Esportistes i botiflers?

08/27/2008

En els moments dificils és quan s’han de defensar els ideals amb fermesa i sobta observar com hi ha tants i tants esportistes que es declaren catalanistes convençuts però que quan arriben els diners de Madrid o els efímers cants de sirena de ‘la roja’ canvien de samarreta amb una facilitat i una desvergonya fabuloses. No entenc per quina raó és habitual rebutjar un cantant o un escriptor quan canvia la seva llengua per la de Cervantes, per motius habitualment económics, i en canvi, no hi ha cap mena d’escarni popular per un jugador que defensa amb energia els simbols de l’estat que no ens deixa exercir els nostres drets com a poble.

Fixem-nos que els espanyols sí que reaccionen quan un esportista català no accepta jugar amb ‘la roja’. I ho fan amb virulència, perquè ho consideren una traició al seu estat. Nosaltres, en canvi, no considerem que siguin uns botiflers els esportistes catalans que decideixen jugar amb la selecció del país veí. Ningú ha preguntat mai als esportistes quin país senten realment com a seu i amb quina selecció els agradaria jugar. Qui impossibilita, precissament, que aixó pugui succeir és l’estat espanyol que, a diferència del britànic, no respecta els drets identitaris de les seves nacions ni dels seus ciutadans.

Jo trobaria normal que un atleta tibetà no volgués participar sota la bandera xinesa. O que un  atleta quebequés, si fos el cas, rebutges participar en uns jocs olimpics com a esportista canadenc. La pasivitat política dels esportistes catalans, la poca implicació amb Catalunya, és pasmosa. Fins i tot en els casos en que realitzar un acte reivindicatiu ja no els suposaria res per a la seva carrera. Alguns esportistes ja no treballen a l’estat espanyol i d’altres ja estan a punt d’acabar la seva carrera. Us imagineu els efectes que hauria tingut que un jugador com Guardiola, en els darrers anys de la seva carrera, hagués denegat participar amb la selecció espanyola en reivindicació de la catalana? El debat haguera estat excepcional. Llástima, una oportunitat perduda de també figurar a la història política del país, senyor Guardiola. Excepte algunes honroses excepcions, podem assegurar que ser esportista a Catalunya implica passar-se els ideals polítics pel folre. I no ens oblidem que un terç dels esportistes de la selecció espanyola són catalans, valencians o mallorquins. Quina pressió excel.lent podrien exercir per defensar els seus/nostres drets!. Allà ells amb la seva consciència. A mi em faria vergonya no fer res pel meu país si, en un moment determinat, actes pacífics i simbolics com aquests fossin necessaris.

Advertisements

2 Respostes to “Esportistes i botiflers?”

  1. FJ Says:

    Tens tot el dret del món per sentir-te independentiste i de tractar als “espanyols” com a ciutadans del “païs veï”, però, comets un error molt greu al demanar a la resta dels catalans a que pensin igual que tu. Si no es declaren pas nacionalistes i anti-espanyols, els negues el dret de ser “bons catalans”. No t’importa pas la feliçitat dels catalans: només t’importa que siguin nacionalistes i divisoris cap al “païs veí”.

    Em puc imaginar que ets igual de intervencioniste en altres temes també. L’estat català abans de la persona catalana; la senyera abans de l’econòmia. Quina pena. Així ens va el païs.

    Salutacions molt cordials.

  2. sonajust Says:

    Els espanyols tracten en Oleguer com a estranger quan aquest va negar-se a jugar amb la selecció espanyola. Li cridàven “traidor” i coses pitjors a tots els camps de l’estat espanyol. Qui és intervencionista aqui?

    Qui impedeix que la selecció catalana existeixi, com existeix la escocesa i com demana bona part del poble de Catalunya? Qui és l’intervencionista en tot això? Es un cinisme enorme dir que els catalans independentistes som egoistes o intervencionistes.

    Jo crec que els catalans hauriem de poder decidir amb quina selecció volem jugar. De moment, qui impedeix que això pugui ser factible és Espanya, no pas Catalunya. D’altrabanda, es lógic que els independentistes considerin traidor Xavi o Crivillé cada vegada que porten la bandera espanyola o criden visca espanya. Igual que els espanyols consideren un traidor Oleguer. Per construir un estat propi més prósper, cal la col.laboració de tothom. Intel.lectuals i esportistes, també pel fet que son simbols del país.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: