Amb Espanya es negocia a l’africana

07/14/2010

Si cridem ‘Independència’, Espanya ens donarà ‘federalisme’. Si demanem ‘federalisme’, Espanya ens donarà ‘autonomia’. És de calaix. Quan es negocia a l’africana, un sempre demana més del que vol i després regateja. Es el que han fet els espanyols amb nosaltres. Ens han rebaixat més l’estatut actual que l’anterior, per tal que tot quedi igual que estava.

Com dèiem, amb els espanyols es negocia a l’estil africà, perquè aquesta és la seva cultura. Són europeus només per a rebre subvencions. Per a la resta, segueixen sent africans. Recordem que van estar sotmesos durant vuit segles als àrabs. Cal ‘regatejar’. No han anat mai al Marroc els nostres representants? Què fan negociant amb els espanyols a l’estil alemany?

Espanya regateja i espera que nosaltres fem el mateix. I després, una vegada s’arriba a un acord, cal no pagar fins que no ens donin allò pactat. Amb precaució i desconfiança. Així es negocia a l’Africa. No ho sabien? Si ho haguèssin preguntat als bascos… Ells això fa anys que ja ho varen entendre. I per això Espanya no els ha pres el pèl.

Personalment, ja ho sabeu, només contemplo l’opció independentista. Per tant, si per mi fos, el regateig s’acabava abans de començar. Perquè la declaració d’independència seria unilateral. No hi ha res a negociar. La sobirania s’excerceix. Però per això cal una majoria independentista al Parlament. Per això cal una gran coalició electoral independentista.

No vull que els votants de CiU deixin de votar CiU. Vull que CiU es declari independentista. Perquè la majoria dels seus militants ja ho són. No vull que els votants d’ICV deixin de votar el seu partit. Vull que ICV surti de l’armari i proclami el seu independentisme, perquè la majoria dels seus militants ja ho són. I vull que, juntament amb les altres formacions independentistes, formin una gran coalició per l’alliberament nacional.

I en aquest sentit, no s’entèn perquè els actuals dirigents polítics s’entesten a dir que ja és massa tard per a una gran candidatura transversal independentista. Alguns articulistes, entre els quals modestament em compto, ja varem suggerir la candidatura tranversal fa més de dos anys. En tot aquest temps no s’han pogut posar d’acord? Costa de creure. Simplement, no hi ha voluntat.

Els ciutadans no tenim tants problemes. Ens varem posar d’acord en l’eslógan independentista no-oficial de la manifestació del 10-J en qüestió de segons. I el varem cridar tot el recorregut, per tal que quedés ben clar: In-de-pen-dèn-ci-a. I erem gent de tots els partits. Fins i tot els militants de partits suposadament unionistes, com ara CiU, PSC o ICV, ho cridàvem. Simplement, hi ha voluntat.

No serà que els únics unionistes que queden són els dirigents? Quin és el problema, llavors. Les cúpules dels partits? No han entés el missatge? No saben qui mana? Mana el poble i es fa el que ell diu. Qui s’atreveix a piular que va ser una manifestació per l’Estatut? Jo no vaig sentir cap crit ni vaig veure cap cartell en aquest sentit. Com poden dir en Saura i en Montilla que la mani era autonomista?

Si els militants d’ERC, RCat, CUP, ICV, PSC i CiU cridàven massivament ‘Independència’ i desfilaven darrera el lema ‘Tenim el dret a decidir’, la obligació dels seus representants, el dia següent mateix, és fer mans i mànigues per impulsar el referèndum oficial i consolidar una gran candidatura independentista transversal per a les properes eleccions. La resta és fer-se l’orni.

Que fan llavors ara els nostres representants al Congrés espanyol discutint sobre el sexe dels àngels amb PSOE i PP en el ‘debat de la nació’ veïna? Algú els ho ha demanat? Ja no cal que hi vagin. Que no perdin temps, que després diran que no en tenen per fer la candidatura independentista transversal. O potser encara no han asumit que vol dir la paraula ‘independència’?

Cada dia queda més clar que l’alliberament d’aquest país és aturat per una generació de polítics de molt poca vàlua. Uns dirigents que no saben negociar. Que no saben establir fulls de ruta. Que no saben preveure atacs i preparar contratacs. No tenen imaginació, ni empenta, ni caràcter. No tenen patriotisme. No són competents. Han deixat tota la iniciativa en mans dels espanyols. I així ens va des de fa anys. Aquests volen fer de Catalunya una nació puntera a Europa?

A aquests senyors, que sempre són els mateixos, tot els fa por. Tot és un perill. En realitat, el que els fa pànic és perdre la feina. A tots ells. Uns dirigents que només pensen en les seves nòmines, en els seus partits i en mantenir la cadira. Catalunya no es mereix aquesta gent. Es per això que demano als militants independentistes d’ICV, de CiU, del PSC i d’ERC que posin la directa i pressionin les seves formacions per donar el pas cap a la independència que el país necessita. La societat ja va fer fora els seus líders de la manifestació davant dels seus nassos. Que més hem de fer?

El nombre d’independentistes creix exponencialment a totes les formacions perquè Espanya ens ha tancat totes les altres portes. Deixem de fugir. Girem-nos. Plantem cara i sortim per la porta. Exercim la nostra sobirania. Dono la benvinguda a tots aquests nous independentistes i els demano que treguin els seus partits i al país del pou unionista. Demano als independentistes d’ERC que siguin generosos i abandonin la falera monopolista. La independència no és seva, és del poble de Catalunya. Cap formació en solitari ens hi durà. Siguem madurs. Treballem plegats o serem destruïts per l’adversari.

Advertisements

4 Respostes to “Amb Espanya es negocia a l’africana”

  1. Mirror Says:

    Pero de dónde salen tus genes, sino de Africa, necio cateto? El nacionalismo, en cualquiera de sus manifestaciones, es una expresión provinciana de la burguesía que se cree algo, más cuanto está en tremenda lejanía de París o Madrid. Vives en un comic y, salvo aventuras catastrofistas, la realidad de una esperanza humana no se construye con “adversarios”. El auténtico enemigo yace en las entrañas de la estructura de poder catalana, en ese oasis que tanto os pone; lo demás es mierda onírica. Are you capable of intellectual understanding, you, thick turd? Grow up!!


  2. Coneixes algún partit polític que defensi la supresió de tots els estats del món? oi que no? Ni tan sols els anarquistes.

    Llavors, amic meu, el somiatruites catastrofista ets tu. El que demanes mai ha existit ni existirà.

    Jo només vull pel meu país el que espanyols i francesos ja tenen. Es molt demanar?

  3. Enrique Says:

    España no es el gobierno de España (que puede que haya negociado a la africana las propuestas “fenicias” de los grupos nacionalistas catalanes. Tampoco Cataluña es su gobierno. Dicho lo cual te doy la razón: la miopía autodestructiva de los grandes partidos nacionales es la culpable de que se pueda pensar lo que recoges en el blog, esta cosa de la negociación africana. Sólo eso.


  4. Evidentment, qui negocia els interessos d’un país no són cadascun dels ciutadans pel seu compte, sinó el govern que els representa. Ho dono per entès, Enrique.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: