N-II i biocombustibles

04/25/2008

La cessió de la N-II als pobles del Maresme és una gran notícia. Espero que els diversos ajuntaments no desaprofitin l’ocasió per reconvertir l’actual N-II en un gegantí passeig/carril-bici que connecti els ciclistes i els vianants de tots els pobles de la comarca de manera esportiva i ecològica. Finalment, després de decennis de reclamació popular, l’estat espanyol s’ha dignat a cedir aquesta via. La carretera gratuïta passarà a ocupar un carril paral·lel a l’autopista i deixarà lliure el traçat existent, que es reconvertirà en una xarxa urbana. Esperem que ara és sàpiga aprofitar i no es cedeixi l’espai a l’especulació immobiliària, que sembla que és l’especialitat del país.

L’importància de les xarxes de comunicació ecológiques és evident. Tant a nivell intra-urbà com a nivell inter-urbà. La prova la tenim en l’augment dels preus dels aliments bàsics, com ara els cereals o el sucre de canya, per culpa dels bio-combustibles. En algunes contrades, com ara els Estats Units, fins i tot ha començat el racionament de l’arròx. I és que tot alló que toca el sector energètic ho desmanega.

No ens enganyem, la culpa del caos bèl·lic que provoca el petroli no és només del senyor Bush… també nostra, dels consumidors. El dia que es quantifiqui el que li costa a la humanitat l’ús del transport privat, ens posarem les mans al cap. El que li costa en morts a les carreteres, en morts a les guerres pel control del petroli (Iran, Irak, Txetxènia, Kuwait, Venezuela, etc…). El que li costa en aspectes ecológics, energètics, económics, de salut. Quin dubte hi ha que la progressió del cotxe privat va paral·lela a la degradació immobiliària del nostre territori. L’estalvi familiar també se’n resent (assegurances, avaries, revisions, combustible, peatges…). Una familia amb quatre cotxes és insostenible. Una ciutat sense transport públic és insofrible.

Per tant, una xarxa adient de transports entre poblacions és la únics solució. I això només s’aconseguirà quan tothom ho demani i en faci ús. Mentre la gent exigeixi de boca transport públic però segueixi agafant el cotxe cada dia, els governs es faran l’orni, i el preu del petroli, dels aliments i del nivell de vida, anirà inflant. Haurem d’esperar a que el problema reventi per reaccionar?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: