1D = Nou Cicle

01/09/2008

De la manifestació de l’1-D se’n poden desprendre diverses conclusions: La primera ja l’ha formulada en Vicent Partal. Mai tants catalans s’havien reunit de forma massiva entonant un clam independentista. Per tant, és un fet únic que marca un nou cicle al nostre país. El dret a l’autodeterminació i la independència ja són assumides per una majoria com les úniques opcions possibles de futur. Catalunya ja està farta de ser espanyola. Els catalans estem farts de pagar i ser ciutadans de segona.

La segona és acceptar que la manifestació és un toc d’atenció sever als nostres incompetents i lamentables polítics. CiU, ERC i ICV formen una àmplia majoria parlamentària per tirar endavant el dret a l’autodeterminació i convocar un referèndum. Si Mas, Carod i Saura no acorden un referèndum i apliquen el que prometen als seus programes estan enganyant el seu electorat. El Parlament de Catalunya ha de convocar oficialment el referèndum per seguir de prop les passes d’Escòcia i Euskadi. De ben segur, Flandes serà la següent. No podem quedar-nos esperant i ser els últims de la fila quan Europa assumeixi la seva segona gran reestructuració acceptant la incorporació d’aquestes seves noves antigues nacions.

La tercera és evident: el gran derrotat és el PSC-PSOE que ha optat per primar els interessos del partit per damunt dels de Catalunya i s’ha quedat sol. Ni amb el pes de tots els mitjans públics ha pogut evitar l’èxit de la convocatòria. Queda alineat en la marginalitat del nacionalisme espanyol que comparteix amb PP i els ciudadanos de l’Albert Riera. Segons el PSC, Catalunya no té dret a decidir el seu futur. I això és molt greu. Ens estan manant uns senyors que no creuen que la sobirania de Catalunya rau en el poble. El president Montilla ha quedat definitivament del tot desacreditat no acompanyant el seu poble en la reclamació.

La quarta és el fracàs dels sindicats majoritaris. La seva subordinació al PSOE i el seu sucursalisme espanyol els ha fet perdre el nord i la connexió amb els seus treballadors. Queda també demostrat que cal impulsar la creació d’un nou sindicat majoritari d’arrels exclusivament catalanes. La UGT i CCOO no capten el so del país.

La cinquena és la impecable tasca de desinformació i manipulació col.lectiva dels mitjans espanyols. Ni El País ni El Mundo feien reso de la manifestació massiva a les seves portades. La indiferència que mostren els mitjans de Madrid només demostra, una vegada més, la desvinculació absoluta entre Espanya i Catalunya. Una desvinculació que ja no té remei.

La sisena és l’ús descaradament partidista de TV3 per part del PSC. TV3 no ha estat a l’alçada de les circumstàncies per enèsima vegada. Ja no és la nostra, lamentablement. Proposo que quan Catalunya sigui independent, copiem el model de la BBC britànica. A Gran Bretanya, els ciutadans paguen la televisió pública amb un impost especial. D’aquesta manera s’evita el control dels mitjans per part dels partits.

La setena és un reconeixement obligat als nois de la Plataforma pel Dret a Decidir. Dues manifestacions massives en favor del dret a l’autodeterminació en només dos anys és un èxit absolut. La societat civil té una nova edició de l’antiga “Crida” en aquesta entitat. Totes les demés plataformes farien be d’unir les forces amb ells. Moltes ja ho han fet. D’altres ho faran en un futur immediat. Ara per ara, aplicar el dret a decidir que tenim els catalans ha de ser el nostre objectiu prioritari.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: