La marca ‘Catalunya’

08/02/2007

Recomano llegir aquest excel·lent article extret del bloc “Objectar“.

“En un món cada vegada més petit, homogeneïtzat i regit per dinàmiques econòmiques que ho condicionen tot, quan el poder de les marques es fa omnipresent i fins i tot les persones ens convertim en marques comercials, esdevé absolutament indispensable que els territoris on vivim es consolidin i es posicionin en el panorama econòmic global, sota el paraigües d’una bona marca.

Diu Philip Kotler a ‘El Màrqueting de les Nacions‘, que tota nació ‘ha de confeccionar una estratègia a mida per aconseguir les seves metes i els seus objectius’. I em pregunto: A Catalunya tenim alguna estratègia? Els catalans tenim metes i objectius comuns? 

El Regne Unit, Suïssa i el Canadà, encapçalen el rànquing dels països més ben percebuts del món segons un estudi realitzat per la Simon Anholt i la GMI. L’estudi es basa en les percepcions que es tenen dels respectius territoris per part de les seves audiències, i s’han tingut en compte diferents condicionants com les exportacions, la gent, la cultura i les tradicions o els sistemes de govern. Espanya ocupa l’onzè lloc, amb una marca basada principalment en l’oferta del sol i la platja.

Els diversos factors analitzats són els que sumats, ajuden a consolidar un territori com a marca. I l’especificitat i la diferenciació respecte a l’oferta d’altres és fonamental per a la seva supervivència. Així que, per molt que bramin des d’Espanya, Catalunya com a marca només sobreviurà si es manté diferenciada. Procurem doncs, que no ens acabin d’absorbir. 

El Regne Unit de l’Aston Martin, el James Bond, el Manchester United o la Reebok, la Suïssa de la Swatch, el Rolex, els Alps i la Nestlé, el Canadà dels grans parcs nacionals, els óssos, les prestacions socials i l’administració descentralitzada i l’Espanya de la sangria, els toros i el flamenc, són segons el rànquing, marques consolidades que ofereixen productes concrets, diferenciats i atractius als ulls del món. Però i nosaltres els catalans, tenim quelcom per oferir?

Quan l’any 1971 Pau Casals pronuncià l’entranyable discurs a la seu de les Nacions Unides, posicionava Catalunya en un context immillorable. Pau Casals posicionava Catalunya com la nació més gran del món, la primera en tenir un parlament propi i com la que acollí els inicis d’unes Nacions Unides. Llavors, varem tenir la possibilitat de forjar una marca basada en els aspectes que històricament han configurat el nostre patrimoni. El caràcter mediterrani, l’esperit inclusiu, el comerç, la indústria o la cultura. Però eren temps difícils i entre tots, ho deixarem per a més endavant. 

Administracions i empreses, apostaren llavors per consolidar les marques Espanya i Barcelona. L’Espanya del sol i la platja, de la sangria, els toros i el flamenc, però també de la Repsol i el Banc Santander, del Reina Sofía i el Prado, de l’Armada Invencible, el Gran Premi d’Espanya, del Rafa Nadal, el Pau Gasol i el Fernando Alonso. I la Barcelona creativa, emprenedora, capital del disseny, oberta i cosmopolita, de l’Antonio Miró, del Custo Dalmau, del Bread and Butter, la fira 3GSM, del Sònar i de l’última pel·lícula del Woody Allen. Fins i tot la Generalitat de Catalunya, renunciava aquest hivern a presentar la marca catalana a Nova York, apostant per Barcelona amb l’exposició Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí. 

Trenta anys més tard, les marques Espanya i Barcelona s’han cruspit la marca Catalunya. Espanya absorbint-la i Barcelona apropiant-se dels aspectes que li interessaven d’ambdues cultures. Trenta anys més tard, encara hem de confeccionar l’estratègia de la que parla Philip Kotler. Però si ho volguéssim, encara hi seriem a temps. A Abu Dhabi, estan projectant hotels, museus i teatres de luxe, amb l’objectiu clar de posicionar-se com a capital mundial de l’oci i la cultura del luxe. A Txetxènia, estan estudiant anomenar-se República de Noxciyn, per tal de mitigar la negativa percepció internacional. I a Kosovo, de cara a la imminent independència respecte a Sèrbia, han organitzat un concurs per a definir una bandera, un himne i una moneda que reflecteixin el seu caràcter multiètnic. 

Potser ja va sent hora que els catalans decidim si compartim uns objectius comuns o decididament renunciem a ser. Si decidim compartir-los, haurem de començar a definir on volem ser d’aquí uns anys, com volem ser vistos i treballar per a posicionar-nos i confeccionar una estratègia a mida, per tal d’aconseguir les metes i els objectius que ens haguem proposat.”

publicat a www.racocatala.cat

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: