Filipines dóna l’esquena al castellà

08/10/2007

Estic de vacances i em dedico a examinar alguns blocs pendents d’articulistes tan indispensables com en Pau Comes. No us perdeu aquest escrit seu, paga molt la pena llegir-lo:

 Què passaria si es deixés de parlar l’espanyol als Països Catalans?

La resposta és clara: res. Si algun lector inquiet no s’ho creu, que giri la vista a l’altra punta de món, i miri l’evolució de l’espanyol a les illes Filipines.

Segons la wikipèdia, els castellans van introduir la seva llengua quan van començar a envair el país el 1565, i va ser-ne l’única llengua oficial durant quatre segles. Va començar la seva decadència a partir de la guerra amb els americans l’any1898, i des d’aleshores l’anglès ha anat guanyant-li espai: primer a l’escola (1901) i després com a idioma cooficial (1935). L’any 1937 el tagalog va ser escollit idioma nacional, i la constitució del 1973 establia la cooficialitat només de l’anglès i el tagalog, en detriment de l’espanyol (i de les altres prop de 170 llengües parlades a l’arxipèlag). Els hispanoparlants van passar de 6 milions l’any 1940, a només 2.500 segons el cens de 1990, per una població total de 76 milions.

En definitiva, l’espanyol s’està extingint per la via ràpida a les Filipines, i encara és hora que senti els crits d’alarma d’un tal Gregorio Salvador, o que vegi editorials incendiaris a El Mundo, la Razón o l’Abc. Deu ser que l’espanyol que parlen els espanyols no està en perill? Doncs si no els preocupa ni poc ni gens que el deixin de parlar prop de 90 milions de persones (segons les darreres estimacions), per què s’haurien de posar histèrics si el deixessin de parlar uns pocs milions de castellanoparlants dels Països Catalans?

Advertisements

7 Respostes to “Filipines dóna l’esquena al castellà”

  1. Rab Says:

    Cal afegir que la davallada en l’ús de l’espanyol coincideix amb un augment en el nivell de vida i riquesa, en termes absoluts i relatius. Sembla ser que hi ha una relació inversament proporcional entre parlar espanyol i desenvolupament econòmic.


  2. Curioses coincidències, com molt be dius.

  3. John Says:

    Pero ¿todavía no os habéis enterado de que lo único que queremos una buena parte de catalanes es que nos dejéis elegir el idioma de las escuelas de nuestros hijos entre el castellano y el catalán, que nos dejéis rotular nuestras tiendas como nos “pete” y que toda comunicación pública oficial se haga en los dos idiomas oficiales?

    País de cenutrios…

  4. desfilo Says:

    Encara no entens que el nacionalisme espanyol (o hauria de dir castellà?) després de prohibir l’ensenyament i l’ús de la llengua catalana durant 40 anys ara no te dret a dir absolutament res durant 40 anys més respecte a aquesta qüestió? Encara no heu demanat ni perdó. Quina vergonya.

    D’altra banda, amic John… no te n’adones que els unics veritables bilingües del país són els catalanoparlants? Tots els catalanoparlants coneixen i usen indistintament les dues llengües. Lamentablementm, 30 anys despres de la mort del tirà, no es pot dir el mateix dels castellanoparlants que van arribar els anys 60 ni dels seus descendents. A mi em faria vergonya defensar el que defenses. S’ha de ser molt cínic per voler destruir una llengua petita.

    Procura que el castellà no desaparegui a Castella, i deixa en pau els catalans. Pensa que l’anglés arriba molt fort i el castellà és una llengua de països pobres que no interessa gaire a ningú. La prova la tens en el que ha passat a les Filipines.

  5. John Says:

    Si el castellano desaparece, no pasa nada. Las lenguas son para comunicarnos. Si desaparece utilizaremos otra, el inglés, el catalán o la que sea. No pasa nada.

    “Encara no heu demanat ni perdó…” dices, por lo que hizo Franco???? ¿Yo tengo que pedir perdón por las barbaridades de un dictador por el hecho de hablar su misma lengua, o por ser yo un catalán que defiende en Cataluña la libertad de uso del castellano en las instituciones públicas?

    Estás muy equivocado. Franco no fue menos atroz en el resto del país que en Cataluña. No con la lengua, claro, en los lugares donde sólo se hablaba el castellano, pero sí con cualquier tipo de libertad. Yo no tengo que pedir perdón por lo que hizo Franco. Al igual que un nacionalista/independentista vasco no tiene que pedir perdón por lo que hace ETA sólo por ser también independentista vasco.

    Primero, la libertad de las personas, luego defenderemos patrias y lenguas. Si desaparece el castellano, no pasa nada, aunque me pueda dar pena. Pero será porque así lo hemos permitido sus hablantes. Lo que no debemos hacer es obligar al chino a rotular su tienda en castellano. Ni en catalán. Si no me gusta me voy a la tienda de al lado. Igual que no voy a obligar a la CNN a emitir en castellano en España. Si no me gusta, cambio de canal. Y si quieren emitir en castellano, pues más mercado para ellos. Lógicamente, globalmente, habrá más opciones en inglés que en castellano, y más opciones en castellano que en catalán. Simplemente por el número de hablantes totales de cada lengua.

    Por cierto, todos los que estudiamos la EGB y el BUP durante la democracia, sabemos perfectamente catalán. Y lo usamos cuando queremos. Todos mis amigos también lo dominan. Algunos lo usan siempre, sin excepción (incluso cuando su interlocutor usa el castellano -excepto si es de fuera de Cataluña-). Otros, lo usamos a veces. Y otros, nunca. Nos entendemos perfectamente. Eso se llama libertad sin complejos.

    Y, por cierto, si el castellano se habla en países pobres y el inglés en países ricos, o si el castellano ha dejado de hablarse en Filipinas, te aseguro que no me preocupa. Supongo que al que le quite el sueño podríamos considerarle nacionalista español.

    En Cataluña el verdadero conflicto lingüístico no está en la calle. Está en la relación entre los ciudadanos de a pie y las instituciones públicas. El día que se resuelva este último, nadie tendrá que defender el castellano en Cataluña.

    Pero, en cualquier caso, yo no me alegraré porque una lengua se deje de hablar en ningún lugar del mundo. Me parece que hay mucho rencor en el mensaje. Así no construiremos un lugar mejor para vivir en el futuro.

    Allá cada cuál.

  6. desfilo Says:

    Amic John…anem per parts:

    1- “Si el castellano desaparece, no pasa nada. Las lenguas son para comunicarnos. Si desaparece utilizaremos otra, el inglés, el catalán o la que sea. No pasa nada.”

    Protegim una església romànica perqué és una expressió cultural de FA mil anys. Però segons tu, no paga la pena protegir una llengua, que és l’obra de tot un poble DURANT mil anys.

    Crec que un dels grans atractius d’Europa és la seva diversitat cultural i lingüística. Això la fa més interessant que no pas els EUA, amb la seva homogeneïtat cultural. Per això val la pena mantenir el nostre model cultural europeu, que protegeix les petites cultures i les petites llengües… castellà inclòs, evidentment.

    2- “Yo tengo que pedir perdón por las barbaridades de un dictador?”

    Lamentablement, els intents d’acabar amb les cultures no-castellanes a la península no comencen amb Franco, si no fa 300 anys. I pel que veig, tampoc acabaran amb Franco.

    Tu no has de demanar perdó per res, John. Però el govern o els representants del nacionalisme espanyol,sí. Ibarretxe, com a president d’Euskadi, ha demanat moltes vegades perdó en nom del seu poble per les matances d’ETA. Alemanya, el govern alemany, també ho ha fet pel genocidi nazi.

    Castella ha de començar a demanar perdó. Els sud-americans es mereixen una disculpa pel genocidi dels indis. Els jueus i els musulmans una altra. Els seus veïns de la península ibèrica es mereixen disculpes per l’intent de culturicidi de Franco.

    Catalunya, el nostre govern, també hauria de demanar perdó per moltes coses. Als jueus, als musulmans. Perdó per les atrocitats dels almogàvers. Son actes d’autocrítica i de reflexió col·lectiva molt positius i necessaris en un país plurinacional i pluricultural com, en teoria, diuen que és Espanya.

    3- “Primero, la libertad de las personas, luego defenderemos patrias y lenguas.”

    Et contradius, perqué tu mateix estas defensant l’ús d’una llengua, el castellà, a Catalunya. Et podria dir el mateix.

    4- “En Cataluña el verdadero conflicto lingüístico no está en la calle. Está en la relación entre los ciudadanos de a pie y las instituciones públicas.”

    El castellà està reconegut a Catalunya, igual que el català està reconegut a Espanya. La diferència és que les institucions catalanes usen els dos idiomes i fan un esforç molt gran, però les intitucions espanyoles, no usen els 4 idiomes oficials al seu territori. Tu demanes respecte pels teus drets lingüístics a Catalunya. Jo demano respecte pels meus a Espanya.

    Si vaig a un ministeri de Madrid, no trobaré res en català. En que quedem? No pago els meus impostos? No tinc dret a ser atès en la meva llengua? A Brusel·les ja respecten els meus drets i a Espanya no? On és la meva llibertat? L’estat espanyol no reconeix la meva llengua, que és oficial, al seu territori. Ni tan sols al Congrés o al Senat. Tampoc l’ensenya a les escoles de tot l’estat, ni tan sols una introducció. El monarca espanyol no parla el meu idioma. Els presidents espanyols no coneixen el meu idioma. Els milions de Catalans que viuen i treballen a Espanya, fora de Catalunya, veuen els seus drets lingüístics completament anorreats. On és la nostra llibertat?

    Tu parles que la llengua vehicular a l’escola catalana és el català i ho trobes injust perquè hi ha dues llengües oficials. A mi em sembla be que el català es privilegii perquè és la llengua débil i la que ha patit més. A més, és la que corre perill de desaparició. No obstant, crec que el castellà té una presència més que notable a l’escola. Jo sempre vaig tenir més classes en castellà que no pas en català. I soc jove.

    Si agafo el teu argument i li dono la volta, potser ho entendràs millor. Quina és le llengua vehicular a les escoles de Madrid? El castellà… perqué és la llengua de Castella. I Madrid és Castella. Però ara resulta que els molts milers de catalans, valencians i balears que viuen a la capital espanyola no veuen garantits els seus drets a un ensenyament en català a les escoles de Madrid. Ni tan sols a 1 hora a la setmana. I això que, segons diu la Constitució espanyola, el català és llengua oficial. En què quedem? Si a Castella la llengua vehicular a les escoles és el castellà, a Catalunya és lógic que sigui el català. No creus?

    Trobo, John, que hauries de demanar també comptes a l’estat espanyol per la seva manca de sensibilitat lingüística amb la mateixa intensitat que ho fas a les administracions catalanes que, al cap i a la fi, sí que utilitzen sovint llengües forasteres, com ara el castellà, l’anglès, l’arab o el xinés. Si Espanya no considera el català com una llengua pròpia a tot el seu territori. Catalunya no té perquè considerar el castellà com una llengua pròpia a Catalunya. La cosa és així de senzilla. I a la pràctica, en canvi, el castellà està molt més present a l’administració de Catalunya que no pas el català a l’administració pública de la resta de l’estat. Qui és el tolerant i el flexible? Qui és el provincià i el tancat? Castella està tancant Espanya a la seva llengua i cultura, i resulta que Espanya és un dels països més diversos culturalment parlant de món. Quin greu error.

    5- Estic d’acord amb tu que la llibertat i la protecció de la vida de les persones està per damunt de tot. Però la llibertat de tothom. No només dels castellano-parlants que viuen a Catalunya.

    6- Per acabar, John. Suposo que et deus definir com a “no nacionalista” però, potser sense adonar-te, defenses molts postulats del nacionalisme espanyol. Només m’agradaria dir-te una cosa, John. Jo no crec que existeixin “no-nacionalistes”. Tothom té una concepció d’estat o de nació al cap. La prova és que no hi ha cap partit al món que defensi l’abolició dels estats i de les fronteres. No hi ha cap partit que treballi per enderrocar els estats. Potser només podriem trobar algun partit anarquista perfectament minoritari.

    Per tant, tots els partits, igual que totes les persones, tendim a amotllar-nos en estats, nacions i regions. Això és així. I en aquests moments, ser “ciutadà del món” és més utòpic que no pas definir-se “nacionalista castellà, flamenc, anglès o català” per les raons que ja t’he comentat. Potser algun dia les coses canviaran i els estats, les nacions i les cultures desapareixeran. Però mentre això no passi, jo soc dels que pensa que Catalunya viurà millor amb un estat propi. Per tant, soc nacionalista català. Puc estar o no equivocat, però no me n’amago.

  7. Octavi Says:

    M’has guanyat per la mà, Dani. Volia respondre al tal John aquest, però t’has avançat. De tota manera, vull afegir dues coses:
    1.- El te el dret d’educar el seus nens en la llengua que vulgui. Hi ha nens, a Catalunya, que aprenen en anglès o francès. El que no pot demanar és que el model d’escola que ha triat la societat catalana el canviïn només per tal que alguns puguin triar l’idioma que vulguin a l’escola que vulguin. D’això s’en diu intolerant i proto-feixista, res de democràtic.
    2.- I la prova del seu “proto-feixisme” la trobem en l’acomiadament del primer comentari “Pais de cenutrios”, clar, el país (suposo que es refereix a Catalunya) ha de ser “re-educado en la via correcta de la España no nacionalista”. Doncs molt bé, si tan “cenutrios” ete semblen, que hi fots aqui? Ves a cagar a la via, bandarra!
    Salut!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: