Archive for the 'Articles' Category

Amb Espanya es negocia a l’africana

07/14/2010

Si cridem ‘Independència’, Espanya ens donarà ‘federalisme’. Si demanem ‘federalisme’, Espanya ens donarà ‘autonomia’. És de calaix. Quan es negocia a l’africana, un sempre demana més del que vol i després regateja. Es el que han fet els espanyols amb nosaltres. Ens han rebaixat més l’estatut actual que l’anterior, per tal que tot quedi igual que estava.

Com dèiem, amb els espanyols es negocia a l’estil africà, perquè aquesta és la seva cultura. Són europeus només per a rebre subvencions. Per a la resta, segueixen sent africans. Recordem que van estar sotmesos durant vuit segles als àrabs. Cal ‘regatejar’. No han anat mai al Marroc els nostres representants? Què fan negociant amb els espanyols a l’estil alemany? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El confederalisme d’en Mas

05/18/2010

Com ho sap, el Sr Mas, que el seu partit no és independentista? Ho ha preguntat als seus militants en referèndum? La veritat, em sembla que si ho fes es duria una sorpresa. I si els demana que escullin entre dues opcions (confederalisme o independència), està segur que sortiria la primera opció? Crec que valdria la pena que CiU actualitzés el seu ideari perque em fa l’efecte que el sentiment majoritari dels militants ja no concorda amb les consignes pujolianes confederalistes de fa uns anys. I com a prova, només cal veure les banderes que onegen als seus mítings i manifestacions: estel·lades independentistes que sovint en Duran ha hagut de censurar públicament davant l’astorament dels propis militants d’Unió. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Stallman i el saber nòmada

02/02/2010

L’altre dia vaig tenir el gust i la sort de conèixer personalment en Richard Stallman, pare del Free Software, del sistema GNU (un dels pilars de Linux) i un dels grans filòsofs d’Internet. Stallman corria per Barcelona aquests dies amb motiu d’una conferència que tenia programada a Manresa quasi de manera clandestina. Aquest home defuig les masses i si el vaig poder tractar va ser gràcies a que me’l va presentar l’amic i músic Rafa Zaragoza. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Un estat català seria el 4art de la UE en renda per capita

10/15/2009

ccn-pib

D’aconseguir la independència, Catalunya seria el quart Estat de la Unió Europea en renda per capita, només superat per Luxemburg, Irlanda i Holanda. Aquestes dades, extretes d’estadístiques europees, les recull la presentació ‘Avantatges de tenir un Estat propi‘ (pdf), que ha presentat aquests dies el Cercle Català de Negocis (CCN). A l’estudi s’explica que, de ser independents, els catalans disposaríem d’una renda per capita de 32.600 euros, però pel fet de continuar dins l’Estat espanyol la renda actual per català disminueix fins els 29.700. La documentació del CCN també demostra que, si deixéssim de dependre de Madrid, la Generalitat tindria un 60% més de pressupost i tindríem una economia més competitiva, capaç d’aconseguir unes quotes de creixement més elevades. L’estudi cita els casos de Croàcia i Eslovènia, que després d’independitzar-se han multiplicat per tres i per set el seu PIB en només divuit anys. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

10 mil catalans i un professor

03/16/2009

Poc a poc els ciutadans anem prenent consciència de la importància d’Internet en això de la política i, en general, en el món de la democràcia. Proporcionalment, són poques les persones que es mantenen actives i informades i que exerceixen alguna mena de ‘lideratge’ virtual. Però cada vegada són més els que llegeixen aquests líders d’opinió i en uns moments d’absolut descrèdit de la classe política catalana, els escullen com alternativa als polítics de partit, als líders fins avui tradicionals. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

No tenir por a l’oposició

03/16/2009

Si alguna cosa han demostrat les eleccions a les dues nacions del nord de la península és que als independentistes no el va gens be governar amb els unionistes com a soci minoritari. Perquè no ens enganyem, el PNB, igual que CiU, mentre no es demostri el contrari, és un partit unionista. En el cas gallec, el BNG no n’ha tret res d’estar-se al govern amb els socialistes. Ha aturat el creixement que estava experimentant a l’oposició i ha començat a decrèixer. Ha perdut votants. En el cas basc, EA gairebé ha desaparegut a l’ombra del PNB. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’efecte Tremosa

01/23/2009

Article publicat a Poliblocs.cat

La candidatura europea del professor Tremosa podria accelerar la patacada d’ERC. Molts independentistes optaran per fer confiança a l’economista, per dues raons: d’una banda, per la vàlua de Tremosa, el nostre millor economista i un sobiranista sincer. Els que hem tingut la fortuna de tractar-lo personalment sabem que es tracta d’una persona honesta i gentil, sobradament preparada i amb un sentiment nacional sòlid. El seu treball al Parlament Europeu serà espectacular, de ben segur. Per això li desitgem la millor de les sorts. Tanmateix, a més, votar Tremosa també és castigar l’actual cúpula d’ERC que, per a desgràcia de l’independentisme, segueix impassible la seva ruta a la deriva. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

151 lleis imposen el castellà en l’etiquetatge

11/25/2008

La legislació espanyola actual conté fins a 151 lleis que imposen el castellà en l’etiquetatge. En canvi, només hi ha una llei que faci referència a la presència obligatòria de la llengua catalana. Aixó demostra que equivocats estan els que creuen que a Catalunya es privilegia el català. De fet, enguany mateix l’executiu espanyol ha aprovat tres d’aquestes lleis que imposa la presència obligatòria de la llengua castellana a l’etiquetatge. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat la Plataforma per la Llengua després d’haver analitzat la legislació espanyola vigent. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

‘The Economist’ com a simptoma

11/19/2008

Sembla ser que el nacionalisme espanyol ha decidit internacionalitzar la seva croada contra Catalunya i la seva cultura. No es casual la connexió entre El Mundo i The Economist. El fet que totes dues publicacions es gestin en dos països monolingües ens hauria de fer sospitar. Castella i Anglaterra, segurament, són els dos darrers països monolingües que queden al món i tampoc serien, precisament, els més experts en temes de bilingüisme. Però be, ja se sap que en aquest món tothom remuga del que desconeix. A més, no cal oblidar que els estats que comanden viuen un procés de descentralització que els podria fer perdre, en pocs anys, la sobirania damunt Catalunya o Escòcia, dues nacions que des de fa trescents anys mantenen sotmeses al seu vasallatge. Llegeix la resta d’aquesta entrada »