Velocitat 2.0

04/01/2010

Internet és l’àmbit més dinàmic de la comunicació. Això és indubtable. Te un poder d’auto-transformació extraordinari. Contínuament les aplicacions i les plataformes es reinventen a sí mateixes en una cursa folla per assolir i mantenir l’hegemonia de l’audiència.

Davant aquest fenomen de la immediatesa continuada, sobta comprovar la rigidesa estructural de la majoria de portals de les administracions i de les formacions polítiques del país. Elles són les que haurien de liderar la societat 2.0 i, fixem-nos que, normalment van pel darrera. Conec almenys mitja dotzena d’entitats socials que ja tenien xarxa social pròpia abans que cap partit català donés el primer pas en aquesta direcció. I molts encara no ho han fet.

Les excuses són tan diverses com insostenibles. La cautela, la opacitat, la jerarquia, una estructura professional elefantina, l’obsessió pel click, pel nombre de visites (com si tenir presència o innovar no fos ja important per sí mateix). En el món 2.0 s’ha de ser agosarat si es vol liderar. Les empreses més exitoses o són. També les més eficients en comunicació. I les administracions i els partits polítics són, en essència, centres de comunicació. I en aquest sentit, no haurien de seguir treballant amb les eines del segle passat. Amb estructures ciclòpies. Amb jerarquies i opacitats caduques. No és professional. No és competitiu. No és eficient.

Ara és el torn de la geolocalització i de la conversa directa, oberta i desacomplexada amb el ciutadà. De les plataformes multifuncionals, de les estructures flexibles i mòbils, de gadgets originals que actuen com a nodes d’intercanvi de visites i d’informació, de dispositius que permeten incorporar les darreres tendències en tecnologia social i oci interactiu a les principals xarxes. Si les entitats polítiques no són capaces de liderar el seu entorn comunicatiu, quan disposen de totes les eines i recursos (i mai la comunicació havia estat tan econòmica), com volen liderar cap altre entorn social?

Apareixen noves possibilitats 2.0, que en realitat no són més que noves formes d’accés a la societat i de facilitar el servei dels ciutadans. I mentre tot això passa, algunes entitats polítiques triguen anys (ho heu llegit be) en enllestir i posar en funcionament webs o pàgines 1.0,  concebudes de manera rígida, endogàmica, desactualitzada i, per tant, completament ineficient en els entorns actuals.

En realitat, aquestes inversions són despesa pública mal aprofitada. En comunicació social 2.0, o som innovadors, originals i punters, o els diners cauen en sac foradat, donat que el missatge no arriba al ciutadà. En menys temps d’un any, Facebook i Twitter ja han incorporat diverses reformes, Gmail ha llençat Wave i Buzz i les aplicacions dissenyades per Iphone creixen en nombre exponencial. I no vull parlar de Mac, perque el seu ritme de producció és esfereïdor.

Per la seva banda, algunes formacions britàniques mantenen laboratoris socials d’idees i propostes des fa anys i altres entitats franceses ja incorporen la geolocalització als seus serveis i grups de treball electoral. Algunes formacions nord-americanes tenen presència activa a totes les xarxes socials, i no pas només a les dues de moda. Perquè han entès que cal estar, tenir presència i no viuen només del recompte de clicks.

La raó d’aquesta velocitat inapropiada de les entitats polítiques catalanes, la causa d’aquesta certa incompetència professional, radica en la mateixa estructura de treball. Els gabinets de comunicació d’avui en dia encara són 1.0.  Els passa el mateix que als mitjans de comunicació. La feina que abans feien 30 persones, ara la fan dos. Però aquestes dues persones, han de ser professionals avesats a les noves tecnologies. La seva tasca es multiplica amb les eines adients.

L’excés de personal mal format, que no coneix els nous entorns comunicatius, alenteix el procés i el fa ineficient. L’excés de cautela, provocat per una concepció opaca de la conversa política. La manca de transparència. L’excessiva jerarquització de les formacions, la absència de programadors especialitzats en els departaments de comunicació. Tot plegat genera lentitud. Una lentitud que, en els entorns 2.0 és sinònim de paràlisi i ineficiència.

Els gabinets 2.0 seran més flexibles i econòmics que mai. Constaran d’un servei comunicador, integrat per periodistes / politòlegs, en línia directa amb la jerarquia més alta del partit i d’un servei d’assessorament tecnològic, coneixedor de les eines 2.0, de les noves tendències tecnològiques i que sàpiga externalitzar convenientment cada tasca a les empreses més eficients del moment. Una estructura lleugera, flexible, ràpida i eficient. En definitiva, un gabinet 2.0.

Advertisements

Una resposta to “Velocitat 2.0”


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: