Escapada a Girona

04/21/2008

Avui m’ha tocat pujar a Girona per tancar certes qüestions pendents. A la tornada, intento conectarme a internet des del tren en el meu trajecte de Girona a Barcelona. Pago connexió a internet-movil de la casa Orange. Com sempre, tinc dificultats per establir connexió tan bon punt sortim de Girona ciutat. A Caldes de Malavella, l’invent ja no funciona. En la línia de Rodalies del Maresme passa el mateix. Quan surts de Barcelona, a partir de Mataró, ja no és possible connectar-se, especialment en el tram entre Mataró i Calella. Un forat negre de les comunicacions. Les mancances d’aquest sistema de conexió són notóries en els desplaçaments. Cal millorar-ho. De fet, RENFE podria solventar-ho fàcilment amb una connexió interna de Wi-Fi als seus ferrocarrils. Però ja se sap que això és demanar massa a una companyia, espanyola no ho oblidem, que viu ancorada al segle XVIII.

Però del que volia parlar és de la llengua que empren els usuaris. Als trens, si es para la orella, se sent molta gent parlant en castellà. Molt més que no pas en català. En la resta de situacions vitals no escolto tant castellà com al tren. Serà perquè la majoria de catalanoparlants no agafen els ferrocarrils i es decanten pel transport privat?. Podria ser. Això indicaria que principalment agafen el tren els immigrants i els seus descendents. A primera hora del matí es veu ben clar. Sovintegen les carbasses de mate que es passen els viatgers entre ells. Per tant, parlo d’immigrants tant dels anys 60 i 70, provinents d’Espanya, com del segle XXI, provinents de l’Amèrica llatina. Perquè no crec que els catalanoparlants canviem de llengua pel simple fet d’agafar un tren. Són curiositats que, segurament, van lligades a l’estatus socioeconòmic. I això em fa pensar que tota aquesta gent no agafa el tren per ideologia, sino més aviat per necessitat. Quan s’ho puguin permetre es compraran un cotxe. Devem ser pocs els que hem optat voluntàriament per un estil de vida lliure de cotxes. Es trist constatar-ho. Quina responsabilitat hi te el mai servei de la RENFE en aquesta tendència?

Advertisements

3 Respostes to “Escapada a Girona”


  1. Abans agafava molt el tren, potser per ser fill d’inmigrants, o no. Teoria estranya aquesta si més no.
    Ara no l’agafo perque si vull anar enlloc, vull arribar.
    Però és un plaer anar per la costa i mirar tranquil·lament el mar, el sol al fons ( si és matí). O els pobles i ciutats del maresme cap a munt.
    El trajecte Barcelonés cap a Girona, o al revés, és el més tranquil i relaxant que he fet mai. Sobretot pels matins i amb poca gent.
    La proxima vegada apaga el trasto i gaudeix
    I amb un llibre ja ni te cuento

  2. desfilo Says:

    Tens tota la raó. El trajecte Barcelolna-Girona és preciós. No obstant, com tu molt be dius, ja no agafes el tren perque vols arribar a l’hora. Només els immigrants i els estudiants l’acaben agafant. Una llàstima.

    D’altra banda, el que dic, més que una teoria, és una curiositat.

  3. Manel Says:

    La cobertura del mòbil és també força deficient. A més, la megafonia parla l’idioma del “reinu” abans que en la catalana i quan diuen els noms dels pobles en el missatge castellà en canvien la fonètica estúpidament. Un autèntic atemptat a la llengüa que, per altra banda, no ajuda a ningú a baixar on no li toca. No parlem de Colònia-Köln o Pamplona-Iruña, per entendren’s.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: