Els no-nacionalistes de ‘La roja’

07/03/2008

Ara que la selecció espanyola ha guanyat un títol, tots hem pogut veure pel carrer, amb banderes roji-gualdes, els ‘no-nacionalistes’ entonant himnes patriótics. I no ens enganyem. Al final ha resultat que no són pas tants. Però a mi m’agradaria fer incís en l’atzucac que suposa mentir i dir que els votants de PSC/PSOE o del PP no són partits nacionalistes. O que, simplement, els unionistes catalans no són nacionalistes. El problema de dir aquestes falsedats és que, després, ho han de mantenir. I és clar, ja se sap. Una cosa és dir i l’altra fer. Especialment quan guanya ‘la roja’. No es pot ser mentider en aquesta vida.

Com a independentista no em fa ni fred ni calor que guanyi la selecció espanyola o la francesa. Simplement, em sap greu que no ens deixin jugar a nosaltres, als catalans, amb la nostra selecció. Suposo que deu ser molt divertit guanyar campionats i estar orgullós del teu país. Lamentablement, els catalans, de moment, no ho podem experimentar. I aixó no és possible a causa del nacionalisme negatiu espanyol. Es pot ser nacionalista en positiu, defensant la teva nació, i en negatiu, maltractant i insultant la resta. Espanya, igual que França, practiquen aquesta segona modalitat.

Quan prendran consciencia del fet que els estats no es poden construir damunt l’opresió de la voluntat popular? Catalunya no vol ser espanyola. I l’independentisme no para de creixer, com be demostren les enquestes… encara que de moment aixó no es reflecteixi a les urnes a causa de la mala gestió de l’unic partit independentista amb representació parlamentària. La por, i nomes la por, justifica que un estat es comporti així amb les seves nacions i els negui el dret a tenir una selecció própia o la seva llengua reconeguda i institucionalitzada.

A França també li creixen els nans. Fa pocs dies, la revista ‘Nature’, la més prestigiosa en el món científic, acusava l’estat gal d’oprimir irracionalment les cultures minoritàries. I és evident que si les reprimeix és perquè no són cultures franceses. I a França, comencen a tenir por de la desintegració. Els estats, poc a poc, han de ser laminats. Per dalt, per la UE. Per baix, per les nacions. Només així sorgirà la vertadera Europa. La única Europa possible. Al cap i a la fi, és mes fácil ser tolerant amb els nacionalismes positius, que no pas intentar homogeneitzar per la força les cultures. Això situa Espanya i França al mateix nivell que la Xina.

Advertisements

Una resposta to “Els no-nacionalistes de ‘La roja’”


  1. Bona vesprada des d’El Caire, Egipte.

    A partir d’ara em trobaràs a http://www.maiol.cat
    (corregeix l’enllaç, gràcies!)

    Una abraçada molt càlida^^


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: