Crónica d’una patacada anunciada

03/10/2008

Pels independentistes, les eleccions espanyoles tenen ben poc interès i, en aquest cas, han estat utilitzades per a castigar la direcció de la formació republicana. Esperem que, finalment, s’hagi entès el missatge i s’obri un procés sincer de renovació en la cúpula d’ERC. Ja varem anunciar aquesta patacada en posts escrits ara fa messos. En tinc tants que no sé quin enllaçar. El daltabaix era evident i del tot previssible. Fins i tot en Carretero ho va anunciar. ERC ho podria haver impedit adoptant mesures internes, però la poltrona és molt temptadora i al final només els clatellots provoquen canvis. Massa interessos personals en joc. Pobre país nostre. Sempre estem igual.

Els independentistes descontents amb l’actual direcció d’ERC han optat per camins diferents. Els més esquerranosos han votat PSC, per fotre el PP. Els més catalanistes han votat en blanc o s’han abstingut, en comptes de votar CiU. La qüestió és que pactant amb els socialistes ERC va en caiguda lliure. Si no, mireu les dades. Això ja ha passat a d’altres països amb altres formacions. Només es pot pactar amb els unionistes si controles el govern. Si no, més val estar-se a l’oposició. Recordem que des de l’oposició, ERC va experimentar el seu creixement históric més gran. Des que és al govern, només perd llençols a cada bugada. Si no hi ha canvis profunds, si no es redreça el rumb, la desfeta també serà històrica. Ja s’han comés massa errors. Per tant, és evident que cal un canvi de líder (i en aquest punt, no sé si Puigcercós respón a aquest criteri, donat que forma tandem amb Carod). També cal un canvi d’estratègia. No podem seguir pactant únicament amb el PSOE. ERC ha de mantenir l’equidistància i jugar amb les altres forces. Castigar als socis que la traeixen i treure pit i orgull. Si cal, donant cops a la taula i deixant plantats governs.

Els dies de placidesa del govern Montilla haurien d’estar comptats. L’elector no volia una ERC responsable, sino una ERC amb caràcter i collons. Si treballem per la independència, no podem convertir-nos en funcionaris. S’equivoquen els que diuen que d’ençà de l’Estatut, Catalunya ha estat enganyada. No. Catalunya porta enganyada des de fa 300 anys. A qui van engalipar amb l’Estatut va ser a ERC i a CiU. I ara, a les eleccions més irrellevants pels nacionalistes, comencen a caure les garrotades. El desprestigi d’aquestes dues formacions és complert. La victòria de les formacions unionistes és evident. Han desfet l’estatut i ara passen a conquerir el poder.

Mentrestant, CiU manté el seu pitjor resultat pels pèls i ERC s’enfonsa. Fins quant no ens adonarem que només fent un front comú contra els catalans unionistes els sobiranistes tindrem alguna oportunitat de recuperar-nos? Això no vol dir que ERC i CiU hagin de formar govern. ERC ha d’estar-se a l’oposició fins que guanyi les eleccions, com l’SNP escocès. Perquè CiU, de moment, no és independentista. Tanmateix, ERC i CiU s’han d’acostar en els temes de país. D’entrada, totes dues formacions han d’apostar sense complexos pel dret a l’autodeterminació, sense eufemismes estil “dret a decidir”, que no vol dir res. Si CiU és nacionalista, que ho demostri. Amb iniciatives puntuals conjuntes, CiU i ERC sumades tenen una majoria còmoda al Parlament que els permet tirar endavant reformes, propostes i referèndums de tota mena en aquest sentit. Cal una candidatura conjunta pel dret de Catalunya a l’autodeterminació.

Finalment, lamentar el boicot a la recollida de signatures pel Dret a Decidir per part de la policia. Trist, antidemocràtic i patètic. També molt indicatiu que avui cap mitjà en parli.

Advertisements

Una resposta to “Crónica d’una patacada anunciada”

  1. MANEL Says:

    Realment Daniel, l’executiva d’ERC ha estat tant miop fins ara que demostren que més que cara dures son més aviat incompetents.

    Però el més greu és que continuen demostrant que no tenen n’idea de com sortir-se del carreró sense sortida que aquesta estratègia de la pluja fina els ha ficat. De fet jo crec que no només és una qüestió de diners, sinó més aviat de vida i mort, políticament parlant, es clar!.

    Ningú vol suïcidar-se encara que sigui políticament, sobretot aquells que s’ha dedicat amb tota l’ànima des de la seva joventut.
    Abans son capaços de creure qualsevol entabanada que els socialistes els hi expliquen fins que es quedin sols. Fins i tot així mai reconeixeran que es varen equivocar.

    Per a mi, a part de les estratègies que tu dius sobre que ha de fer un partit independentista amb els pactes del govern, n’hi ha un altre molt d’important: Tenir credibilitat i avui en dia, la política per si ja no la té i encara menys si la política es dut a terme per professionals que no viuen i pateixen la realitat dels ciutadans.

    Per això jo crec que a part de l’estrategia, s’ha de dotar de mecanismes que donin credibilitat al projecte polític. Aquesta credibilitat per a mi , només es pot guanyar si ERC s’obre no només a la militància sinó també a la ciutadania. Els ciutadans han de poder dir la seva respecte a certes decisions estratègiques i a les llistes que és presenten a les eleccions, com també han de poder exercir i treballar de polític en algun moment de la seva vida, com un servei al país. ERC ha de dónar aquesta possibilitat als seus simpatitzants i no només a alguns militants.

    ERC 2.0: La darrera oportunitat

    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/84014


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: