El malson

08/16/2007

La desorientació estratègica i ideológica d’ERC, un partit que pujava com l’escuma, s’inicia arran de l’entrevista de Carod a Perpinyà. Coincidència? Segurament. Reflexionant sobre la qüestió, aquesta nit he tingut un malson. Us l’explico:

Somio que el govern espanyol vol desactivar el procés de gestació d’un nou estatut català que pot arribar a ser ambiciós. Qui els podia fer nosa? ERC, el partit independentista podia fer nosa. Calia neutralitzar aquest partit. Però com fer-ho? Senzill. Com que les males llengües diuen que la meitat dels etarres són infiltrats de la policia espanyola, només cal esperar que el líder dels independentistes, el sr. Carod Rovira, asumeixi les competències de “president en funcions” i se li fa arribar una carta de la banda. En ella se’l convida a una reunió secreta amb els terroristes. Si Carod pica, la reunió serà convenientment gravada pels serveis secrets espanyols. Si no pica, la cosa queda en no res.

El cap de setmana del 3 i 4 de gener del 2004, Josep-Lluís Carod-Rovira, líder del partit Esquerra Republicana de Catalunya, nomenat una setmana abans Conseller en cap del govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Pasqual Maragall, es reuneix en secret amb Mikel Antza, cap de l´aparell polític d´ETA, i amb Josu Ternera, cap de l’aparell de negociació i fugit de la justícia espanyola. La reunió té lloc a la Catalunya Nord, a prop o a la mateixa capital del Rosselló, no queda del tot clar però es dóna per fet que va ser a Perpinyà. Carod-Rovira reconeix que es va reunir amb la direcció d´ETA i un dia després, el 27 de gener, el diari conservador espanyol ABC publica la notícia que provoca un terratrèmol polític a Espanya, deixa Catalunya en el punt de mira, amb una crisi interna al Govern. Encara que no es fa públic tot el contingut de la entrevista entre el polític català i la banda terrorista, n’hi ha prou perquè Carod es vegi pressionat a dimitir del govern, però no deixa el lideratge del seu partit.

A partir d’aquell moment, el senyor Carod Rovira està “agafat pels collons” pel govern espanyol, que te a les seves mans proves que podrien inculpar l’independentista en un procés penal. Només els presents a la reunió i el govern saben què es va dir allí. Malgrat que el govern espanyol te les proves que indiquen que les negociacions es varen produir, no el processen. A què es deu aquesta sobtada i benevolent comprensió? En Carod és un home “neutralitzat” i el seu partit ja serà inofensiu quan s’iniciin les converses sobre l’Estatut. El govern espanyol ja pot amenaçar amb reprendre el procés contra Carod si aquest no fa bondat i accepta un estatut descafeinat. Igualment, serà un fidel i obedient company de viatge dels socialistes quan es decideixin a formar nous governs a Catalunya.

CiU es vendrà per una foto i l’expulsió de Maragall. La foto de l’Estatut, Zapatero ja se la pot fer tranquilament amb en Mas, perquè Carod no pot més que remugar de baixet. Però el PSOE encara utilitzarà Carod una vegada més. Un Carod que només defensa el vot nul a l’Estatut i que en darrera instància, obligat pels seus propis militants, rectifica i defensa el no. Zapatero expulsa Maragall, tal i com ha pactat amb en Mas. Principalment, perquè li fa nosa. Es un home massa imprevisible. Però en el moment de formar govern, li diu a en Montilla que pacti amb ERC, perquè Carod acceptarà un segon tripartit sense posar massa condicions. Zapatero imputa la decisió d’un segon tripartit a un acte de sobirania d’un PSC rebel. Així queda be amb CiU. Amb el temps es demostra que aquests actes de rebel·lía, el PSOE, els talla d’arrel en altres latituds (Navarra) quan li interessa. Zapatero accepta el segon tripartit català amb els independentistes, perqué sap que el seu líder està completament neutralitzat. Des d’aleshores, Carod lidera una ERC desfigurada, mesella, colonitzada i submíssa, que malviu sota el peu del PSC-PSOE. Carod aguanta les crítiques dels sectors interns que l’acusen de passivitat i produeix un desgast enorme a la seva pròpia formació.

Em desperto. Uf! Quin malson.

Advertisements

9 Respostes to “El malson”

  1. MANEL Says:

    Coincideixo molt amb el que has dit, jo també vaig fer un post que és deia “El síndrome de Perpinyà” a on intentava explicar el perquè de la deriva cap el precipici de Carod.

    Manel des de l’exili

  2. Salvador Says:

    Aquesta explicació, que podria ser plausible, no treu res de la greu irresponsabilitat, impropia d’un vicepresident de la Generalitat, d’anar-se a reunir amb membres d’una banda terrorista, comprometent tota la institució i de retruc tot el pais. Potser el millor que podria fer és dimitir dels seus càrrecs al partit, o és que si ho fa encara li pot caure un judici penal?

  3. bacus Says:

    l’infiltrat del CNI és en Carod i d’altres dins d’ERC. Creus que només ETA està ple de talps?

  4. desfilo Says:

    Manel: he llegit el teu article sobre el tema. Es evident que el punt d’inflexió és l’entrevista a Perpinyà. Coincideixo plenament amb tu.

    Salvador: Ningú justifica en Carod. Va cometre un greu error que ens està costant molt car als independentistes. El que plantejo de nou en aquest article és la possibilitat que tot l’afer estigués amanit des dels seus inicis pels serveis secrets espanyols. També la possibilitat que Carod anés a negociar l’Estatut completament condicionat pels espanyols.

    Soc dels que creu que quan Carod va dimitir del govern a causa de l’entrevista, i després de les exitoses eleccions, hauria d’haver dimitit com a president del partit. Probablement, no estava en condicions de negociar l’Estatut i això ha prejudicat molt el seu país.

    Bacus: Probablement, els serveis secrets espanyols tinguin una bona colla de talps infiltrats a tots els partits catalans. Hi hem de comptar. El que no sé és si els serveis secrets del govern català, en tenen dintre dels partits espanyols. Suposo que si aquestes coses depenen d’en Montilla, la resposta és: No.

  5. Mateu Says:

    A mi, el fet que l’entrevista fos a Perpinyà sempre m’ha fet sospitar. No és habitual que els etarres tinguin tanta facilitat per moure’s. Ni tan sols a França. Perpinyà sembla massa fàcil. Un escenari idílic. Tan aprop de Catalunya. Es com si li ho hagueran posat molt fácil a en Carod. Es evident que tot va ser una manipulació dels serveis d’intel·ligència espanyols. I en Carod va picar.

  6. Lídia Says:

    Sincerament, no estic massa d’acord amb el que s’està dient en aquest post ni en els comentaris. No tant pel fet que no comparteixi la “desorientació estratègica i ideológica d’ERC”, sinó perquè tot plegat em sembla massa recargolat. REALMENT CREIEU QUE VA SER EL GOVERN ESPANYOL QUI VA ENVIAR UNA CITA ENTRE ETA I CAROD?
    Em rellegiré “El Cas Carod” d’Alexandre…


  7. Hola Lídia. Gràcies per llegir el post i comentar-lo. I felicitats pel teu bloc, està molt be.

    Respecte al que em dius: Jo, del govern espanyol me les puc esperar totes. Son molt intel·ligents i estan molt preparats. Copien estratègies “anti-nacionalistes” d’altres Estats i munten cops d’estat amanits per justificar monarquies. De totes maneres, el que apunto en aquest post són hipótesis, conjectures o, simplement, malsons.


  8. En això del 23-F si que hi estic d’acord, veus?
    Merci per la resposta.

    Et faig un link al bloc: BENVINGUT!

    Salut!

  9. RF Says:

    Tota la ro, noi, has donat de plé a la diana….:)

    Infiltrat, no des del 23-F sinó molt abans…repassa la trajectòria política, les escissions ( provocades? “Parlem”?) dels partits com BEAN i d’altres….el “fitxatge” de tots el col·laboradors de la Crida el 11 de Setembre del 1981… Hi eren a la taula d’organització, en Colom, en Jordi Sánchez i altres quan van aasabentar tothom, (després d’haver obligat la gent a deixar el DNI “excepcionalment” aquell dia a les dependències de la Crida mentre anaven a vendre enganxines….) que la Policía nacional i la Guàrdia Civil havien intervingut tots els noms i DNIs ( sense order judicial, em pregunto???)

    I moltes més memòries. De gent que ara està la poder, de gent que, com a funcionaris de la Generalitat, són, abans que res, funcionarios del Gobierno de España….

    Res, noi, que l’has clavada.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: