Comentari a l’Alexis

10/30/2007

Comentari a l’interessant article de l’Alexis Vizcaíno publicat a l’Olla de Grills titulat “Em planto pel poble català, Jo també vull un estat propi”

———–

Les CUP per la seva naturalessa especial tenen una manera d’actuar i expressar-se que sovint sobta a molts ciutadans. Ells són partidaris de la mobilització i la desobediència civil. Personalment, no ho veig malament. Als catalans, una mica de marro ja ens ve be, perquè de tan emprenyats i desencisats com estem dels nostres polítics, hem acabat per avorrir-nos i molts ja ni tan sols van a votar. Les CUP poden retornar la il·lusió a un sector d’abstencionistes creixent que ja no confia en l’honestedat i la seriositat dels partits amb representació parlamentària. La manca de compromís d’ERC i CiU en molts aspectes sobiranistes que ja es podrien tirar endavant és evident.

Perquè no ens enganyem. Estem tan obsessionats a fer crèixer el moviment sobiranista en nombre de votants que no ens adonem que ERC i CiU sumades ja mantenen una majoria àmplia al Parlament català, que bascos i escocesos ni somien. Arribats a aquest punt, caldria preguntar-se: Perquè aquestes dues nacions ja han iniciat el procés envers l’exercici del dret a l’autodeterminació i Catalunya no? La majoria de forces autodeterministes al Parlament català encara es podria ampliar afegint-hi ICV. Per tant, on és el problema? Perquè esperar més? La resposta és clara: els interesos partidistes d’ERC i CiU estan hipotecant el nostre futur com a país. Es va veure en l’afer de l’estatut i ara, si no ho evitem d’alguna manera, ho tornarem a veure amb el cas del referèndum.

ERC i CiU estan immersos en una batalla fraticida sense sentit i es pasen pel folre la transversalitat que tan desitgen els ciutadans i els integrants i lectors d’aquest bloc. L’una no pressiona a l’altra en exigència sobiranista perquè cap de les dues formacions no vol res més que destruir a l’altra i consolidar-se al poder. ERC ho vol fer captant votants dels socialistes des del govern. Al final, l’unic que aconsegueix és fer crèixer el PSC i minvar ella. CiU vol crèixer a costa d’ERC i el PP. Al final, seguirà com sempre i no podrà formar govern per manca d’aliats. I mentrestant, el dret dels catalans a definir el seu futur segueix al fons del calaix. Sense que se’n parli.

El nacionalisme espanyol atacarà per darrera vegada l’estatut aprovat pel poble de Catalunya i els partits catalans , en comptes d’aprofitar-ho per plantejar el referèndum, tiraran enrera i presentaran propostes diferents, desunides, sense cap consens, que no prosperaran. Resultat: ens haurem d’empasar el poc que quedi d’Estatut i seguirem esperant ‘in eternum’ l’adveniment d’una generació política més compromesa o bé, una victòria de les CUP.

Respecte al concepte Països Catalans, no el trobo gens afortunat. Ja ho he explicat diverses vegades en algun article. El País Valencià i les Balears mai han estat Catalunya, eren nacions confederades dins la Corona d’Aragó. Per tant, el concepte només pot tenir un caràcter cultural, no pas polític. D’altra banda, la millor manera d’ajudar al procés sobiranista d’aquestes dues nacions germanes és aconseguint nosaltres la independència i fent de Catalunya un estat potent dintre d’Europa. Es molt més ràpid i efectiu que no pas esperar a que totes tres nacions estiguin preparades i donar una passa conjunta. A més, el procés sobiranista en aquest dos països ha de ser autócton i no pas importat. ERC també s’equivoca en això. La seva presència a les illes o al sud de l’Ebre, fa més mal que be als sobiranistes balears i valencians.

Advertisements

Una resposta to “Comentari a l’Alexis”

  1. MANEL Says:

    Totalment d’acord.
    La actual executiva d’ERC hauria de plegar ja!. La tactica dels paisos catalans com a objectiu d’alliberament de tots o ningú, serà ara fet servir per en Carod com a excusa per retardar el referèndum del 2014. De la mateixa manera que l’actual executiva d’ERC deian (ara ja no ho diuen, perque serà?) amb un 15% de suport per la independencia (els dipiutats d’ERC al parlament) no n’hi prou per engegar el cami cap el referèndum. Quina colla de trampossos i engalipadors!
    Un congrés extraordinari d’ERC calia abans d’aquest estiu i ara és farà desprès de que en Ridao se li quedi la cara amb un rictus permanent amb els resultats que obtindrem aquests properes eleccions!.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: