Dret a decidir i lobby català

01/06/2008

Sempre hem sentit a parlar d’aquella dita que afirma que Itàlia és l’únic país del món que funciona sense govern. I, probablement, és ben certa. Tanmateix, ara ja no és l’únic. Catalunya fa molts anys que també funciona sense govern. No tenim govern a la Generalitat, sinó un funcionariat sucursalista i sense ambicions. I, per postres, a Madrid tenim un estat que ens és obertament hostil des de fa tres cents anys. Per tant, encara tenim més mèrit que els italians. Si funcionem com a país és per obra i miracle dels ciutadans, que tirem endavant malgrat ser conscients que la locomotora va sense conductor. Us imagineu com aniria Catalunya amb un govern i un estat propi? Seriem un dels països més potents d’Europa, de ben segur. Aconseguir-ho és més fàcil del que sembla… només ens cal un referèndum per l’autodeterminació i un lobby català potent als Estats Units.

Sobre la primera qüestió, vull pensar que CiU no torna a enganyar tothom i que quan Artur Mas parla de “dret a decidir”, vol dir “dret a l’autodeterminació” i no pas “dret a quatre reformes puntuals”. A aquestes alçades, i després de lo de l’Estatut, no ens podem refiar ni un pèl d’en Mas i companyia. A més, CiU és experta a jugar amb l’ambigüitat dels termes. Recordem que es l’únic partit s’autoanomena  nacionalista, sense defensar en els seus estatuts la consecuació d’un estat propi per Catalunya. En tot cas, si això fos així, tenim una majoria nacionalista espectacular al Parlament (ERC + ICV + CiU ) que es confessa partidària del dret a l’autodeterminació. Una majoria que no somien els escocesos ni els bascos. Tanmateix, a què estem esperant? Perquè no posem en pràctica el dret a l’autodeterminació i convoquem un referèndum? Les enquestes asseguren que una majoria de la societat catalana hi dona el seu vist-i-plau. ERC, ICV i CiU ho podrien forçar. Qui els ho impedeix? Perquè no compleixen aquestes formacions el que defensen als seus programes? Només les rivalitats partidistes d’una generació de polítics fracassada impdeix que Catalunya tingui una data pel referèndum sobre la taula, igual que el País Basc o Escòcia. Mas, Saura i Carod, algún dia, rendiran comptes davant la història pel seu boicot a la maduresa nacional de Catalunya. Menys teoritzar i més dur a la pràctica.

D’altra banda, i el que fa al lobby català, és evident que ja va sent hora d’internacionalitzar el fet català i anar creant complicitats a l’estranger. Especialment amb els Estats Units, que són els que segueixen tallant el bacallà davant la inoperància interessada i hipòcrita d’Europa. Kosovo serà un exemple més de nació emancipada gràcies al suport dels americans i que al final també comptarà amb el vist-i-plau de totes les potències europees excepte la trista oposició d’Espanya. Per tant, les relacions diplomàtiques són esencials. I no deixa de sorprendre que Merkel i Bush acceptin rebre el Dalai Lama, davant les protestes de la Xina, mentre Montilla se’n amaga. En tot cas, el fet demostra que el Tibet, malgrat ser una nació sense estat més oprimida que no pas Catalunya, manté una xarxa de relacions internacionals encomiable. Els entesos asseguren que el lobby tibetà als EUA és molt potent. I hom es pregunta: tenim els catalans lobby a els EUA? De fet, en tenim en alguna banda del món? Em sembla que ni tan sols en tenim a Madrid. No seria hora d’anar bastint una xarxa de relacions internacionals sòlida? Això ho pot fer la mateixa societat civil, mitjançant entitats com l’Omnium, els Casals, etc. No cal esperar que els actuals polítics ho impulsin. Al contrari, encara ho farien malbé.

Per acabar i com a resum: Amb la manifestació del proper 1 de desembre, tornarem a cridar massivament que volem exercir el dret a l’autodeterminació. I això ho farà la societat civil, davant els nassos d’en Carod i en Mas, que són els responsables que Catalunya no avanci en el seu procés d’alliberament. De la mateixa manera, els ciutadans podem crear una xarxa internacional influent a tots els països occidentals amb l’objectiu d’edificar complicitats per quan arribi el moment. I això ho poden fer les persones i les empreses que viuen o treballen a l’estranger, agrupant-se, constituïnt associacions i entitats de pressió. Ningú pot aturar un poble en moviment.

Advertisements

Una resposta to “Dret a decidir i lobby català”

  1. Francesc Says:

    Benvolgut Daniel Soriano,

    em poso en contacte amb tu després d’haver llegit el teu article. A Viena estem organitzant un sopar-col.loqui aprofitant la presència de molts representants de la Catalunya exterior. Et podries posar en contacte amb nosaltres a través d’e-mail?

    Moltes gràcies


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: