Refundació o com ampliar clientela

11/23/2007

L’acte de refundació del catalanisme d’Artur Mas no va ser més que un altre acte electorialista sense transcendència. Es una llàstima, però es veu que CiU no està disposada a jugarse-la mai pel país. Mas va anunciar com a gran novetat que CiU és partidària del dret de decidir (ara falta veure que per a Mas, “decidir” signifiqui “autodeterminació” i no pas reformes puntuals de govern, tal i com assegura ERC). Però tot això ja ho sabíem. Ho han repetit mil vegades, igual que ho ha fet ICV i ERC. Tanmateix, aquestes formacions segueixen sense posar-se d’acord, incomprensiblement, a tirar endavant aquest referèndum que la societat reclama, malgrat tenir una majoria nacionalista espectacular al Parlament. Com s’entèn? Algún dia Carod, Saura i Mas hauran de donar explicacions al poble per aquest incompliment del seu programa i aquest boicot al seu propi país.

Malgrat que amplis sectors de CDC estan demanant un gir a la direcció envers la defensa d’un estat català (com seria normal en tot partit que s’autoanomena nacionalista), Mas opta per seguir en l’ambigüitat més pujoliana, esperant conrear els mateixos éxits que el seu predecessor. Però això ja no cola, i està clar que per més patacades que es fotin, a CiU no ho acaben d’entendre: els catalans estem farts de les ambigüitats en matèria nacional. No ens podem permetre més anys d’ingenuïtat. Cal avançar amb fermesa envers la independència perquè Espanya i Europa ens hi aboquen. Si a CiU no donen aquest pas independentista, com ja ha fet Ibarretxe amb el seu “estat basc lliurement associat”, mai es guanayaran la confiança d’ERC i sempre es veuran arraconats a l’oposició, per més vots que treguin. El temps dels governs de majoria s’han acabat.

Però tot això, a CiU no s’entèn. Duran, per tant, segueix pescant vots entre el sector espanyolista, i Mas, al seu torn, està intentant ampliar clientela entre el sector catalanista. La història de sempre. Aquesta estratègia els comporta haver d’assumir un ideari tan ampli que, a la pràctica, significa un congelament nacional inevitable. Ja ho va fer en Pujol, congelar el procés d’alliberament nacional amb una becaina de 23 anys ben llargs i avorrits. I si a aquest temps, hi afegim el sopor infructuós i humiliant dels dos darrers mandats socialistes, el producte de l’equació és ben galdós.

Es una llàstima, perqué Catalunya només podrá plantar cara al nacionalisme espanyol, creixent i homogeni, dels nostres dies, cultivat d’igual manera tant pel PSOE com pel PP, mitjançant la unió. Quan ERC i CiU es mantinguin unides en els projectes de país, Catalunya serà el que ella vulgui ser. Però mentre cadascuna d’aquestes formacions vagi per la seva banda i tracti de guanyar vots a costa del país, com es va veure amb el cas de l’Estatut, no hi ha res a pelar, i l’espoli i l’empobriment econòmic i polític del país seran evidents .

Tanmateix, mentre a ERC es veuen certs moviments de regeneració, impulsats per EI i Reagrupament, que ja estan donant els seus fruits en el relleu d’alguns dirigents, a CiU tot segueix ben enpantanegat, per més video-blocs que facin. L’ominipresència de Mas és absoluta. I només s’intueixen certs moviments tàctics de naturalesa electoralista, amb un Oriol Pujol ascendent (esperem que no pensi com el pare en matèria nacional), i unes picabaralles, de moment inòqües, entre en Duran i en Mas. Si CiU baixa a les properes eleccions, la federació es trencarà inevitablement. I això seria una alegria per a tothom. Potser així, CDC podria fer el tomb definitiu envers la independència que li demana ja una majoria del seu propi electorat.

Advertisements

2 Respostes to “Refundació o com ampliar clientela”

  1. jordi.verdura Says:

    Plenament d’acord Daniel. No es pot jugar dues bandes i més el 2007!. Poca cosa a afegir.

    El meu punt de vista a: http://jordiverdura.wordpress.com/


  2. totalment d’acord i per això apart de que l’article sobre aquesta conferència l’he anomenat “Lifting” del discurs pujolià segons Mas.

    També al darrer que he fet dic que potser estem més aprop de la independència ara que fa 20 anys quan malgrat que a Europa bufaven vents independentistes igual que com ara, en Jordi Pujol i al nacionalisme català, l’hi anaven massa bé les coses per provocar un canvi , però ara estan desorientats i frustrats perquè Catalunya no rutlla. Potser ara si que estan més per un canvi que abans. Ara potser si que canviant els líders d’ERC i CDC, és podrà per fir plantejar de fer seriosament el referèndum.
    Salut!

    Manel des d’Exili


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: