No tenir por a l’oposició

03/16/2009

Si alguna cosa han demostrat les eleccions a les dues nacions del nord de la península és que als independentistes no el va gens be governar amb els unionistes com a soci minoritari. Perquè no ens enganyem, el PNB, igual que CiU, mentre no es demostri el contrari, és un partit unionista. En el cas gallec, el BNG no n’ha tret res d’estar-se al govern amb els socialistes. Ha aturat el creixement que estava experimentant a l’oposició i ha començat a decrèixer. Ha perdut votants. En el cas basc, EA gairebé ha desaparegut a l’ombra del PNB.

Que ERC vagi fent comptes de la seva estratègia actual, perquè ja fa temps que perden pistonada. No entenc aquesta por irracional a estar-se a l’oposició. Si és on es gesten les victóries. Es de manual de politologia bàsica. En fi…

De la resta poca cosa a dir. A Galicia recupera el poder el PP de manera claríssima, segurament perque els conglomerats entre independentistes i unionistes, com dèiem, mai han funcionat per la seva incoherència. I pel que fa a Euskadi, ni tan sols hi ha hagut eleccions, sinó una pantomima que ha deixat cent mil votants sense veu. Si això és democràcia…. Ara resultarà que una minoria nacionalista espanyola governarà una majoria nacionalista basca. Quina incoherència.

Però tornant al tema. Els conglomerats a l’estil tripartit, com dèiem, no aguanten massa perquè són incoherents. No es pot aplegar independentistes amb unionistes en un mateix govern, i menys si el soci minoritari és l’independentista. Els secessionistes volen un canvi de paradigma i per aconseguir-lo només els val una majoria al Parlament. Evidentment, el desgast que pateixen quan entren en un govern incoherent i com a socis menors amb els unionistes els impossibilitat tot creixement. L’efecte és ben be el contrari. També els va passar als independentistes gal·lesos.
‘exemple és crèixer a l’oposició. Com ho varen fer els escocesos del SNP. A l’oposició, es gesten les majories. I si no que li preguntin a CiU, que tard o d’hora serà el recanvi natural a l’actual tripartit.

Personalment, crec que l’electorat demana coherència. Si ets coherent, puges. Si fas l’ase, baixes. I Mas va fer l’ase per aconseguir el poder, i això, precisament, li ho ha impedit, de moment . I Carod va fer l’ase per mantenir-se al poder, i això, a ERC, li està costant car. Els independentistes catalans, des que són al govern, i especialment a partir del segon tripartit, han aturat el creixement i han iniciat el seu decreixement.

Montilla, en canvi, encara no ha fet l’ase. No l’ha fet, perque ell és coherent. Es unionista i veu Catalunya com una regió d’Espanya i actua en conseqüència. Els seus actes són coherents amb la seva ideologia. Catalunya, a les seves mans, tornarà a ser una regió d’Espanya, sotmesa, mesella, humil. Que els nacionalismes perifèrics tornin a l’oposició no és una mala notícia si ha de servir per a que recuperin el seu esperit ideològic.

Advertisements
%d bloggers like this: