El PSC, a punt de fer-se l’harakiri amb Chacón

11/30/2010

El PSC porta bastant temps fent lectures errònies dels seus resultats. Des que Zapatero és al govern i va decidir espanyolitzar el PSC, expulsant Pascual Maragall i el seu seguici pro-català i desactivant el projecte federalista, aquesta formació no ha aixecat cap i ha perdut terreny fins-i-tot en els seus tradicionals dominis electorals, on el nacionalisme català moderat de CiU ha fet forats importants.

En comptes de resoldre l’atzucac apostant per refer la centralitat catalanista i recuperar el seu grup propi al Congrés, el PSOE podria obligar al PSC a fer-se l’harakiri definitiu nomenant Carme Chacón com a substituta. Chacón és la candidata més espanyolista, i de confirmar-se la dada, el PSC entraria així en combat directe amb el PP per les engrunes del sector més castellanitzat de l’electorat català i acabant de perdre la poca centralitat que els queda i que tan bons resultats els havia garantit fins el moment. Mentre l’electorat català cada vegada és més sobiranista, el PSC cada vegada és més espanyolista. Direcció errònia i a contra-corrent que regala cada vegada més vots a una CiU que sí ha sabut ensumar correctament els nous aires que corren.

Mentrestant, Zapatero ha fet mans i mànigues per desfer tota la proposta federal del PSC, deixant el partit sense cap mena de projecte i, al seu torn, s’ha dedicat a impulsar una purga interna anticatalanista dintre d’aquesta formació fent-li perdre la centralitat. Els resultats són a la vista de tothom: el PSC ha tret els pitjors resultats de la seva història i CiU ha aconseguit fites històriques fins i tot en el Baix Llobregat amb un discurs nacionalista moderat. L’estratègia de Zapatero i Rubalcaba fa aigües i constata el seu anticatalanisme, mentre que, de passada, certifica aquest mandatari com el pitjor estrateg de la història del socialisme espanyol.

El poble de Catalunya havia donat una oportunitat a l’unionisme espanyol per defensar els interessos de Catalunya amb determinació i fer avançar el seu autogovern amb un estatut tímidament federalista.
Però lluny d’aquesta fita tan senzilla, el PSC s’ha visualitzat com un partit messell, cada vegada més tebi i sucursalista, que no ha sabut fer front ni neutralitzar amb determinació els embats de Madrid. Catalunya, és evident, no pot hipotecar el seu futur a un partit sense ambició nacional i, per tant, el PSC ha acabat perdent tot el que tenia.

Ara el poble, no pas Zapatero, ha obligat Montilla a retirar-se del govern. Per tant, s’ha obert el debat sobre qui ha d’agafar les regnes del partit. I la lectura fanàticament espanyolista podria portar el PSC a escollir la carta més equivocada, una Carme Chacón llunyana i espanyolitzada, que es postularia com la nova dirigent del partit un cop s’hagi celebrat el congrés la tardor de l’any vinent. Si aquestes suposicions es confirmessin, Chacón tornaria a la política catalana després d’haver renunciat a ser la número dos a les llistes de José Montilla.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: