Nous catalans i debats identitaris

08/24/2007

Impedint la destitució de la ministra de foment espanyola, Magdalena Alvarez, el “presidente” Zapatero aconsegueix contentar als andalusos. Alguns articulistes, s’han sorprés que ZP menystingui d’aquesta manera els seus possibles electors catalans. Però el que aquests analistes no tenen en compte és que protegint la ministra, Zapatero queda be amb tots els andalusos… els de Andalusia i els de Catalunya. Perquè no ens enganyem, al PSC-PSOE, a Catalunya, básicament, el voten els immigrants andalusos i els seus fills. I per tots és sabut que aquest nombrós sector de catalans unionistes de nova fornada no pensen gaire en Catalunya. Ells voten en clau espanyola, i en clau Andalusa. Per tant, si ZP defensa a la ministra andalusa queda be amb els votants socialistes d’Andalusia i de Catalunya, que a la pràctica pensen igual.

Recordem que quan es va presentar el sr. Hereu com a candidat a l’alcaldia de Barcelona, un home desconegut per als ciutadans, davant la mofa dels adversaris, els mateixos militants socialistes responien que guanyarien les eleccions encara que el candidat fos un sofà. I tenien raó. Malgrat la desconeixença i el poc carisma del senyor Hereu, van guanyar les eleccions per enèsima vegada els socialistes. La raó és clara, a Barcelona viu una de les grans bosses d’immigrants espanyols, provinents, en la seva majoria del sud de l’estat. I aquests nous catalans voten sempre el mateix partit, sigui quin sigui el candidat, malgrat que aquesta formació porti més de dues décades al consistori barceloní i hagi comés en els darrers anys errors enormes que estan portant la capital catalana a uns nivells de deixadesa inèdits en matèria d’infraestructures, energia, neteja, vandalisme, incomoditat, inseguretat, etc…

Es evident que les persones que sempre voten el mateix partit han confós la democràcia amb el futbol o la religió. La democràcia necessita de l’alternació per al seu bon funcionament. I per més socialista que es pugui ser, cal reconèixer els errors i fer autocrítica del propi partit. I els socialistes, com tots els partits, fan moltes errades en els seus anys de govern. La diferència dels socialistes amb altres formacions és el grau de poca maduresa democràtica del seu electorat. A jutjar pels resultats, el votant socialista manté tics de fanatisme. Perquè una persona que no veu mai els errors del seu equip i que no el critica mai, ni tan sols quan la realitat evidencia que les coses no s’estan fent be, és un fanàtic. Una persona que sempre vota el mateix partit i mai el castiga malgrat saber que ho està fent malament… és un fanàtic i perjudica a la democràcia i als seus conciutadans.

Hi ha una dita que assegura que “els socialistes saps quan entren en un govern, però no saps quan en surten”. Perquè la capacitat d’aquests gestors sense ideologia per associar-se, vincular-se i pactar amb qui sigui per mantenir la poltrona ja és ben coneguda al nostre país. El PSC-PSOE manté el major nombre de càrrecs en totes les administracions del país. I d’això ja fa una bona pila d’anys. I quan Catalunya els explota als nassos per la seva ineficiència i per la malaltissa gestió mafiosa que han generat arreu, tenen la barra de dir que és culpa dels que hi havia abans o dels debats identitaris. Com el president Montilla, que ahir va dir que la manca d’inversión és fruit del debat identitari. Quines penques s’han de tenir per dir això. Penques i un esperit antidemocràtic dels que fan història. En comptes d’assumir responsabilitats, la culpa és dels catalans per defensar-se de les agressions identitàries de Madrid. A més, es pot saber a quin debat identitari es refereix el senyor Montilla? Perquè jo fa anys que no en recordo cap. Al de l’Estatut? Això és un debat identitari per a ell? Si Catalunya fos independent, acabaríem de cop amb l’espoli i la manca d’infraestructures. Però ja se sap que hi ha una bona part de catalans provinents del sud d’Espanya que no volen defensar els seus propis interessos perquè tenen por d’obrir el debat identitàri. Hi ha una bona colla de catalans unionistes que encara no han entès que si defensessin els interessos de Catalunya en comptes dels d’Espanya els aniria molt millor, perque pel fet de ser nous catalans, el govern espanyol els considera ciutadans de segona, igual que als catalans de tota la vida.

Advertisements

2 Respostes to “Nous catalans i debats identitaris”


  1. Quan dius això de: “hi ha una bona part de catalans provinents del sud d’Espanya que no volen defensar els seus propis interessos perquè tenen por de qüestions identitàries.”
    no hi estic del tot d’acord: Ja m’agradaria pensar que és fruit de la POR que continuen votant socialista; però crec que té més a veure amb la típica pregunta del CIS: “només català?”, “només espanyol?”, “més català que espanyol?”… “TANT CATALÀ COM ESPANYOL?”. Aquest és el problema. La identificació de país. Si tothom sabes que en el moment de posar els peus a Catalunya les coses canvien de veritat, és a dir, ESTAR EN UN ALTRA NACIÓ -i s’hagués fet pedagogia, cosa que no es va fer-, ara no estariem com estem.
    Ara bé, si continua tot com fins ara (rodalies, AVE, Estatut,etc) potser arribaran a la conclusió que es més important la butxaca que qualsevol bandera (encara que jo no ho comparteixo).

    Salutacions


  2. El que volia dir, lídia, és que els catalans unionistes d’origen espanyol tenen por d’iniciar el debat identitari, no pas que tenen por de Catalunya. Tenen por de questionar-se kina és la seva situació real. Segueixen votant socialista perque segueixen pensant en clau espanyola, perque es pensen que encara son espanyols de primera, pero pel fet de viure a Catalunya i ser catalans, ja son tractats com a espanyols de segona. El dia que entenguin això i comencin a defensar els seus drets de ciutadans, votaran partits sobiranistes i tot canviarà. Ells i els catalans més conservadors son els que tenen el debat congelat.

    Respecte al que dius sobre la manca de pedagogia i la manca d’identificació de país… completament d’acord. Està clar que s’ha confós intencionadament Espanya amb Castella i s’han tractat d’eliminar mitjançant la negació de la seva existència les altres nacions peninsulars. Molts nouvinguts, quan van arribar, es van trobar amb una realitat que no els agradava, perque era diferent a la seva, i van reaccionar a la contra. Revertir això és dificil però, com tu dius, les qüestions de butxaca, algun dia els obligarà repensar-se les coses. Ara, els seus fills ja són catalans, i se n’adonaran, a la força, de lo péssimament gestionats que estem pels castellans. Només és qüestió de temps. Esperem que el seu fanatisme no els anul·li la capacitat d’anàlisi gaire anys més.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: