Crisi i lobbies

04/21/2008

Totes les nacions del món ténen els seus lobbies. Fins i tot, les que no tenen estat propi, com ara Escòcia, el Tibet o el País Basc. Totes les nacions excepte una, Catalunya. Hi ha una màxima que diu que el capital no entèn ni de races, ni de cultures o identitats. Però a l’hora de la veritat, aquesta afrimació és falsa. Els lobbies existeixen i són efectius. Els lobbies identitaris són els que aconsegueixen que els Estats Units o Alemanya rebin el Dalai Lama o censurin el govern xinés pocs mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Pekin.

Els lobbies identitaris són els que porten a l’Estat espanyol a ofegar algunes de les seves nacions més potents (Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears) en benefici de Castella i rodalies, amb un tracte descaradament discriminatori. Els lobbies identitaris són els que aconsegueixen que Catalunya no pugui jugar en cap competició esportiva oficial amb la seva selecció, o que el mercat de l’energia de l’estat espanyol no caigui en mans dels empresaris catalans.

Com dèia, els catalans som els únics habitants del planeta terra que anem per la vida dient que sóm “ciutadans del món”. I així ens va. Ara que CiU tracta, per enèsima vegada, de crear un lobbie “partidista i redüit” a Madrid per pidolar almoïnes a un enfortit PSOE, hom no pot evitar lamentar-se de la pobresa espiritual dels nostres actuals líders polítics. De tots i cadascun d’ells. No n’han tingut prou amb les bastonades que hem rebut fins el moment? Tan se val, tornarem a garantir “l’estabilitat” governamental a canvi de quatre engrunes. Pujol va caure en el parany moltes vegades. Carod també. Ara és el torn d’en Mas i d’en Duran. Però no ens enganyem, amb aspirines no es cura cap enfermetat. I Catalunya és a punt d’encomanar-se d’una grip perillosa que ens pot portar a l’UVI. Ja fa prop de mig any que avisava que aquest mes d’abril l’Estat espanyol entraria en una etapa de crisi económica profunda. I Catalunya, pel fet d’estar sotmesa al maltracte de Castella i patir un espoli fiscal i un abandonament d’inversió espectacular, viurà amb doble intensitat la malaltia.

Lamentablement, els meus funestos pronóstics es van complint. I si fa uns mesos era la revista El Temps, una de les millors publicacions político-económiques, qui publicava uns informes britànics que advertien que la crisi a Europa entraria per l’estat Espanyol i atacaria amb força la seva feble economia, aquesta setmana ho denunciava l’Associació de Caixes d’Estalvis Espanyola (Funcas). Amb aquest panorama tan negre al davant, és evident que als catalans només ens val bastir un lobbie català transversal i no-partidista que, d’una vegada per totes, ens defensi de la pèssima gestió i la nefasta estratègia económica de l’Estat espanyol. Amb Castella de timoner, Espanya ha decidit suïcidar-se económicament i, de retruc, ens arrosega a catalans, balears i valencians, que som els que la nodrim. Els a

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: