Geopolítica i referèndum

10/10/2007

Zapatero considera que la proposta de referèndum d’Ibarretxe no s’adiu amb els nous temps. Però és evident que qui no ha entès cap a on bufen els nous vents precisament és ell i el nacionalisme espanyol que el seu partit representa. La Unió Europea te, amb més habitants que els Estats Units, la meitat d’estats. I recordem que els Estats Units són l’estat més competitiu del món i ens duu molt temps d’avantatge en això de la unió d’estats. Tot plegat, simplement, vol dir que Europa te estats massa grans que es van formar en el segle XVIII i que ara caldrà subdividir pel be de la Unió, per adaptar-la als nous temps. I si són tan grans és, ras i curt, perquè són artificials i perquè la seva creació respon a aliances reials i a batalles guanyades o perdudes, més que no pas a criteris politico-econòmics.

A partir del segle XX, el tamany més adient per als estats és similar al que té Catalunya. I si no fixem-nos que a les primeres posicions dels índexs internacionals d’estats més competitius hi figuren una bona colla de països de dimensions similars al nostre o, fins i tot, alguns de més petits: Suïssa, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia, etc. Son estats amb poblacions que oscil·len entre els cinc i els deu milions d’habitants. Per tant, per una vegada, la geopolítica ens afavoreix, i dinosaures com França, Itàlia, Alemanya o Gran Bretanya, ja no tenen sentit. Igualment, actituds com la del president espanyol ja són fora de tota lògica. No només pel seu caràcter antidemocràtic (consultar al poble mai pot ser una cosa del passat, sinó cada vegada més del present i del futur), també, com dèiem, perquè no s’adiuen amb la realitat socio-politica.  Estats com Catalunya o Euskadi, son d’una flexibilitat i adaptabilitat idònies pels nous temps. També estats com Castella o Andalusia ho serien.

Entre d’altres raons, perquè en estats tan grans com Espanya, molts d’ells també plurinacionals, es fa difícil l’entesa entre les prioritats que convenen més a cada nació o regió. De tal manera que els territoris comencen a exigir tenir veu pròpia a Brussel·les per poder defensar millor els seus interessos i això fa grinyolar les competències administratives de l’estat. Li passa a Alemanya, no sols amb Baviera, a Itàlia, no sols amb la Pedània, a França, no sols amb Còrsega o la Bretanya, al Regne Unit, no sols amb Escòcia i a Espanya, no sols amb Catalunya o Euskadi. Poc a poc, Europa s’anirà fragmentant i veurà néixer molts petits estats en els propers anys.

Per aquest motiu, és essencial que els experts europeus, que ja són conscients de la necessitat d’aquesta evolució, tinguin present quins han de ser els mecanismes que permetin que la transformació es dugui a terme de la millor manera possible. I és també evident, que el dret a l’autodeterminació dels pobles, reconegut per l’ONU, és la millor eina existent per permetre el naixement de nous estats d’una manera ràpida, pacífica i democràtica.

Montenegro ha obert la llista de nous estats. Però n’hi ha molts més: Flandes, Valònia, Escòcia, País de Gal·les, Euskadi, Catalunya, Galícia, Còrsega, etc. De moment, només Euskadi i Escòcia ja han reservat hora. Especialment Euskadi, que ha optat per la via directa. El lehendakari sembla ser que s’ha decidit a sortir de l’armari i complirà la seva promesa. Això sí que son fets i no paraules. Que en vagin prenent nota els polítics catalans. Els que són a punt d’arribar, perquè els que ara hi són ja han demostrat la seva incapacitat absoluta per llegir els signes dels temps i per comandar el nostre país. 

Carod va errar-la en proposar una data tan allunyada com el 2014 per a la celebració d’un referèndum a casa nostra. Entre d’altres motius, perquè Europa aviat obrirà la porta a nous estats i cal que Catalunya estigui enganxada a la roda dels escocesos, els bascos i els flamencs. Mai se sap quan tornarà a obrir-se la porta. Per tant, per a nosaltres és essencial estar en el grup dels primers.

A més, Carod va proposar la data pensant més en la seva reelecció al proper congrés republicà, que no pas tenint en compte els interessos del país. De fet, l’any vinent, si tot va com sembla, ja no dirigirà ERC. Els militants o els electors així ho decidiran. Per tant, és ridícul que un polític que ja no manarà i que quan ho ha fet ni tan sols ha sabut impulsar un estatut digne pel seu país es prengui ara la llibertat d’hipotecar el nostre futur. Mas, per la seva banda,ni tan sols s’ha plantejat res. En aquest aspecte, el de la inactivitat, és un digne seguidor de l’estil Montilla. I això que, des de l’oposició, ho té tot de cara per pressionar el govern amb propostes sobiranistes decidides.

Ambdós dirigents han quedat completament descol·locats amb l’anunci d’Ibarretxe. El ridícul que ens han fet passar a tots els catalans amb l’assumpte de l’estatut contrasta amb la dignitat del lehendakari. Per tant, com deia, seran els nous candidats, els que hauran de plantejar i decidir els detalls i terminis del referèndum català.

Advertisements

2 Respostes to “Geopolítica i referèndum”

  1. desfilo Says:

    A mi em sembla que el 2014 és prou raonable per la nostra dinàmica interna,i pel nostre calendari electoral. Tu saps prou bé,que el referèndum només serà possible quan ho vulgui una majoria democràtica.I a aquesta majoria s´hi podria arribar quan no només ERC ho defensi.Cal esperar que CiU es trenqui entre independentistes i espanyolistes (això vol dir esperar resultats electorals de Duran Lleida,i Mas el 2010), i cal esperar que ERC no vulgui patrimonialitzar l´independentisme (això vol dir esperar resultats electorals de Carod el 2010).
    Ha de ser la societat civil, amb un independentista no-partidista al capdevant,els que presentin llista unitària el 2014 amb l´objectiu immediat del referèndum. I ERC ha d´estar en aquesta candidatura unitària,com hi ha d´estar el gruix de CdC i votants d´altres opcions).

    En resum: el referèndum s´ha de fer després de l´etapa Mas-Carod-Duran-Montilla…correspon al relleu posar-lo en pràctica.

    Es millor esperar que fotre´ns la gran castanyada, i la societat civil hauríem d´agafar-nos al 2014 com a objectiu, enlloc de passar-nos el dia criticant i dient que és electoralista o debat intern d´ERC.
    Tenim una data: 2014. Perquè no comencem a moure´ns enlloc de discutir si serà o no bona¿

    comentari #1 per manel el dia 02/10/2007 17:29
    ________________

    D’acord amb en Daniel, en desacord amb en Manel. Els bascos no tenen gaire millor panorama que nosaltres… jo diria que el tenen pitjor per la qüestió de la violència,,, i en canvi opten per anar a totes al davant de la filera i no pas al darrera. I els escocesos? Manen els independentistes per 1 sol diputat. Quina majoria parlamentaria és aquesta? A Catalunya ens calen una mica de pebrots. ERC i CiU sumats són una majoria àmplia al Parlament. S’han d’entendre aviat. No podem estar esperant eternament que CiU es desfaci (?) o que ERC deixi de fer el dropo. Carod, Mas, Duran, Saura, Puigcercós i Montilla cauran aviat, perque no saben escoltar el poble. El poble vol el referèndum i s’ha de plantejar en un futur ben immediat.

    El 2014 és massa lluny.
    comentari #2 per Marc Torres el dia 02/10/2007 22:09
    ___________________

    Sembla que tots estem més o menys d´acord en una cosa: el catalanisme entengut com fins ara aviat haurà de fer un canvi cap el sobiranisme decidit. I això sols serà possible quan ens haguem desfet de la generació actual de polítics, que per dir-ho de forma descriptiva fan de tap.

    comentari #3 per Jordi el dia 02/10/2007 23:31
    _______________

    Marc Torres:parteixis d´una anàlisi en la que situes a CiU en el sobiranisme,per més que cada dia els seus màxims dirigents actuals s´hi manifesten en contra! ERC no suma amb ningú,perquè no hi ha ningú més…una altre cosa molt diferent,és que el catalanisme en el seu gruix (hi aquí sí que hi ha CiU) ha d´anar cap el sobiranisme decidit…i això és el que està provocant ERC justament apartant del poder a CiU.Es des de l´oposició que CiU es pot plantejar noves coses que no siguin l´estúpida idea de tornar amb la cançoneta de l´Espanya plurinacional.Es des de l´oposició que a CiU surten veus sobiranistes i fins i tot demanen trencar amb el sapastre de´n Duran…Si el poble vol el referèndum ho sabrem el 2010 : serà aleshores quan ERC ho hagi de dur en el seu programa electoral,i si guanya les eleccions amb aquest programa…com que tu saps que això no passarà,no pots dir a la lleugera que “el poble vol”…I si ERC no ho porta al seu programa,serà la societat civil la que haurà de moure´s pel 2014. Jo no hi veig un altre camí. La política té un calendari,que es pot canviar.Però avui CiU està en contra d´un referèndum,i no diguem el PSC…Jo estic absolutament FART de que des del sobiranisme es miri a CiU com a sobiranista.No ho són.I els que en són individualment no ténen CAP valor polític fins que no es materialitzi en l´ideari del partit. Per això jo parlo de la separació de CiU,tot i que sé que potser mai es produirà i que haurem de confiar només amb ERC,sobretot si CiU torna al poder el 2010 a conseqüència d´un acord amb ZP i amb un Govern CiU-PSC a la Generalitat…Que tot és possible.

    comentari #4 per Manel el dia 03/10/2007 01:09

    ________________________

    Per cert,en Sanchez Llibre d´Unió també diu irònicament a Carod que convoqui el referèndum el 2008… Cal tenir MAJORIA per convocar-lo,i ERC està absolutament sola. Ni els capsigranys d´ICV volen un referèndum. Si algú sap comptar els diputats del Parlament que votarien que SÍ a una proposta de referèndum,tocarà de peus a terra….Què més voldríem que tenir un partit independentista amb majoria relativa com Escòcia!

    comentari #5 per Manel el dia 03/10/2007 01:14

    ___________________

    A CiU hi ha molts sobiranistes que han de fer pressió per fer saltar la cúpula. Si ERC té un tap amb Carod i Puigcercós, com diu en Jordi, CiU en te un altre amb Mas i Duran. Han de saltar. Mas ha fracassat diverses vegades i no representa el sentir de CDC. Duran tampoc representa el pensar dels militants d’Unió. No sé a que esperen per fer-los fora. A tots ens consta que sectors sobiranistes fan pressió dins CiU, el canvi ha d’arribar.

    Per tant, les bases dels dos partits estan pel Dret a Decidir. I Catalunya també. La manifestació multitudinària ho va demostrar. Només falta fer saltar els dos taps. I això es pot aconseguir en els dos propers congressos, on els militants han de pressionar, i a les properes eleccions, on els votants han de castigar els dos partits si presenten aquests candidats. A partir d’aquí, anirem directes al referèndum.

    comentari #6 per Marc Torres el dia 03/10/2007 04:28

    ______________________

    Estic bastant d’acord amb en Manel que amb la generació fracassada de líders polítics de l’estatut no podem fer res, malgrat que com diuen en Marc i en Jordi, les bases nacionalistes estan preparades pel referèndum. Tanmateix em desanima el fet que en Manel pensi que fins el 2014 no ens en podrem desfer de la seva mala gestió i influència. Això, veritablement paral.litzaria les coses. A no ser que vulguin redimir-se de la xapussa estatutària impulsant un referèndum. Però em fa por deixar en mans de Carod i Mas una cosa tan important pel país. Ja han demostrat el que són capaços de fer aquests dos senyors. Quin perill seria per Catalunya i el seu futur. Esperem que tot se solucioni ràpidament. A ERC el procés de redreçament va agafant cos. Em preocupa la pasivitat de CiU, que no es planteja rellevar Mas ni el pressiona a actuar més enllà de la seva estratègia habitual pre-electoral.

    comentari #7 per Daniel Solano el dia 03/10/2007 12:33
    __________________

    Ni Carod,ni Puigcercós,ni ERC són un tap : ells han aconseguit portar l´independentisme (minoritari electoralment) al Govern de Catalunya,i estan provocant tot això que estem vivin ara mateix. Us imaginàveu fa 5 anys que parlaríem de Referèndum i amb una data???? Catalunya és una comunitat autònoma espanyola per voluntat democràtica dels catalans que avui voten a CiU,PSC,ICV,PP,C´s. Poca broma. Que hi ha independentistes fora d´ERC? Segur. Però políticament no són RES DE RES sinó es presenten electoralment com a tals. Somiar que CiU pot convertir-se en sobiranista,és NO ENTENDRE absolutament RES del que és CiU.Mentre CiU existeixi com a tal,absolutament MAI DELS MAIS serà sobiranista.O us penseu que Duran LLeida plegarà demà al matí i a UDC canviaran el seu discurs com un mitjó???
    No, Marc Torres: Potser algun dia,després de Mas,CdC serà sobiranista. Però com a federació amb UDC,mai veuràs en la teva vida a CiU sobiranista.Mai.
    Posar al mateix sac a Carod i a Mas,és un insult a un dels components de l´independentisme (ERC),que pot cometre molts errors,però a qui se li han de reconèixer alguns mèrits. No és el mateix en absolut,i més tinguent present de la minoria parlamentària que és en l´actualitat.Es pot questionar l´estratègia i dir que era millor que en Mas governés amb el PSC (cosa possible encara segons com li vagi a ZP i a Mas el 2010).Però MAI des de l´independentisme es pot posar en el mateix sac a Carod i a Mas.Es pot dir que Carod s´equivoca,s´ha equivocat,que està cremat,o el que es vulgui. Però posar-lo a l´alçada de Mas és insultar a l´independentisme en el seu conjunt.

    comentari #8 per Manel el dia 03/10/2007 13:05

    _________________

    Daniel: no pateixis que CiU ja ens vendran un referèndum autonomista si la sentència de la merda d´Estatut de Mas-ZP declara que és anticonstitucional.Llavors CiU i PSC ens podrien plantejar un nou referèndum estatutari que podria acabar en una reforma constitucional per fer-hi cabre el mini Estatut català i un nou Estatut més ambiciós pels bascos…I així carregar-se l´independentisme per durant molts anys.

    comentari #9 per Manel el dia 03/10/2007 13:14

    _______________

    El problema és de molta més profunditat, jo veig una societat profundament dormida i anestesiada, llevat d’una minoria molt activa, però sense cap suport mediatico-financer, els partits polítics són un autèntic llast, gent mediocre, vol ras, regat en curt i manca de formació dels seus liders. Per a molts la política és el seu modus vivendi.
    Jo sóc del parer de’n Ramón Tremosa, la independència només pot arribar per mitjà de la gent d’americana i corbata.
    la esquerra oficial (PSC-ICV) són gent mediocre, una colla d’ineptes i ganduls al servei de poders fàcics.
    Cal una nova generació, tal vegada una colla de gent jove professional lliberal, que han tro`mfat a l’empresa privada i vol donar els millors anys de la seva vida al servei del país, com la generació de gent que ha arribat a la directiva del barça, no ho dic sol pel laporta, en Soriano, marc Ingla etc.
    Un perfil de gent com Sala-martin, Tremosa, Lopez Bofill, Lopez Tena ,Partal, Xavier Roig, ho dic com a exemple, gent dsacomplexada, directa, de cara a Barraca, gent que poden cohesionar, que si frassen se’n tornen a casa perquè la política no és el seu modus vivendi.
    Gent de perfil com el ministre d’industria i energia escocès -no recordo el nom- els partits polítics estan podrits per dintre, i concretament el PSC, i CiU ja només són maquinaries al servei de certs interessos corporatius i els seus membres mercenaris a sou, ICV és la cosa més inutil del món, no serveixen per a res, ERC està pel camí del pedregar però encara se la pot salvar.
    En fi, cal gent que hagi demostrat la seva vàlua al món privat, i no estigui per romanços, gent disposada a aguantar els atacs que vindrien de la brunete catalana la vanguardia i el periodico, que encara són més perillosos que la brunete madrilenya,i si les coses van maldades se’n puguin anar a treballar a Londres o a EEUU.

    comentari #10 per Nil el dia 03/10/2007 23:04
    __________________

    Estic d´acord amb en Nil,i per això jo deia que ens agafem a la data del 2014 per promoure una candidatura unitària,amb els partits independentistes,i encapçalada per personalitats de la societat civil.I no perdem el temps en discussions de si és millor el 2008 o el 2011.La data del 2014 ja és oficial “de facto”…
    comentari #11 per Manel el dia 04/10/2007 10:46
    Amics… Posar el debat independentista sobre la taula ho va fer en Colom i no pas en Carod, que si hagués pogut, hauria eliminat del programa republicà tota reivindicació separatista. Això per començar. A més, ERC, pel fet d’estar-se al poder fent el pasarell, no està canalitzant el descontentament dels catalans. ERC no ha d’aspirar a posar l’independentisme sobre la taula, sino a guanyar les eleccions i portar-nos a la independència. Per això se’l vota. I això només s’aconsegueix des de l’oposició, fotent molta canya al govern pels desastres que estem vivint. Però és clar, per fer això s’ha de desitjar la independència. I en Carod, l’únic que desitja és mantenir el seu càrrec de vicepresident.

    Se’ns desmunta el país i ningú en treu profit. ERC no ho fa perquè és al govern i CiU perquè no en té ni idea, simplement, i per això porta dues legislatures sense manar malgrat guanyar les eleccions. Per l’error del pacte CiU-PSOE en l’estatut i per la inoperància de Mas, que no sap restar vots a ERC tirant de la corda sobiranista i creant tensions dintre el tripartit, CiU no guanya les eleccions. Ni tan sols sap trencar i desgastar el tripartit. En el darrer debat de politica general ho varem poder veure. No sé qui era més light, si en Montilla o en Mas. Si fins i tot en Pujol sembla tenir més gosadia que en Mas en les seves darreres declaracions! Quin despropóssit. Quina mena d’estrategs de pa sucat amb oli te CiU? Així no guanyaran mai. Si es pensen que l’elector descontent amb la pasivitat d’ERC entrarà a la “casa comuna” de CiU, ho tenen clar. Més que una casa comuna, sembla un pis de 30 m2. L’elector descontent amb Carod anirà a l’abstenció i punt. Espero que tard o d’hora, tants fracassos seguits faran plegar el tandem desastrós Mas-Duran i deixarà pas a una nova cúpula amb ideals.

    A CiU hi ha molts sobiranistes que volen el referèndum. Parlo de les bases. A ICV i al PSC també. Fins i tot a Unió en trobariem, llevat de l’inefable Duran, que porta més anys en primera plana que la mómia de Tutankhamon. Aquest home no plega mai? Tothom sap que Catalunya te el dret a decidir. I ningú es voldrà quedar sola amb el PP dient el contrari. Som una majoria nacionalista cómoda al Parlament i molt més potent que la que hi ha a Euskadi o a Escòcia, on les majories nacionalistes son molt fràgils (1 diputat a Escòcia) o esquitxades per la violència (Euskadi). Els unics taps que hi ha per convocar un referèndum a Catalunya demà mateix són els dirigents de CiU i ERC. En Mas per incompetència i manca d’ideals nacionalistes. Carod per tres quarts del mateix i apoltronament. El país està esperant que aquests senyors fotin el camp d’una vegada. Però no marxen ni amb aigua calenta per culpa del sistema mafiós que es manté dintre dels partits… especialment dintre de l’opaca i congelada CiU. Tot plegat fa pensar que Catalunya perdrà altra vegada el tren i en comptes de ser un referent, serà l’exemple del que mai va reeixir. Esperant, esperant, mai trobarem les condicions idònies. Cal un canvi de cúpules en ambdos partits i un canvi d’orientació. O ens posem les piles o ens quedarem on som perque Espanya ens tornarà a prendre el pèl. I si no preguntem als de l’IESE, que s’han quedat amb un pam de nassos amb lo de l’aeroport.

    comentari #12 per Daniel Solano el dia 04/10/2007 16:45
    ______________________

    Daniel: desisteixo. Si t´has cregut que CiU és independentista i que Carod un espanyolista,allà tu. Es normal que no ens entenem. Espero,almenys,que al 2014 les coses estiguin més clares i no hagim de discutir de les evidències,parlant de militants i dirigents com si els dirigents ho fóssin per gràcia divina i no pas representant a la militància. Afirmar que avui hi ha una majoria nacionalista al Parlament és quasi una paranoia,almenys si s´entén com a nacionalista a partits sobiranistes i no pas als que de manera explícita hi estan en contra com CiU (sí,de manera explícita com a federació de partits). Es el vice-president del país el que ha posat la data del 2014 (sí,no és pas un qualsevol com nosaltres)…En qualsevol cas,que ERC pugui créixer des de l´oposició potser ho podrà fer si pacten CiU-PSC,un cop demostrat que la gestió d´ERC al Govern de Montilla és eficient,noble i lleial,segons el volum de suport democràtic que avui té. Jo,tanmateix,prefereixo a sumar a l´independentisme als catalans d´origen espanyol que volen millros condicions de vida pel país,que no pas amb quatre pijos catalans racistes,integristes i uniformistes.

    comentari #13 per manel el dia 04/10/2007 17:37

    ______________________

    Considero Mas un català unionista. I Carod també. Cap dels dos mosta interès per entendre’s i fer avançar el país. Ho varem veure amb l’estatut i ho veiem ara amb el dret a l’autodeterminació. La proclama buida de contingut d’en Carod sobre el 2014 és per salvar la roba ara que arriben els congresos i te les bases indignades, amb raó. Igualment, la proclama pseudo-sobiranista de Mas sobre la casa comuna i el pal de paller del catalanisme, és una estratègia personalista de car a salvar la pell de cara als seu congrés.

    Per tant, tenim dos líders que van per lliure, sense cap ideal ni programa pel país, i amb molta ambició personal per mantenir càrrec o aconseguir-lo. Jo no soc ni pijo, ni racista, ni integrista, ni uniformista. Però tampoc soc ximplet. Es evident que tan Carod com Mas són dos taps per a la independència del nostre pais. Tan de bo deixin pas a d’altres persones més competents. El seu temps ha acabat. Son molts anys espifiant-la per estar al mateix lloc.

    Es el meu punt de vista, Manel. El temps dirà si és un punt de vista majoritari o no.

    comentari #14 per Daniel Solano el dia 04/10/2007 19:12
    ______________

    Que consideris a Carod unionista perquè està en contra de la teva estratègia ho tanca tot.Jo penso que la puresa no porta enlloc,i que hagués estat un error de conseqüències garrafals no portar a CiU a l`oposició. I com que ho penso,estic content de que avui el sobiranisme estigui fort,perquè és la realitat que tenim i que en dóno gràcies a ERC i a Carod. Sense ells,i amb un altre Govern sense ERC,no hauriem arribat aquí.Això no són especulacions sinó la constatació d´una realitat.Es insultant que es digui que Carod és unionista. Jo per si de cas,em retiro dels fòrums perquè si el defenso se´m dirà que sóc un espanyolista.
    Que et vagi bé. El gran tap per la independència és gent com tu que no han entès que la política és l´art de manipular i que viuen en bombolles a Internet. Ja et faràs gran i algun dia tocaràs de peus a terra,i sabràs que per passar de 21 diputats independentistes a 69 s´ha de passar encara per tenir-ne 30 o 40. No es pot obtenir un títol universitari sense haver fet uns anys la carrera. La vida és així,i la política també.
    Tanmateix,t´haig de dir que malgrat que estava animat i m´havia cregut el referèndum d´autodeterminació,avui veig més clar que no es farà i que el més probable sigui que veiem una reforma constitucional espanyola refrendada per tots els espanyols,catalans i bascos inclosos.A ERC la foragitaran del Govern i en més d´una dècada l´independentisme pot tornar a l´ostracisme….Els sectors radicals hauran contribuit enormement a aquest escenari si això passa.
    Salut i sort

    comentari #15 per manel el dia 04/10/2007 20:40

    ____________________

    He tornat per dir-te que si consideres a Carod un unionista,malgrat que és independentista i fa política des de la seva representativitat democràtica respectant la voluntat majoritària expressada a les urnes, jo et considero un rebenta-independentisme.
    El temps em dirà si l´exclusió que fas d´ERC de l´independentisme és majoritària o no.
    Que una cosa és discutir estratègies i polítiques concretes,i una altra de negar que el legítim representant de l´independentisme polític democràtic al Parlament de Catalunya sigui independentista,polític,democràtic i representant legítim.Ni a tu ni a mi ens ha votat ningú. A ERC i a Carod l´ha votat gent.I ERC es declara independentista i es va presentar amb un programa electoral concret,i el seu projecte no és viable sense majoria,i no és demòcrata fer xantatge sinó que és demòcrata pactar amb la responsabilitat de saber quina és la representativitat de cadascú.

    comentari #16 per manel el dia 04/10/2007 22:12

    _____________________

    Breus respostes, Manel, sense ànim de crear cap mena d’enemistat. Només són opinions, intercanvi de parers i diàleg:

    1. No acuso Carod per no seguir la meva estrategia independentista. L’acuso per no tenir CAP estratègia independentista. Ni tan sols un trist full de ruta. I així ens va.

    2. Considero que portar CiU a l’oposició durant el primer tripartit va ser un encert. Era ncessari baixar els fums a CiU i intentar “federalitzar” Espanya amb el “prometedor” Zapatero. Aquest darrer aspecte va sortir malament, que hi farem. Però calia intentar-ho. Ara be, Manel… el segon tripartit ni era necessari, ni era conveninent. Ni per l’independentisme, ni per Esquerra, ni pel país.

    3. El partit independentista escocès va triplicar els seus diputats i va assolir el govern en unes soles eleccions i estant a l’oposició. I sense cap mitjà de comunicació a favor. Els fets demostren que és la única via. Estar-se a l’oposició i fotre una canya descomunal als unionistes de CiU-PSOE, especialment ara que el país es desmunta. Mentre els partits catalans veuen estar-se a l’oposició com un cementiri, els britànics ho veuen com la terra de les oportunitats. Ells diuen: Només hi ha un lloc millor per estar-se que a l’oposició, i és al govern, però manant.

    4. Dius “A ERC la foragitaran del Govern i en més d´una dècada l´independentisme pot tornar a l´ostracisme”. Et recordo que el creixement més gran d’ERC el va fer a l’oposició. Per tant, menys demagògia. Ser el soci menor d’un govern unionista està fent perdre a Esquerra gran part dels vots que havia guanyat mentre era a l’oposició.

    5. Jo no excloc ERC de l´independentisme. N’excloc en Carod i en Puigcercós. Cap dels dos ha demostrat l’empenta, la dignitat i l’enginy necessari per dirigir Catalunya envers la independència. Un partit independentista ha de ser el doble d’eficient que els unionistes, precisament perquè vol un canvi de paradigma i perque té tots els mitjans en contra. Carod i Puigcercós no han estat ni eficients ni coherents amb l’independentisme. Millor que passin a segon pla.

    comentari #17 per Daniel Solano el dia 05/10/2007 02:33
    ____________________

    En primer lloc, coincideixo plenament amb l’opinió expressada per en Nil.Més enllà dels partits politics, la clau per a la recuperació de la sobirania plena de Catalunya ha de partir d’un moviment ampli i clar de la societat catalana, encapçalada per gent ben posicionada en el mon empresarial, acadèmic, professional etc com els que en Nil ha esmentat però, atenció ,al darrera, hi som la majoria de gent de carrer, que també tenim un important tasca per a portar a terme.

    Més enllà dels partits politics, que per desgràcia, com tots sabem, han desprestigiat la tasca del servei a la comunitat que els varem encarregar, hem de ser conscients de que aquí hi ha molt a fer : els nacionalistes/sobiranistes/independentistes ja sabem qui som i sabem també on ens trobem (per cert, deixem ja d’una vegada de barallar-nos i competir a veure qui és més independentista). El que em preocupa més és el sector de gent que no viu la politica dia a dia; els immigrants que no saben encara on son i el problema que té Catalunya amb l’estat espanyol; els que son fills d’emigrants provenents d’Andalusia, Murcia etc els quals, malgrat haver nascut aquí, viuen quasi al 100% inmersos en la cultura espanyola i el català el saben per obligació a l’escola però no el parlen habitualment.
    No progressarà un referèndum favorable a la independència de Catalunya si no som capaços de fer entendre a tota aquesta gent que aquest pais, quan pugui resoldre per ell mateix, pot millorar i molt. Son molts i per desgràcia, em temo que nosaltres encara no en som prous…
    Que en penseu?

    comentari #18 per Ermessenda el dia 05/10/2007 14:44
    __________________

    Ermessenda, completament d’acord amb el que dius que tots els sectors de la ciutadania son iguals d’importants: tant els de corbata com la gent de carrer. Tots votarem i el nostre vot val igual. Imagino que el Nil vol dir que la gent influent als mitjans o a la indústria pot convencer molts nous independentistes, donat que son líders en els quals la gent confia i tendeixen a imitar.

    Respecte al que dius sobre la necessitat de convertir els nous i vells immigrants. Jo crec que en principi no caldria si tots els catalans ho tinguèssim clar. Hi ha molt immigrants integrats que n’estarien d’acord, els uns per imitació de la majoria, els altres perque en un país nou no hi ha ciutadans de primera o segona. Tots son nous ciutadans, tots tenen papers. I als que no els interessa la política, aquests no anirien a votar… per tant, no compten massa.

    De totes maneres, per convocar el referèndum només cal una majoria nacionalista al Parlament… i això ja ho tenim. ERC + CiU son majoria. I, de fet, és això el que estavem discutint… perquè no es convoca el referèndum ja?. Perquè no es posen d’acord CiU i ERC? Perquè hi ha dos taps: Carod i Mas. Per això no és la gent la que es baralla per demostrar qui és més o menys independentista, sino que hi ha dos senyors que estan impedint que el país avanci pels seus interessos personals.

    Finalment, el que tu planteges ve després. Tu parles de com preparar la victòria una vegada convocat el referèndum… això ja és una altra qüestió diferent, i molt interessant.

    comentari #19 per Daniel Solano el dia 05/10/2007 16:13
    ___________________-

    No ens posarem d´acord,Daniel. Tu t´entestes a excloure a Carod i al mateix temps alegrement inclous a CiU que manifesta en el seu ideari que és contrari a la independència. Que tú no entenguis el full de ruta d´una ERC obligada a tenir una segona oportunitat al Govern després dels 4 anys anteriors convulsos,no vol dir que no hi sigui.Avui mateix és més clar que mai: si el PSC no es vol suicidar,ha d´entendre´s amb ERC malgrat que a Espanya això sigui com pactar amb el dimoni. Tu llegeixes la premsa espanyola? Cal fer-ho,si pretens jugar la partida.
    Jo he estat el primer aquí en dir que al 2014 caldria una candidatura unitària encapçalada per personalitats independents,i amb la inclusió dels partits independentistes entre els quals no hi ha ni hi haurà mai de la vida CiU (ni el PSC).Perquè t´entestes en posar a CiU en un lloc on ells no volen estar??
    A l´oposició a ERC li posaran,i no pas s´hi ha de posar.I el segon tripartit és necessari,penso jo,i encara més amb Montilla de President. També avui et dic que de referèndum només veurem el de refrendar la Constitució espanyola i l´Estatut. I això passarà pel desactivament de l´independentisme parlamentari que és l´únic que val en un sistema polític democràtic.Desactivament que es traduirà en una caiguda de diputats,pel que valor polític de l´independentisme haurà quedat a zero.Auguro,doncs,un triomf de CiU i les seves tesis,de carregar-se a ERC del Govern,pactar amb ZP i PSOE,i tornar a la calma una nova genració.

    comentari #20 per manel el dia 05/10/2007 21:40

    ———————–

    Per cert,jo que sóc partidari del segon tripartit,també estic exclòs de l´independentisme? I com que t´he fet hipòtesis sobre el referèndum,continuo: el 2010 eleccions. Si Mas és investit President en un govern amb el PSC el panorama és el de posar l´Estatut com a horitzó nacional i ERC des de l´oposició promoure l´autodeterminació el 2014.Però també pot passar que el Govern CiU-PSC torni a la calma amb un Gallardón al PP que s´avingui a modificar la Constitució espanyola…i desactiven el referèndum d´autodeterminació per molts anys.
    Jo ho veig així,i en el joc de la política el resultat ja es veurà.Però molt em temo que des del moment en que des de l´independentisme s´exclou a independentistes (tu mateix exclous a Carod,i a mi…),és evident que té més opció de guanyar els contrincants.

    comentari #21 per manel el dia 05/10/2007 21:55
    ————–

    Manel, lluny de mi excloure’t de l’independentisme. Entre d’altres raons perque no sé qui ets. Tanmateix, només dic, torno a repetir, que en Carod no té cap pla, ni full de ruta, ni (el que és més trist) cap voluntat de portar el país a la independència. Ell ja te el que volia… la poltrona. I ja és feliç.

    D’altra banda, CiU és un partit nacionalista, això diuen els seus estatuts… i encara que, paradoxalment, sigui l’unic partit nacionalista del món que no inclou la independència entre els seus objectius, és clar que es posiciona a favor del dret a decidir.

    Per tant, exigir a CiU que estigui pel referèndum és de calaix. Després, ja veurem que voten els seus seguidors. Però el primer pas, fer el referendum, ja és possible amb l’actual relació de forces CiU+ERC… no cal esperar cap 2014.

    Tu confons les cúpules amb els partits. Le cúpules passen, Manel, el partit queda. Les bases i els electors (especialment aquests ultims) són qui, a la llarga, determinen el camí d’un partit. I CiU i ERC, en aquests moments, pateixen una manca de lideratge`. O millor dit, tenen uns líders que no s’adiuen amb el sentir general dels seus electors. Que els votants vagin per endavant dels seus líders, ja és ben trist. Que a en Carod, les bases li hagin de dir que la està cagant amb l’Estatut, és ben fort. Que a en Mas, els electors el castiguin per la xapussa de l’estatut, es trist i lamentable. Tu veuras qui defenses, Manel. Però aquests dos senyors ja han jugat el seu trist paper i ara toca canviar-los per gent més competent de cara als importants reptes de futur de Catalunya.

    comentari #22 per Daniel Solano el dia 06/10/2007 19:02
    ————–

    Només hi ha una solució, i és anar directes a barraca
    General – Publicat per 1707 @ 09:36

    Aquest país només el pot desencallar una societat civil, liberal, treballadora i profundament demòcrata. Aniré a fer una mica d’imaginació: ens en recordem de la generació que guanyà les eleccions al Barça ara fa uns anys, gent jove, desacomplexada, preparada i disposada a “donar els millors anys de la seva vida” al club, aquesta frase va ser seva. Ens cal una gent disposada a donar els millors anys de la seva vida per al pais.
    Gent preparada, desacomplexada, directa, demòcrata i disposada a prendre riscos, això només ho poden fer gent que provingui de l’àmbit privat o acadèmic.

    Farem una miqueta de ficció, hi posarem noms propis per entendre el perfil de gent que ens cal. Imaginem que Xavier Sala-Martín, Ramon Tremosa, Vicent Partal, Hèctor López Bofill, Alfons López Tena, Oriol Junqueres, Germà Bel, Xavier Roig, Ferran Soriano, Sandro Rosell ,Jordi Roche i algun més.

    Gent que triomfa en l’àmbit privat o acadèmic, gent preparada, gent que no necessita llepar-li el cul a ningú per arribar a final de mes, gent que si fracassen en l’intent puguin tornar a la vida creativa, cultural i econòmica a casa nostra o a l’estranger.

    Però, sobretot gent preparada en l’àmbit de la cultura, la innovació, l’economia, el dret, les noves tecnologies, la logística, els estudis de mercat internacional, l’energia i la ciència.

    Aquesta gent prepara una candidatura al Parlament de Catalunya, amb un programa amb tres punts bàsics, i directes a barraca:

    1. Referèndum d’autodeterminació.

    2. Modernització de la cultura, l’economia, en l’àmbit de la innovació, la gestió del coneixement, les infraestructures i la logística.

    3. La cultura de nous valors socials, com la cultura de l’esforç, el civisme, les tradicions i l’autoestima.

    Tres punts bàsics i prou, res de tonteries progressistes sobre xecs i subvencions que no siguin per a la gent realment necessitada, o per a la gent que aposti pel risc, la innovació i la creativitat.

    Anem a fer més imaginació encara, farem la presentació, la gent preparada i desacomplexada no està per romanços, la presentació de la candidatura es farà en quatre punts estratègics a la vegada:

    1r. Lloc, Fossar de les Moreres, no renunciem al que som, i el que hem estat, un poble lluitador i orgullós de la seva cultura i història, símbol de la nostra esperança, allí podrien fer la presentació en Junqueres i en Lopez Tena, català i valencià.

    2n Lloc. Brussel··les, símbol de la unitat política europea, som un poble modern obert a Europa i al món, el nostre horitzó és la Unió Europea com a estat federat amb

    Europa, alhora també capital de Flandes, paradigma de les bones comunicacions, l’econòmia moderna i la logística, aquí hi posaria a en Lòpez Bofill i en Ramon Tremosa.

    3r Lloc. Frankfurt, capital cultural i econòmica de la moderna Europa, símbol de l’economia de mercat, de la modernitat, de tenir l’aeroport més important de la Europa central, nus de comunicacions i interconexió amb el món. Aquí en Sala-Martín i Ferran Soriano.

    4rt, Lloc. Helsinki, paradigma de la qualitat educativa, les noves tecnologies, la innovació, i la investigació, allí en Partal i en Xavier Roig.

    La presentació la faria amb quatre pantalles on es veiessin els quatre llocs, amb la convocatòria de la premsa internacional, i faria la presentació central al Saló de Cent davant de la nova societat civil, gent més jove i més preparada, no la de sempre, la de les renúncies, de la cua entre cames i de les covardies. També televisada – ja trobaríem alguna TV- i per mitjà de la TV per internet.

    No m’imagino la cara que posarien en Saura, la Mallol, Montilla, Zaragoza, Madí, Duran, de Madre, i tot un llarg regitzell d’inutils, covards, venuts, personatges grisos, funcionaris incompetents, llepaculs que només estan al servei de corporacions econòmiques hereves del franquisme i dels seus interessos, i que a més fan apologia de la xancleta, la incultura i la ganduleria.

    Potser d’entrada només traurien 5 o 6 diputats, però condicionarien i molt a ERC i CiU que estarien obligats a moure’s, amb una oposició dura i constructiva i basada en la competència i el coneixement, posant en evidència tota aquesta colla de sàtrapes i ganduls.

    Només els caldria 4 anys més per donar el cop definitiu, haurien però de temer per la brunete catalana (Vanguardia i Periódico) perquè al començament els farien pols, això però només ho poden aguantar gent d’un perfil com el d’aquest personatges, sense lligams, que poden treballar i guanyar-se la vida arreu del món.

    I no tota aquesta crosta que des de 1978 estan assolant el país.

    comentari #23 per Nil el dia 07/10/2007 20:27
    ——————

    Completament d’acord amb la proposta, Nil.

    A la llista hi afegiria uns quants noms, però els que hi ha son prou interessants.

    Respecte a la presentació a les ciutats, jo en faria també una a Nova York, a la seu de l’ONU. Pensem que el dret a l’autodeterminació és un dret reconegut per l’ONU. D’altra banda, no ens enganyem, tota la política internacional, inclòs el reconeixement de les noves nacions, passa pel vist-i-plau dels Estats Units. Sovint el paper d’aquesta potència és més important que no pas el de la UE. Hi trobariem més complicitats a l’altra banda de l’Atlàntic que no pas a la UE, amb uns estats-dinosaure (França, Espanya, Itàlia, GB) que es dediquen a boicotejar a les petites nacions sense estat per tal de perpetuar la seva agònica existència.

    Està clar que si CiU i ERC no reaccionen, caldrà una iniciativa d’aquesta mena. Es una possible alternativa.

    comentari #24 per Daniel Solano el dia 08/10/2007 12:11
    —————-

    Bona proposta Nil ! Jo també somnio amb una iniciativa d’aquest tipus..
    Imagineu-vos que un moviment aixì tira endavant.. On cal signar per a donar-hi suport??
    Potser hauran d’esser els partits nacionalistes els que hauran de reaccionar si no volen quedar enrera.

    comentari #25 per Ermessenda el dia 08/10/2007 14:11

    ———————–

    He llegit els comentaris de´n Manel i he quedat astorat per la seva fe cega en el Carod. Dic fe cega perque fins ara aquest personatge no ha fet res que em pugui fer pensar que és independentista (una altra cosa és el que ha dit). Com dirien els jutges, no hi ha evidència. Sols en puc treure, doncs, dues conclusions: o bé el Manel diu el que diu perque cobra i no hi té més remei, o realment creu el que diu i en aquest cas li auguro un trist desengany. Ja et dic jo que ni el Carod ni el Puigcercós ens duran a la independència. Hi ha tantes possibilitats com que ens hi portin en Mas i en Duran.
    Un projecte com el del Nil tindria més possibilitats.

    comentari #26 per Jordi el dia 09/10/2007 00:28
    —————–

    Vull esmentar que els noms que surten al meu comentari només són un perfil propi de persones, amb certes característiques, poso noms per que ens entenguem tots, de fet dels personatges que poso només en conec a dos personalment.
    Es tracta de reflectir un perfil de personalitat, que és el que ens cal, els noms només són uns exemples pilot.

    comentari #27 per Nil el dia 09/10/2007 18:59
    —————-

    Ho sento per TOTS vosaltres: el 2014 ja és “de facto” la data escollida del referèndum i que el conjunt de l´independentisme aprova.Es mouen a fitxes a Ciu,es mouen fitxes a ERC,i la meva primera intervenció on deia que el 2014 hi haurà les condicions d´una canditatura unitària encapçalada per independents,van fer camí. El que es faci fins llavors,serà com el PI de Colom.Res de res. Sortiu al carrer,aneu en metro,passegeu pel país,i sortiu de la bombolla on us heu instal.lat. Jo no tinc Fe cega amb Carod,però és el que tenim en aquest punt del recorregut,i ho estan fent bé,malgrat que des de CiU i des del radicalisme i des de l´etnicisme i des dels somiatruites i dels anti-sistema,ens vulguin fer veure el contrari.
    Jo ja fa molts anys que m´afaito,i quan alguns de vosaltres anàveu en bolquers,ja em passejava amb l´estel.lada que era una cosa absolutament provocadora i super minoritària en aquells anys.Per això sento una gran ràbia quan s´engloba a Mas i se´l posa a l´alçada de Carod. Senyors: us agradi o no,ha estat Carod qui ha fixat la data. Ja la tenim. Ja ho sabem. Mateu’vos discutint si ha de ser abans o després. L´objectiu ja està marcat i les fitxes reals de la política ja es mouen en aquesta direcció,encara que vosaltres aneu a la contrària. Les fitxes importants saben a què juguem. Bona nit.

    comentari #28 per Manek el dia 10/10/2007 04:19

    ———————

    En Carod no ha fixat la data. La data del 2014 ja corria en blocs, articles i conferències de l’esquerra independentista molt abans que en Carod la utilitzés per salvar la seva candidatura en el proper congrés nacional d’ERC. No obstant això, el que es planteja és si aquesta data no és excessivament llunyana. Pel demés, crec que tots estem d’acord que el referèndum s’ha de celebrar. Amb Carod i Mas o sense ells. L’important és Catalunya i no pas les individualitats, que en qüestions de país, no tenen massa importància.

    comentari #29 per Marc Torres el dia 10/10/2007 12:41


  2. […] que per recuperar una llengua calen molts anys. A més, així com els estats petits estan de moda (vegeu el meu anterior article), en canvi, les llengües i les cultures petites no. I això fa pena de dir-ho, però és així. I […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: