Crisi i fòrum

08/31/2007

Alguns experts calculen que la famosa crisi econòmica arribarà al seu punt àlgid a mitjans de l’octubre de l’any vinent, pel que fa a l’estat espanyol . Si tenim en compte l’espoli fiscal que patim els catalans des de temps immemorables i la inflació i la manca de poder adquisitiu dels ciutadans que se’n deriva, podem deduir que a Catalunya la crisi arribarà uns quants mesos abans que no pas a la resta, segurament durant la primavera-estiu del 2008.

Fa de mal dir, perquè una crisi no te gràcia per a ningú. En Marc Arza, al seu bloc, també ho veu així i, de fet, ja parla de “crisi encoberta”: “Acabo de sortir d’una reunió amb representants d’una asseguradora de crèdit. Un grup d’executius que passen el dia d’entrevista en entrevista amb empreses de base industrial.Ens comentaven que tenen una tassa d’impagats al mercat espanyol un 20% superior a la de l’any passat i compten amb un empitjorament substancial de cara al setembre/octubre. Parlen literalment de crisi encoberta i afirmen que la majoria d’empreses client han vist baixar les vendes significativament en comparació`amb el passat exercici.”

Igualment, els EUA comencen a estornudar. I ja se sap que això vol dir que els seus socis ja devem estar costipats. Fixeu-vos que l’administració nord-americana proposarà aquest divendres una sèrie de mesures d’ajuda per a les famílies del país davant el creixent nombre d’impagaments de les hipoteques de risc que ha causat l’actual crisi financera mundial. Ho anuncia The Wall Street Journal a la seva pàgina web. Es tracta de les primeres mesures dirigides als ciutadans particulars que el govern dels Estats Units pren per resoldre la crisi dels préstecs hipotecaris de risc. Es veu que ja son més de 160.000 les famílies nord-americanes que no poden afrontar els seus deutes. Naturalment, aquí tothom es fa l’orni, però l’endeutament de les famílies no te res a envejar al dels nord-americans. La diferència és que allí, l’estat reconeix el problema i ha començat a fer alguna cosa per aturar-lo. Aquí, el senyor socialista, se’n va de vacances.

A Catalunya, una altra crisi encoberta, i negada absurdament pel senyor Montilla, la tenim iniciada amb les infraestructures. I es podria allargar. El mateix govern català tem que les apagades es repeteixin al setembre/octubre. I és evident que RENFE seguirà igual de caòtica que sempre, perquè tot el que es gestiona des de Madrid no funciona a casa nostra. El port de Barcelona, per la seva banda, és a punt del col·lapse. Els experts fa temps que ho diuen. Barcelona ha inaugurat els últims cinc anys 31 quilòmetres de metro i tramvia, una xifra que és 4,5 vegades inferior als que s’han posat en marxa durant el mateix període al Metro de Madrid. I l’aeroport segueix desorganitzat i sense vols intercontinentals. Es a dir, segueix sent un aeroport de segona divisió. Conclusió… quan la crisi arribi, als catalans, ens agafarà amb el cul a l’aire.

Suposo que cap dels nostres lamentables líders polítics assumirà responsabilitats. Argumentaran que és una coordenada internacional i que no s’hi pot fer res. Mentrestant, els espanyols diran, com ja ha començat a fer el nostre il·lustre president unionista, que la culpa és nostra, dels catalans, per defensar-nos dels atacs de Madrid i plantejar-nos estérils debats identitaris. Perquè pels unionistes, que es passen el dia recordant-nos que som espanyols, parlar de Catalunya és estéril. Parlar d’Espanya, en canvi, és productiu, és el que la gent necessita. I així ens van les coses. Mentrestant, les balances fiscals, segueixen sense publicar-se.
Tot això sabem que seguirà igual. I també sabem que Montilla seguirà sense fer res de res. Com dèiem, per a ell, que viu en un univers paral·lel, tot es concentra en el problema identitari. I parlant d’extraterrestres, el mateix podem dir d’en Mas i en Maragall, que juguen a fer veure que Catalunya és un país normal, sense cap problema, i ara volen integrar-se al Partit Demòcrata Europeu, en comptes de resoldre l’embolic que precísament ells han creat a Catalunya amb un estatut frustrant. Senyors, potser que primer bastim un estat i després ja jugarem a fer-nos els europeus. Voler començar la casa per la taulada és fugir d’estudi.

Per sort, (no tot han de ser desgràcies), l’Avui anunciava precipitadament, fa pocs dies, la creació d’un fórum d’intel·lectuals per mirar d’aixecar l’edifici del referèndum per l’autodeterminació del 2014 (buf, tan de temps haurem d’esperar?) i l’estat català que se’n deriva. De passada, la notícia també ens aixeca una mica els ànims. Aquesta iniciativa és tan necessària i dotada d’interès com absurda i buida de contingut ha estat la proclama del senyor Carod Rovira respecte al referèndum un dia abans. Son els batecs d’aquest país nostre que, afortunadament, ha entès que si vol fer alguna cosa de profit, primer de tot, ha d’esporgar-se del mig els polítics. I en aquest sentit, un dels impulsors del fórum, el sr. López Tena, deixava ben clara la independència política del projecte, en una entrevista radiofónica que podeu escoltar clicant aquí.

I com que les bones notícies mai venen soles, igual que les dolentes, aquí en tenim una altra de ben sucosa: Rosa Díez i Fernando Savater anuncien la creació d’un nou partit que neix amb la voluntat de “fer més Espanya” contra els regionalismes. De fet, aquest seria el seu unic punt programàtic. Excel·lent idea. Tan de bo fructifiqui i comenci a minar vots al PP i al PSOE. Ja ho diu el refrany: divideix i venceràs.

Advertisements

3 Respostes to “Crisi i fòrum”


  1. Estic molt d’acord amb tot el que expliques sobre la deixadesa del nostre govern pel que fa a infrastructures, inversió, etc…
    però qüestiono un “detall”:
    Quan parles de crisi econòmica, a que et refereixes exactament?
    La meva professora d’introducció a l’Economia I ens va dir que les crisis econòmiques són del tot imprevisibles, i qualsevol expert ho negui és que potser no és tant expert.
    Res, un detall.

    Ah, per cert: bon article

    Salut!


  2. Jo crec Lidia, i no voldria contradir la teva mestre, que els cracks borsaris no es poden preveure. Però els cicles econòmics sí. Una altra cosa és que els pronóstics l’encertin amb exactitud. Es comenta que ara estem entrant en un període de crisi, més o menys d’àmbit internacional. Almenys això diuen molts experts que en saben més que no pas jo. El que està per veure és la intensitat que tindrà i on afectarà més. També, com ens en sortirem, si és que realment arriba.

    Ara be, tan de bo no arribi mai la crisi!

  3. Free Games Says:

    You really make it appear really easy together with your
    presentation but I to find this topic to be really something that I think I
    would never understand. It kind of feels too complex and very huge for
    me. I am having a look ahead on your next publish, I will try to get the hold of it!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: