Finançament o parassitisme?

05/18/2008

Espanya no vol tancar el negoci que li suposa expoliar Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Necessiten aquests diners per consolidar un Gran Madrid, cosmopolita a cop de talonari. Castella, país adormit des de fa segles en el parassitisme de les seves colònies, no es pot permetre entrar en el segle XXI sense un motor económic propi. I no es pot enrefiar d’Espanya, donat que l’independentisme creix amb força a Catalunya i al País Basc i amenaça d’estendre’s a la resta de països perifèrics. Si perd les darreres colònies ha de tenir un nucli económic fort: el nou Madrid. I s’està preparant per a això agafant diners de la caixa comuna. I per mantenir el xiringuito els cal un govern advers a la Generalitat, donat que dir no als teus sempre és més dificil.

I és que a Espanya es viu millor “contra” Catalunya que no pas “amb” Catalunya. Per aquest motiu, Zapatero sempre s’ha estimat més que a Catalunya governi CiU que no pas el PSC. Per això va pactar l’Estatut amb Mas, i no pas amb el tripartit. Per aquest motiu, Zapatero va destituir Maragall, malgrat ser un president amb una gran popularitat i acceptació. Ho havia pactat amb Mas: “Aparto Maragall i guanyes les eleccions”. Però el Convergent no va guanyar. I aleshores no es va poder evitar evitar que Montilla formés un segon tripartit, malgrat el desacord de ZP.

A Espanya li’n queden tres colònies que encara explota económicament. Son les colònies de la Corona d’Aragó: Les illes balears, el País Valencià i Catalunya. També hi ha l’Aragó però no és explotat perque no produeix excedent. Però tampoc no s’hi inverteix gaire. Les illes Balears i el País Valencià, per la seva banda, eren territori PP, i a la confrontació partidista s’hi ha d’afegir l’espanyolisme popular, que ocasionava que mai no demanassin res fins que no els era cocedit als catalans. Una cosa simlar passava a Catalunya, territori convergent. En aquest cas hi havia una tèbia reivindicació de caire regionalista per part d’en Pujol, però per més que el president pidolés a la Moncloa no calia obrir l’aixeta. La confrontació partidista evitava tenir que replantejar-se el sistema fiscal espanyol. A CiU era més fàcil dir-li que no.

Tanmateix com sabem, tot va canviar un bon dia. La pèsima darrera etapa de Pujol va ensorrar CiU i un Maragall, sempre ambiciós, va formar un tripartit amb els independentistes en un temps en que el PSOE no aixecava cap. A més, l’atemptat de l’11-M i les mentides d’Aznar van donar la inesperada victòria a un desconegut Zapatero que, ingènuament, va prometre una Espanya plural. Resultat: El PSC va passar a comandar Catalunya i el PSOE pilotava l’estat. Un cop guanyades les eleccions, ZP va desdir-se de la seva Espanya plural, retallant estatuts a tort i a dret i reeditant, una vegada més, el “café para todos”. Però és clar, què fer amb el PSC? Dir no als teus és dificil. I ZP, per dissimular, va permetre un estatut retallat i estrafet que, gràcies al pacte amb Mas havia de propiciar la sortida del PSC del govern. I com dèiem, Zapatero va destituir Maragall, però el Convergent no va guanyar. Llavors no va poder evitar que Montilla formés un segon tripartit, malgrat el seu desacord. I quan ha arribat l’hora de complir la llei, es a dir, l’estatut, es troba amb la contradicció d’haver de tancar l’aixeta als seus propis companys de partit a Catalunya amb qualsevol excusa, com ara la crisi.

Amb la próxima desfeta final de l’Estatut i del nou finançament català, per part del Tribunal Constitucional, ZP espera d’una vegada per totes desfer el tripartit. Per aquest motiu no evitarà la retallada del TC. ERC no podrà acceptar la humiliació del poble de Catalunya i un nou horitzó s’obrirà: O una sociovergència, amb Mas president o un Front Nacional, ERC + CiU, amb Mas president. Ja us ho dic ara, si és per Zapatero, tindrem front nacional. I la tímida passa enver l’independentisme que ha fet CDC aquesta setmana va en aquesta direcció. Mirar d’acostar-se a ERC per formar un nou govern. ZP ja es frega les mans. Només li cal aguantar amb excusses fins que el TC dicti sentència. Després, quan Montilla perdi el poder, dir “no” al finançament català li serà més fàcil.

Advertisements

3 Respostes to “Finançament o parassitisme?”

  1. un que passava per aquí Says:

    M’agradat la foto que encapçala el blog. En Zapatero hi queda molt bé. Però, crec que, per animar el blog, la podries alternar amb altres fotos d’en Zapatero. Podries posar una que es va fer al balcó de la Generalitat, cap allà el 2003. No recordo bé qui hi sortia, a més d’en Zapatero. Ho recordes, tú?

  2. Joan Arnera Says:

    Com sempre, apuntes en bona direcció. de tota manera, jo em penso que Zapatero tampoc no necessita carregar-se el Montilla, diguéssim. Pot dir que no igualment encara que aquí continui manant el PSC. Només es tracta de fer-ho menys descarat, i de que el Periódico publiqui alguna enquesta.
    No tinc gens clar, gens clar, que hi hagi un pacte CiU-ERC, a no ser que Ciu es llenci a l’independentisme i tots comencem a treure la pols dels trabucs. Cosa que m’agradaria, però de moment no veig jo a CDC en aquesta tessitura. Veurem…

  3. Daniel Solano Says:

    Probablement tens raó, Joan. ERC i CiU encara són lluny de l’entesa. Potser caldrà una plataforma que uneixi els independentistes, vinguin d’on vinguin i que es mantingui a banda dels partits.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: