Tenim prou muscle nacional

10/02/2007

Optar per la independència és com optar pel matrimoni, per decidir-se a tenir fills o per obrir un negoci propi. Si t’ho penses massa, mai trobes el moment. La raó és senzilla: són decisions que comporten cert risc i esforç. Però els beneficis i les alegries també són moltes si la cosa rutlla. Per tant, i contestant els arguments de l’article de l’Enric Vila i els comentaris d’en Saltenc, no estic convençut que sigui adient que ara els catalans comencem a dubtar si tenim o no prou muscle nacional per iniciar el camí envers la independència. De tant en tant, cal arraconar els excessos de la raó i envalentonar-se una mica amb la força que ens doni l’ambició de millorar i el sentiment de país.


De totes maneres, els catalans tenim mil raons més que no pas els escocesos o els bascos per optar per la independència. Però el nostre excés de “seny” (jo en diria, conformisme) mai troba el moment idoni. Tenim un país molt potent que podria tenir un nivell de vida europeu de veritat i, en canvi, en resignem a ser a la cua. No ho trobo una decisió “assenyada”, sinó més aviat “acollonida”. El dia que els catalanistes deixem de pensar obsessivament en els riscos i comencem a entreveure els beneficis que obtindrem quan unitàriament donem un pas decidit envers la independència, tot el país anirà endavant. Sabem que és el pas inevitable que cal donar. I els catalanistes hem d’impulsar aquesta acció. Els grans moviments sempre han començat per la determinació d’una part del tot. Després el múscul creix.

I no ens preocupem per qui ha de liderar el tram final del procés. En aquests moments no tenim un líder. Però el tindrem ben aviat… això segur. Ara s’estan posant les bases per a que això suceeixi. I per aquest motiu, és important que s’inicii ara el procés autodeterminista. I cal que ho facin els polítics que hi ha ara. La gent, la societat civil, els està pressionant en aquest sentit. Neixen forums, debats i associacions independentistes com mai n’hi havia hagut. Es conjuren intel.lectuals i empresaris. El país cada vegada ho veu més clar, malgrat que els nostres polítics actuals s’entestin a mirar a una altra banda. Escocesos i bascos ja s’han fixa’t una data… el cronòmetre ha iniciat el compte enrere.

Jo veig l’ampolla mig plena. El muscle nacional hi és. Tard o d’hora, CiU i ERC hauran de sumar forces. I junts són majoria, i juntes són poderoses. El que passa és que ara ambdós partits estan al bell mig d’un procés de reorientació interna que els ha de dur inevitablement envers un gir sobiranista definitiu que els acosti a un pacte per l’autodeterminació i la independència. Catalunya no té altra sortida, i els militants ho saben. Per això les bases d’ERC i CiU pressionen. Només cal el canvi final i definitiu: el relleu de l’actual generació de líders polítics. Es qüestió de poc temps. I jo crec que tots ho estem esperant en candeletes. Es previsible que algun daltabaix electoral tindrem si volem fer efectiu aquest reajustament. Segurament, aquestes eleccions molts independentistes optarem per castigar els nostres partits. De vegades és necessari netejar el conreu de males herbes per a que brotin noves collites. Però quan això es produeixi i tinguem el lideratge necessari, el procés ja estarà en marxa i ben avançat.

En el tram final, partits com ICV s’hauran de definir. I els ecosocialistes  sempre s’ha mostrat partidaris del “dret a decidir”. I arribats a aquest punt, tampoc no crec que el PSC es quedi sol amb el PP dient que Catalunya no té el “dret a decidir”. Per tant… si ERC i CiU tiren del carro, arrosegaran els altres dos. Com està passant a Escòcia, on cap partit ja s’atreveix a negar que Escòcia tingui el dret a decidir, ni tan sols els unionistes. Endavant doncs amb el procés.

Advertisements

4 Respostes to “Tenim prou muscle nacional”

  1. saltenc Says:

    Amic Daniel, tot i que et veig un pel optimista, signo ara mateix, però trobo faltar en tot el que dius, un punt que em sembla bàsic, el poble,la conciència d’aquest, d’un volum important, no el veig agafant-se a aquest engrescador futur que planteges.
    Petits detalls, per exemple, la participació electoral, aquestes últimes catalanes va ser del 56% les generals 2004, el 76%, avui TV3 és la tercera en el ranking d’audiència,podriem trobar algun altre, són maneres que marquen una societat.
    A veure que et sembla a tu tot això. Salut, fins aviat.

  2. Salvador Says:

    Doncs jo trobo que un 56% de participació encara va ser massa a la vista del que hi havia. Si ens engresquem en el tema de la independència la participació serà molt més alta perquè valdrà la pena. Però no esperem més per tenir les condicions ideals perquè mai no les tindrem. La dificultat serà com a mínim igual el 2014, o el 2021 o el 2754.


  3. Exacte, coincideixo amb l’amic Salvador i amb l’amic Marc Torres, que ha fet al Poliblocs un comentari interessant.

    Al meu entendre, Saltenc, les condicions ideals mai les tindrem. Si analitzem, ERC i CiU al Parlament sumen una majoria molt còmoda que ja els agradaria als escocesos o als bascos. I en canvi, ells tiren endavant iniciatives agosarades. Que ens passa a nosaltres? Els catalans pequem de baixa autoestima, complex d’inferioritat i excés de prudència. Cal una mica de gallardia i empenta. Els partits nacionalistes catalans no poden seguir amagant el cap sota l’ala i els electors els ho hem de fer saber. Les condicions hi són, si no avancem és perque donem massa voltes a les coses.

    Quan no es fa ni es proposa res és quan apareix l’abstenció, l’apatia, la desmobilització. Si no hi ha projectes, la gent s’adorm. I en Carod i en Mas han aconseguit adormir la societat catalana amb la seva inoperància. Un és inactiu des del govern, i l’altre des de l’oposició. Canvi de líders i referèndum. No cal esperar més. Es donen les condicions. Hi ha prou majoria, hi ha prou múscul.

  4. Saltenc Says:

    Portem 30 anys de democràcia i el més calent és a l’aigüera. Els partits (PP i PSOE ) amb muscle i alguna cosa més, que poden canviar el sentit nacional del país són dos gotes d’aigua en aquest sentit.
    l’Empenta de la societat catalana en el seu conjunt és l’ùnica clau que pot provocar un canvi de sentit en la política dels partits nacionalistes catalans, avui acomodats.
    Pot ser a partir d’aquí es pot endagar aquest procés engrescador del que parles Daniel.
    Hem de tenir un full de ruta amb bases sòlides, en cas contrari, fàcilment caurem a la cuneta i això ens pot fer molt de mal.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: