Obamistes perifèrics

11/14/2008

Alguns mitjans pseudo-progressistes espanyolistes, partidaris d’una globalització mal entesa, són els mateixos que ara s’emocionen de manera desproporcionada amb el triomf d’Obama quan fa només dos dies eren acèrrims anti-nord-americans. I tot perquè Bush no donava la mà al seu guru Zapatero. En fi, de més verdes en maduren.
El cas és que aquesta colla de pro-ianquis interessats, obamistes de perifèria, s’han afanyat a comparar el nou president americà amb l’inefable president espanyol. Tanmateix, entre els dos personatges, la única cosa hi ha en comú és la seva joventut i l’ideari de centredreta. Si ens atenim, en canvi, a la resta de factors biogràfics, a qui s’assembla Obama una mica és al president Montilla.

Els nord-americans anglosaxons, després de segles de convivència amb les minories afro-americanes, han decidit donar una oportunitat a un president negre. Els ha costat molts anys donar aquesta passa i cal felicitar-los. Els catalans, mentrestant, no ens hem quedat enrere. I en un temps rècord, hem fet president un català d’origen andalús, de família econòmicament modesta i que pertany a una minoria cultural dintre de Catalunya. I ho hem fet tan sols en dues generacions i gràcies al suport del partit més suposadament esencialista, com és ERC.El mérit és seu, del senyor Montilla, que s’ha integrat admirablement, però també dels catalans, que ho hem acceptat tranquil·lament. Alegrem-nos! Un cas com aquest és únic al món… Visca la multiculturalitat! Per tant, si a algú s’assembla Obama, siguem rigorosos, aquest és el president Montilla i no pas Zapatero.

La noticia de l’elecció d’Obama és important. Més que res pel seu simbolisme. Es el cop de gràcia al racisme epidèrmic. Però a aquestes alçades, hom sap que no només el color de la pell és el problema. Sempre s’ha sabut que el racisme era una qüestió de diners. Ningú és racista amb els àrabs del petroli o amb els multimilionaris jugadors negres del Barça o de l’NBA. La gent és racista amb els pobres, siguin blancs, negres o rosats. Només quatre radicals són racistes epidèrmics. Una minoria insubstancial, sovint utilitzada i manipulada pels poders econòmics. La gran majoria som racistes amb els pobres… aquí i a la Xina.

La història ho demostra. A uns els marginen per no tenir diners, com ara els negres de l’Africa. A d’altres per tenir-ne massa i fer lobby, com ara els jueus. I finalment, a d’altres per ni tan sols voler entrar en el sistema, com ara els gitanos o els indis nadius nord-americans. El diner tot ho justifica. Fins i tot, els genocidis. Qui ho pot dubtar?

Per tant, la victòria a les eleccions de la unió d’estats més poderosos del món, almenys els més poderosos militarment, d’un home negre hauria de ser el primer pas per incidir encara més en el tema i resoldre les altres facetes del racisme. Les que s’amaguen encara avui en les desigualtats socials. Les que ens empenyen a treure el nostre fill d’una escola per por a que s’ajunti amb nens més pobres. I és aquesta mena de racisme el que em temo que el benintencionat Obama no podrà combatre. Perquè no oblidem que en aquesta democràcia, que tan ens estimem però que no perfeccionem malgrat el pas dels anys, qui realment governa, com sempre, són els poders econòmics. I aquests sectors, que es deuen a les desigualtats socials, fomenten el racisme econòmic. En aquest context, els polítics només són simples titelles que ballen al so de les multinacionals i de les entitats financeres.

D’altra banda, i malgrat que hagi quedat clar que els catalans som catalans, vinguem d’on vinguem, igual que els nord-americans són nord-americans malgrat el seu color de pell, encara hi ha una altra mena de ‘racisme homogeneïtzador’. Hi ha gent que confon la globalització política, econòmica i cultural que tots desitgem, amb la homogeneïtzació centralitzada i la deslocalització absoluta. Els partidaris d’aquesta mena de religió mundialista són nòmades ideològics, sense nord ni lògica social. Animes exposades a la primera bufada de vent de la propaganda audiovisual.

Em preocupen actituds com la de molts ciutadans catalans que quan portàvem només dos mesos del debat sobre l’estatut ja es declaraven fatigats pel tema. Aquest mateixos senyors, ara s’han empassat un any i mig de primàries i d’eleccions nord-americanes soporíferes sense ni piular. I caldria preguntar-se perquè van fer tan mala cara quan es debatia una llei que afecta al 95 % de les seves vides, i en canvi, s’empassen encantats debats d’ultramar que només afectaran, com a molt, un 5 % de la seva existència. Són els mateixos que no voten a les eleccions catalanes perquè, segons ells, les importants són les espanyoles. Són els mateixos que d’aquí a dos dies tampoc no seguiran ni votaran a les espanyoles perquè, segons ells, les importants són les nord-americanes i voldran votar l’Obama de torn. Són els mateixos que no parlen català perquè és una llengua petita i que en dos dies tampoc parlaran castellà perquè s’hauran passat a l’anglès.

Són tendències unificadores que ja es preveuen. Ells s’auto-anomenen ‘ciutadans del món’. Però el que són és ‘ciutadans homogeneïtzats’, devots del poder global unicolor, somiadors d’imperis mundials mono-direccionals que mai han reeixit a la història de la humanitat. Per a ells, tota petita cultura, tota peculiaritat regional, tota llengua minoritària, tota federalització política és un destorb. Gent inculta que ja ha oblidat aquella màxima imprescindible dels partidaris d’una sana globalització que diu: ‘Pensa globalment però actua localment’.

Cal defensar la diversitat en un món unit igual que cal defensar la diversitat natural en un món ecológicament sà. Els éssers vius tenen un valor en si mateixos, independentment que siguin o no útils a l’home. Igualment, les llengües i les cultures petites tenen un valor en si mateix, independentment de la seva aparent manca d’utilitat efectiva. Es més fàcil i realista acceptar el dret a la existència i l’autodeterminació de tots els pobles i totes les cultures del món que no pas apuntar-se a la utòpica i anacrónica onada que intenta, una vegada més, acabar amb la diversitat del món.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: