Del 2.0 a la ingenuïtat

03/15/2010

Cal anar amb compte amb les afirmacions que fem sobre els canvis que poden promoure les noves tecnologies en el món de la política. La gent no es mama el dit i tampoc es tracta de fer ciència ficció de serie B amb Internet. Personalment, no m’agrada gens la literatura esotèrica gremialista, i menys quan es dedica a les arts endevinatòries. I Internet, quin dubte hi ha, ja té el seu propi univers de ‘gurus’ del qual, per bé o per mal, jo mateix en dec formar part.

Es veritat que les innovacions socials a la xarxa milloren la comunicació i poden acostar la política al ciutadà. Fins-i-tot és cert que les noves tecnologies poden ajudar a renovar la democràcia, que bona falta li fa. Però això només passarà si els polítics ho volen. Internet, per sí mateixa, no garanteix res. I de moment, al nostre país, per desgràcia, no sembla que s’estiguin fent avenços en aquesta direcció.

A Suïssa tenen democràcia directa des de molt abans que existissin les xarxes socials. I amb les llistes obertes passa tres quarts del mateix en altres estats. Es a dir, no calen invencions tecnològiques per fer la política més accessible, transparent i participativa. Només cal voluntat política.

També hi ha qui defensa dogmàticament que Internet i les xarxes socials possibilitaran que la política es comenci a gestar d’abaix a dalt i no pas de dalt abaix, com si el codi virtual fos una mena de nou catecisme comunista. Bé, tan de bo sigui així algun dia. Però torno a repetir, no siguem bufanúvols. Tot això succeirà quan els polítics ho vulguin i és un propòsit que no va lligat de cap manera al desenvolupament tecnològic, sinó més aviat a la honestedat política i a la cultura democràtica del país i dels seus representants.

El desprestigi de la classe política catalana i europea, per exemple, no es resoldrà per molts perfils a Facebook que obrin els candidats, sinó amb una gestió honesta, eficaç i transparent de l’administració. Obrir perfils a Facebook pot ajudar a que els ciutadans puguin fer arribar les seves opinions als responsables polítics. Opinions que poden ser bones o dolentes, constructives o erosives, interessants o banals. Hi ha de tot a la vinya del senyor. I saber gestionar correctament aquesta ‘conversa’ no és fàcil. D’aquí l’espant que molts dels nostres representants, els menys professionals, tenen a les noves invencions 2.0.

Internet i les xarxes socials, d’altra banda, també poden ajudar a que les idees dels nostres escollits arribin de manera més efectiva i còmoda als ciutadans. Les fronteres entre els mitjans de comunicació i les xarxes socials s’estan desdibuixant ràpidament. Però no ens enganyem, per sí mateixes, les tecnologies no ens garanteixen que els polítics comencin a treballar per un sistema més participatiu. Per tant, de res no serveixen les invencions 2.0 si no hi ha un compromís real per bastir una llei electoral actualitzada, si no s’aposta per les llistes obertes o es fomenta i potencia la democràcia directa mitjançant referèndums vinculants. La resta és fer volar coloms i vendre fum.

Advertisements

3 Respostes to “Del 2.0 a la ingenuïtat”

  1. YuriBCN Says:

    Prou d’acord. Però el que sí fa és baixar les barreres d’entrada a l’activisme. Amb el ciber-activisme, els polítics es trobaran… no, es troben, amb més competència. I aquesta serà cada vegada més important, tot i que dubto que farà un canvi ‘radical’ a la política formal, parlamentària. El que sí hi haurà és cada vegada més activisme monotemàtic, amb la ciutadania manllevant-se, “apoderant-se” de la iniciativa política, sobre tot a nivell local.
    I com ja sap qualsevol polític, si no fas política, te la faran!


  2. Esperem que bona part del que dius es compleixi, amic Jordi. No m’agradaria pensar que, entre tots, estem confonent el que desitgem amb el que realment succeeix.

    Per cert, molt bo això de que si no fas ‘ciberpolítica’ te la faran. Una bona adaptació 2.0 de l’ideari d’en Fuster.

    • YuriBCN Says:

      Tots coneixem la iniciativa “10.000 a Brussel·les”. No hagués estat possible sense Internet reunir tanta gent, en un temps tant curt, amb tant pocs recursos.
      Conec gent que està preparant projectes relacionats amb el “open government”, per a tractar d’aprofitar les dades “lliures”, les dades més o menys estructurades, que ens ofereixen entitats locals i d’altres (RENFE, les elèctriques?): novament impossible sense Internet.
      Internet no ens canviarà com creiem, segur. Mai surten les coses ‘exactament’ com pensàvem. Però ens canviarà, ens està canviant, la societat, i conseqüentment com ens governem, no en tinc dubte.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: