciutadans i no pas que divideix els catalans per sentiments,sinó que els uneix per interessos comuns.A Escòcia el nacionalisme és minoritari i residual,i per això l’independentisme és una opció. Des de l’oposició,com podria ERC plantejar una opció independentista si les arrels continuen sent nacionaleres? Si els escocesos perden un referèndum,com nosaltres hem votat una merda d’Estatut,han d’anar a la oposició de per vida?. En aquests moments de la nostra petita Historia,el pacte amb el PSC és absolutament necessari i imprescindible per tal de poder aspirar a ser majoria algun dia

comentari #21 per alucinat el dia 16/06/2007 15:46

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: