Pacte Castells-Solbes: Peix al cove versió tripartit

09/21/2007

Castells Solbes

 

Aquest dies de precampanya, els socialistes ens estan venent per via dels seus mitjans, TV3 inclosa, les bondats i virtuts del pacte Castells-Solbes. Un acord que, parlant clar, l’únic que fa és establir que es compleixi allò que diu el nou estatut, i que ja s’hauria d’estar aplicant. Es a dir, que ens retornin els diners que Espanya ens pren a tots els catalans, tant els de tota la vida com els nouvinguts. Tanmateix, els tics nerviosos que traspuava el rostre del conseller Castells, indiquen que les negociacions no han estat fàcils per al bàndol català. Si ara que el PSOE necessita més que mai el suport dels electors d’aquest país ja és esgotador aconseguir que es compleixi allò acordat, imagineu que passarà quan els pressupostos estiguin aprovats i les eleccions s’hagin celebrat. Tornarem a la història de sempre: ZP s’empasarà les promeses i Solbes tancarà el puny.


Els nostres diners s’invertiran a Madrid per enèsima vegada i aquí la precarietat seguirà augmentant. Els nostres càndids polítics, cada any, hauran de tornar a Madrid, amb la mala imatge que això ens dona a Espanya, acompanyats d’una còpia del nou i provissional estatut sota el braç per exigir que s’apliqui algun dels seus capítols. No els sona la cançoneta? Es la vella estratègia del “peix al cove” però versió tripartit. Les coses no avancen a casa nostra perquè Espanya s’entesta a tractar-nos com una colònia i els catalans no optem per dir prou i tancar l’aixeta. I és que sense transparència ni confiança es fa impossible bastir un estat plurinacional. De confiança, després de trenta anys d’enganys i mentides per part dels diversos governs espanyols, ja no n’hi ha. De transparència fiscal, tampoc. Més ens val ser pragmàtics i començar a edificar un futur estat català en comptes d’intentar salvar un matrimoni que fa 300 anys que no funciona.

 

Per postres, els experts econòmics es mostren escèptics respecte al que ha aconseguit Castells i alguns ja han titllat l’acord com un “brindis al sol” o un “cop d’efecte pre-electoral”. La professora Elisenda Paluzie, per exemple, adverteix que malgrat que el pacte inclou, per primera vegada, sectors econòmics dins el concepte “infraestructures”, com són Indústria o Agricultura, s’oblida d’afegir els àmbits socials, com Educació, Sanitat o Cultura. Si a tot plegat hi sumem que el mètode que ha de garantir l’aplicació de l’acord és excessivament complex i interpretable, ja ens podem anar fent una idea de com acabarà tot plegat.

 

Per la seva banda, el professor Tremosa, lamenta que es segueixin ocultant les balances fiscals, que permetrien quantificar amb exactitud el dèficit fiscal que patim, i recrimina a Castells que tampoc es publiquin les dades d’inversió liquidades per territoris, tan essencials per controlar si l’estat ha invertit efectivament a cada territori els diners pactats. Tots sabem que els governs espanyols gasten més despesa de la pressupostada en alguns territoris, com per exemple Madrid, i en altres filen prim i fan una despesa inferior a la acordada en un inici, com per exemple a Catalunya, a les Illes balears o al País Valencià.

 

CiU i ERC farien be de no confiar en els acords d’aquesta mena perquè, amb el seu vist-i-plau, perpetuen el circ del “peix al cove”. Però l’inefable Carod ja n’ha lloat les excel·lències i Mas s’ha limitat a demanar la xocolata del lloro en comptes de fer l’oposició que s’esperaria d’un veritable partit nacionalista català. Mentrestant, el PP sí que fa la seva feina i ja torna a airejar l’anticatalanisme amb l’argument del greuge comparatiu. Aquesta precampanya els catalans tornarem a ser insolidaris, lladres i xantatgistes. I el més trist del cas és que tota aquesta brama demagògica, que tan arrela a les desinformades espanyes i que tants votants procura al PP, es podria tallar d’arrel si es fessin públiques, d’una vegada per totes, les balances fiscals i els nostres polítics exigissin un concert blindat com el basc en comptes de fer el tótil amunt i avall.

Advertisements

5 Respostes to “Pacte Castells-Solbes: Peix al cove versió tripartit”

  1. saltenc Says:

    Tot el que escrius en aquest post em sembla molt bé, tens mes raó que un sant, però això de que els nostres polítics tenen que exigir, tindria que ser una determinació que agafés a tots els partits que tenim en el nostre país,no serveix de res si un acorda un estatut que et permet gestionar la llei de Dependència, per a posteriorment els mateixos independentistes votar favorablement que aquesta sigui gestionada per Madrid o bé aquí tot polític fent-se la foto amb les diverses costellades de la selecció catalana i mes tard els 21 diputats del PSC fent el préssec, votant en contra d’aquestes.
    Fa molt de temps que li donem voltes a la qüestió i això no avançarà fins que sigui el mateix poble que es revolti d’alguna manera, evidentment pacífica.Està molt clar, d’abans i d’ara, els millors polítics que tenim a casa no passen del “peix al cove”. Molta salut i paciència

  2. desfilo Says:

    Conforme amb el que dius, amic Saltenc. De fet, l’estatut aprovat pel Parlament, el primer, el que va prometre Zapatero que acceptaria, ja contemplava una espècie de concert econòmic català blindat. Els espanyols ho van desactivar davant la mirada badoca dels líders d’ERC, CiU, PSC i ICV.

    Per tant, la culpa recau directament en una generació de líders polítics incompetent i en un poble mesell que va acceptar obedientment un Estatut retallat i completament insuficient, com s’està demostrant.

  3. Pablo Says:

    Deia l’ex-president Ibarra (el qual en temes socials és possiblement una persona de referència, us agradi o no) que la importància dels pressopostos no radica tant en la cantitat recaptada sinó en la utilització que se’n fa d’aquest.
    Certament és una afirmació discutible, però no exenta de raó, el problema dels darrers anys de govern nacionalista (primer CiU, i desprès CiU i el PP) a Catalunya, a part de la falta de competències que ara s’han solucionat amb l’Estatut, és la mala gestió d’aquest més preocupats en resoldre els probles de les empreses dels seus amics que en preocupar-se del benestar dels ciutadans.
    En definitiva, la mala gestió de l’altre govner que va deixar les arques buides està afectant a la realitat ecònomica que hauria de tenir Catalunya, i més ara que hi haurà més diners per als ciutadans

  4. Saltenc Says:

    El senyor Ibarra és tot un referent quant als afers socials extremenys, però s’ha caracteritzat per ésser tot el contrari quant estan en joc aquells que precisament pertanyen a aquells que es solidaritzen amb la seva comunitat,gest de molt mala bava i poc inteligent, o no.
    La gestió dels diferents governs Pujol mes que correcta ha estat miraculosa pensa que la balança fiscal que està suportant Catalunya es totalment desfavorable, la seva solidaritat és superior a qualsevol regió europea. Pablo, no se’t ha acudit mai pensar el perquè redimonis cap govern espanyol, fins avui no ha reflectit les balances fiscals, qui ho demana es Catalunya i qui amaga el cap sota l’ala és Espanya, això vol dir moltes coses que un paio intel-ligent com tu segur que pot deduir el perquè passa.


  5. Jo no crec que a Catalunya hi hagi mala gestió. La prova és que encara segueix sent, juntament amb les Balears, el país que més diners genera i aporta a l’estat. Madrid també en genera, però consumeix tant pel fet de ser capital que no aporta res a l’estat. Si hi hagués mala gestió a Catalunya, no tindrÍem diners per aportar a l’estat i no seguiria sent un dels seus motors principals. No creus? Pablo, les coses no són tan simples. Els catalans donem més del 10 % del nostre PIB cada any a una Espanya que, en comptes d’invertir-ho en les regions pobres, ho inverteix en Madrid. Per tant… qui és qui gestiona malament? A més, una solidaritat sense data límit en el temps, no és solidaritat… és manutenció, parasitisme o espoli, com li vulguis dir. La caritat mai ha estat una bona estratègia per als països pobres, ni a Andalusia, ni a Extremadura, ni a Sud-amèrica, ni a l’Àfrica. Cal exigir resultats i posar límits temporals, o sino només es crea parasitisme.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: