Com fer front a la tempesta econòmica?

05/09/2008

Més enllà de la mentida dels 400 euros i altres gripaus, Zapatero va guanyar les últimes eleccions assegurant a tort i a dret que no hi havia crisi. Es a dir, mentint una altra vegada. Ara, un cop guanyades les eleccions, se sap que de crisi n’hi ha una, i de molt grossa, i es reconeix obertament. De fet, la crisi servirà per a no pagar als catalans alló estipulat al nou estatut. Per a això serveixen les crisis, per saltar-se la llei quan convé. De fet, en el no complir, els espanyols hi tenen la mà trencada. Recordem que prop de la meitat de competències de l’antic estatut mai van ser desenvolupades perquè Madrid ho va imperdir.

Cal retornar a una situació més favorable pels interesos de Catalunya si no ens volem enfonsar. Perquè a hores d’ara ja ha quedat clar que Montilla no sap fer front a ZP i defensar els nostres interessos. La prova de la impotència del govern Montilla la tenim en el conseller Castells, un dels pocs que es pren la tasca seriosament. Fixem-nos que està intentant formar un front amb el PP valencià per pressionar ZP a aprovar el nou finançament, en comptes de servir-se dels 25 diputats catalans del PSC. Amb això ja està tot dit. Sap perfectament que no li serveixen de res. El PSC fa anys que va desaparèixer engolit per un PSOE espanyolista que no compleix res del pactat, seguint la tradició iniciada per l’inefable Felipe Gonzàlez.

Mirem els precedents immediats de tot l’embolic: Zapatero guanya les primeres eleccions amb una mentida, alló de l’Espanya plural. L’espoli fiscal és asfixiant i Catalunya perd pistonada cada any que passa. Cal fer alguna cosa i ens anima a provar-ho amb un nou estatut que, per anar be, hauria d’estar blindat. Al final, la desunió dels partits catalans i la bel.ligerància d’un govern socialista ultra-centralista, en comptes de plural, ho aboca tot al fracàs.
Ara estem allí on estàvem, però pitjor. La desfeta catalana no ha permés fer els deures i l’estatut no es va blindar. Els espayols, naturalment, no tenen intenció de deixar d’expoliar-nos. I per postres, els catalans votem massivament Zapatero, per por a que guanyi no se sap ben be qui. I ara tenim 25 diputats socialistes catalans a Madrid que, a efectes pràctics, no serveixen per res, donat que faran tot el que els mani ZP.

Els espanyols no ens afluixaran les cadenes econòmiques. I menys ara que ve la crisi!, canten en Solbes i en Chaves a l’unisó. Quines penques. La crisi ens passarà factura als catalans. Venen temps difícils. I la única solució a mig termini per reconduir el desastre és que el TC espanyol ens torni a retallar l’estatut que els catalans, tous de mena, vam aprovar en referèndum. Això invalidaria la voluntat popular i, si es sap aprofitar, pot servir per iniciar un canvi de govern a casa. Els dies del tripartit català estan comptats, afortunadament. ERC tindrà l’excusa perfecte per deixar el govern i tornar a l’equidistància i formar un govern amb CiU o anar a l’oposició. Tan se val. Qualsevol cosa per reorientar el vaixell i fer front a la tempesta econòmica.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: