Les llavors d’un nou sobiranisme

07/09/2007

La presentació del llibre “El Mirall Escocès”, editat per Dèria i que ja trobareu a les llibreries, va ser tot un éxit de públic. I aquest fet em fa pensar que tindrà una molt bona acollida. A l’acte també hi eren presents el professor Ramon Tremosa, veritable impulsor de la iniciativa, en Xavier Cambra, president de Dèria, en Jordi Porta, president d’Omnium, i l’autor, en Xavier Solano, el meu germà.

Jo crec que aquest llibre, juntament amb el d’en Saül Gordillo, Nació.cat, que també ja podeu trobar a les llibreries, fan pensar que el relleu generacional  de la lluita sobiranista del país està garantit. Es important que les generacions més joves estiguem per la feina. Sovint, els joves canalitzem les nostres frustracions de la pitjor manera possible. Es a dir: no anant a votar, no parlant de política, no implicant-nos amb les iniciatives politico-socials que ens son afins. En definitiva, no lluitant per canviar les coses i construir un futur millor per al nostre país. No és el cas d’en Saül o en Xavier que crec que amb la seva aportació planten la llavor d’un nou estil de sobiranisme, centrat en les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies i en una lectura atenta i de primera mà de les noves coordenades polítiques internacionals.

El fet que els catalans, a internet, siguem una potència mundial, tal i com recull el llibre d’en Saül, és gràcies a l’impuls dels joves. Però també és gràcies a la tasca dels precursors que van obrir camí. Els blocs, quin dubte hi ha, han donat l’empenta definitiva a la societat virtual catalana i han situat el nostre país en el mapa del món. I en aquest sentit, els blocs polítics han estat un factor rellevant. Perquè Catalunya, per més que molts s’entestin a ocultar-ho, no és un país normal. Encara no té estat propi. I per aquest motiu cal que discutim, ens organitzem i plantegem noves propostes i estratègies. I més tenint els dirigents que tenim, que mai se’ls pot deixar sols. Cal controlar-los. Per definició, el polític és especialment sensible a l’eròtica del poder i sovint oblida els beneficis del país i s’acaba dedicant en exclusiva als interessos personals o del partit. Els blocs són una excel.lent eina de control, donat que generen opinió i la difonen amb una eficàcia que molts analistes ni tan sols s’imaginen. Per descomptat que el projecte de Poliblocs, també una iniciativa d’en Saül, és una part més d’aquest engranatge tan necessari.

Respecte al llibre d’en Xavier, s’ha comentat en alguns àmbits que comparar Escòcia amb Catalunya no serveix de res. Jo trobo que dir això és cometre un error greu. N’hem d’aprendre molt d’Escòcia. Al llibre es donen algunes claus que és essencial conèixer. Fixem-nos que els independentistes escocesos, malgrat no tenir els problemes identitaris que tenim a casa nostra, no han posat l’accent en la seva èpica patriòtico-històrica. I han evitat, amb molta cura, la confrontació amb el Regne Unit. Ells s’han estimat més optar per convèncer a tots els ciutadans escocesos, unionistes o independentistes, que per fer justícia social, per millorar els salaris o per augmentar el nivell de vida del país, els calia poder prendre les decisions a Edimburg. Així de senzill. I això els ciutadans ho han entès. Els independentistes escocesos han comparat el desenvolupament de les petites nacions que hi ha a Europa amb el desenvolupament d’Escòcia en els darrers anys. I s’han adonat que tenir un estat propi és un gran negoci. Els estats petits són més flexibles, poden articular-se millor en el nou món económic globalitzat. Per això, en tots els índexs, entre els estats més competitius, n’hi figuren una bona colla de tan o més petits que Catalunya o Escòcia.

Demostrar que una Catalunya independent seria més solvent i competitiva és, també, el que fa el professor Ramon Tremosa. Aquest senyor és la clau de volta dels dos llibres que ressenyem avui. I, sense cap mena de dubte, és l’intel·lectual més lúcid i compromès amb el país de la seva generació. La seva aportació al catalanisme polític és determinant.  I els articles d’en Ramon Tremosa són la pedra angular del nou edifici teòric que demostra que, més enllà de les ideologies i les essències, a tots els catalans ens interessa tenir un estat propi, perquè el nostre nivell de vida i el dels nostres fills millorarà en tots els sentits.

Però malgrat que el ciutadà d’aquest país s’ha tornat molt pragmàtic amb el temps, (probablement, a causa dels 40 anys de dictadura, que van esborrar del nostre imaginari col·lectiu tota l’èpica catalana) els polítics dels país encara segueixen amb un discurs descatalogat que no s’identifica amb els nous aires, Amb això no vull dir que aquest nou sobiranisme pragmàtic giri l’esquena per sempre a la memòria històrica del país. Es evident que cal començar a reconstruir-la i iniciar el camí del retrobament amb els nostres símbols històrics. I també que obrim noves vies, especialment en l’àmbit esportiu. Els catalans ens hem de sentir orgullosos dels nostres símbols i del fet de ser català, tan els unionistes com els independentistes. Però aquest, el de la recuperació de l’èpica catalana, ja és tot un altre tema i són altres els intel·lectuals que ja hi treballen. En tot cas, els llibres d’en Saül Gordillo, d’en Ramon Tremosa, de l’Héctor Bofill, de l’Alfons López Tena, d’en Victor Alexandre, d’en Xavier Roig o d’en Xavier Solano, són la llavor d’un nou sobiranisme que truca a la porta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: