Catalunya-EUA: Perpinyà o Andorra?

09/13/2007

Selecció catalana

M’agrada la proposta de celebrar el partit de futbol entre les seleccions catalana i nord-americana a Perpinyà si la entitat esportiva espanyola no dona el seu vist-i-plau. A la Catalunya Nord, els espanyols no tenen jurisdicció per prohibir res i els nostres compatriotes del nord estarien ben contents de rebre la selecció. A més, podríem internacionalitzar una mica el tema, donat que a França es crearia rebombori. I finalment, els EUA comprovarien que Catalunya és una nació dividida entre dos estats.

La meva suggerència és que si França tampoc permet que es jugui el partit, cosa que no em sorprendria, tenint en compte el xovinisme francès, es contempli la possibilitat de jugar a Andorra. L’ús que fa el govern català de l’Estat andorrà és francament decebedor. L’economia andorrana depèn en una proporció molt elevada del turisme i del consum català. Per tant, Andorra té molts interès a mantenir bones relacions amb Catalunya. Això el nostre govern ho hauria d’aprofitar per sumar el petit estat a la causa cultural i simbòlica catalana. Catalunya i Andorra no poden ser l’una sense l’altra. I si algun dia Catalunya és independent, seran estats germans i amb unes relacions estretes i cordials. Andorra depèn del nostre potencial econòmic. Per tant, una Catalunya potent també interessa als andorrans. I la millor manera d’accelerar els motors de Catalunya i d’augmentar el nivell de vida dels ciutadans d’ambdós països és impulsant la independència de Catalunya dintre la UE.

Hi ha mil maneres de convèncer Andorra per a que col·labori amb tota la seva força d’estat en aquest propòsit. Ells, com ja he dit, son els primers interessats en una Catalunya amb més poder adquisitiu. Però per a que tot això sigui possible cal un govern català independentista i amb els objectius de futur ben clars. També cal un parlament sobiranista. Per tant, és essencial la transversalitat del projecte independentista. Cal una entesa entre CiU i ERC i un govern sòlidament sobiranista que comenci a estendre els seus tentacles per internacionalitzar l’alliberament de Catalunya.

En aquest sentit, és molt positiu l’acord que el mes febrer passat el ministre de Cultura d’Andorra, Juli Minoves, i Josep Bargalló signaren. Un conveni de col·laboració amb vista a Frankfurt. També anunciaren la constitució d’un grup de treball que havia d’estudiar les fórmules jurídiques més adequades per a formalitzar una col·laboració permanent. Ara Josep Bargalló va explicar que els tècnics ja havien trobat la fórmula i en feien la redacció. La idea és de poder-la presentar després de la Fira de Frankfurt. Va dir Bargalló: ‘Amb Andorra ja tenim un acord previ. Ja sabem què volem, i ara ho hem de posar sobre el paper. Hem optat per un organisme que s’ajusti jurídicament al sistema internacional per poder treballar conjuntament i per actuar a l’estranger amb una única veu i amb una única direcció. No és fàcil, perquè Andorra no forma part de la Unió Europea i nosaltres sí; perquè Andorra té un conveni sobre llengua catalana amb la Unió Europea, etc. El camí més idoni és de constituir un organisme internacional, tal que els instruments dins de cada estat es coordinin externament.’

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: